“Humane Theriocides”: Traces of Compassion for Animals in the Norwegian Legal Discourse on Illegal Bear and Wolf Killings

Abstract

Wolves and brown bears are critically endangered in Norway. Their population is approximately 110 and 150 individuals, respectively, and is kept at these low numbers through licensed hunts. These animals are also vulnerable to illegal theriocides (killings of animals by humans), which poses a considerable threat to the species’ survival. The theriocides also harm individual animal victims and impinge on their intrinsic value. This article assesses whether a consideration of harm to the individual animals is part of the Norwegian courts’ problem definition and discourse order concerning such illegal hunts by developing and conducting a “critical green victimological discourse analysis” of verdicts. Moreover, the courts’ portrayals of the victims are assessed—by asking the question: do they acknowledge them as such, or continue the speciesist ideology of the Anthropocene, seeing animals mainly as commodities and components of nature? RESUM: Els llops i els óssos bruns estan en perill crític a Noruega. La seva població és d’aproximadament 100 i 150 individus, respectivament, i es manté en aquests nombres baixos mitjançant la cacera amb llicència. Aquests animals també són vulnerables als teriocides il·legals (la matança d’animals per part dels humans), que 1 This study is produced as part of the project “Criminal justice, wildlife conservation and animal rights in the Anthropocene CRIMEANTHROP” at the Department of Criminology and Sociology of Law, University of Oslo. It is funded by the granting Committee for the Humanities and Social Sciences (FRIPRO) of the Research Council Norway, project number 289285. I am grateful to Professors Nigel South, Ragnhild Sollund and two anonymous reviewers for their valuable comments to the article. Martine S.B. Lie RCDA Vol. XII Núm. 1 (2021): 1 28 2 suposa una amenaça considerable per a la supervivència de l’espècie. Els teriocides també perjudiquen les víctimes individuals animals i vulneren el seu valor intrínsec. Aquest article avalua si una consideració de dany als animals individuals forma part de la definició del problema dels tribunals noruecs i del seu ordre de discurs sobre aquestes caceres il·legals mitjançant el desenvolupament i la realització d’una «anàlisi crítica del discurs victimològic verd» dels veredictes. D’altra banda, avaluo les representacions que els tribunals fan de les víctimes preguntant: les reconeixen com a tals, o continuen amb la ideologia especista de l’Antropocè, veient els animals principalment com a mercaderies i components de la naturalesa? RESUMEN: Los lobos y los osos pardos están en peligro crítico de extinción en Noruega. Su población es de aproximadamente 110 y 150 individuos, respectivamente, y se mantiene en estos números bajos mediante la caza autorizada. Estos animales también son vulnerables a los teriocidas ilegales (matanzas de animales por parte de los humanos), lo que supone una amenaza considerable para la supervivencia de la especie. Los teriocidas también perjudican a las víctimas individuales de los animales y afectan a su valor intrínseco. Este artículo evalúa si la consideración del daño a los animales individuales forma parte de la definición del problema y del orden del discurso de los tribunales noruegos en relación con dichas cacerías ilegales, desarrollando y llevando a cabo un análisis crítico del discurso victimológico verde de las sentencias. Además, se evalúa la representación de las víctimas por parte de los tribunales, planteando la siguiente pregunta: ¿las reconocen como tales o continúan con la ideología especista del Antropoceno, viendo a los animales principalmente como mercancías y componentes de la naturaleza?