Juan Manuel Fernández Soria

Contribucions del projecte Nebraska a la formació d'una didàctica crítica a Espanya : a propòsit de dos llibres de Juan Mainer Baqué sobre la genealogia de la Didàctica de les Ciències Socials

Plantejam algunes hipotesis sobre laplicacio de la tecnica Freinet a Mallorca, tot partint de la complexitat que suposa realitzar un estudi daquestes caracteristiques. Analitzam algunes capcaleres i apuntam algunes notes sobre la rellevancia de la imprenta en el conjunt del moviment francisca a la Mallorca dels anys trenta. Entenem que lescola era un dels ambits considerats innegociables per a lEsglesia Catolica. Al marge dels grans debats ideologics i dels arguments doctrinals que es divulgaven en les publicacions dirigides als adults, sobretot, els Franciscans del Tercer Orde Regular tambe promogueren diverses revistes escolars i atorgaren a lescola un protagonisme que passava per incrementar les habilitats creatives o artistiques de lalumnat.En aquest article aprofundim sobre la importancia dels camps dextermini en la nnostra societat des duna perspectiva sociopolitica. En primer lloc, sostenim que ni nla Shoah ni els camps son un producte de la modernitat, sino mes aviat causa del nnaixement de la postmodernitat i el neoliberalisme. En segon lloc, exposem el Lager ncom a forma dentendre la nostra contemporaneitat. En tercer lloc, analitzem algunes nsimilituds entre la politica del Lager i lactual. En quart lloc, discutim sobre la precarietat ncom a forma de govern comu. En cinque lloc, constatem el paper primordial de la nregulacio basada en la desigualtat i la desregulacio neoliberal com allo que es troba en nel centre duna animalitzacio de lesser huma. En sise lloc, reflexionem sobre la relacio nentre natura i cultura, comuna al neoliberalisme i als camps, que origina linfrahome, aspecte que tractem com a conclusio.Aquest article estudia la politica de drastica reduccio de la xarxa d?instituts publics que el franquisme dugue a terme a la postguerra. A l?article es dona compte del creixement d?aquesta xarxa des de final de la decada dels vint i es conclou, a partir de fonts d?arxiu, que els governs republicans doblaren el nombre d?instituts. Per contrast, el tancament de centres constitui un eix central de la politica franquista en el batxillerat. A la postguerra es clausura la meitat dels instituts, especialment aquells que se situaven fora de les capitals de provincia. L?article investiga els criteris emprats per dur a terme aquest desmantellament i, finalment, analitza des de diferents parametres la xarxa resultant.Des de finals del segle XIX, lEstat mexica, que tenia urgencia per construir la unitat nnacional, va promoure els simbols que servissin per crear aquesta cohesio. Per aixo, nes va valer de les estampes i simbols emblematics de la identitat de la nacio: el charro, nel mariachi i el tequila, elements populars entorn dels quals es va anar construint un nimaginari cultural, que va acabar per ser acceptat per la resta dels mexicans devers el n1940. Aquest article analitza el paper que lescola va exercir en aquest proposit, com a ngeneradora de valors culturals i de construccio de la identitat mexicana i com a instrument nper proposar una visio del mon que definis la comunitat nacional.En aquest estudi es rastreja lesperit ludic duna seleccio de rondalles mallorquines seguint nla perspectiva de lhomo ludens de Johan Huizinga. Ens servim de les aportacions de Roger Callois nper analitzar les tipologies delements ludics que hi trobem i de les habilitats basiques de nla motricitat apuntades per Georges Hebert. Daquesta manera es fara una relacio entre les nrondalles mallorquines i els jocs motrius que hi podem extreure. Preten ser una eina per organitzar ngrans jocs ludomotrius i per a la tasca del professorat deducacio fisica amb vocacio ninterdisciplinaria, aixi com una revaloritzacio de lhomo ludens malmes per la modernitat.Al llarg de lepoca de lhel·lenisme, amb lexpansio de les fronteres gregues per Asia Menor ni pel Mediterrani, neix lImperi grec. Aixi sinicia un periode en que el model politic ja nno es la polis (ciutat estat) sino mes aviat un nou ordre territorial. Davant la globalitzacio ndel mon hel·lenic, els discursos filosofics abandonen lespeculacio metafisica propia de lepoca nclassica, per centrar-se en aspectes mes practics que ofereixen una orientacio vital als nhabitants de lImperi. Es aixi com sinauguren nous vessants filosofics: lestoicisme, lepicureisme ni el cinisme, que suposen un nou discurs pedagogic. Leducacio adopta nous reptes, nla salvacio de lindividu mitjancant el coneixement i dotar el ciutada planer duna seguretat ninterior enfront dun mon forca insegur. Aixi sorigina el que sha anomenat la paideia nenciclopedica. Amb ladveniment del cristianisme, el proces educatiu pren una nova forma nque es basara en la imitacio de Crist. Aquest vessant educatiu, que els autors de la patristica nconfiguraran tot incorporant el missatge messianic de Crist, sera anomenat paideia nChristi.Amb una diferència de pocs mesos, i a causa probablement de raons editorials, el professor Juan Mainer Baqué dóna a conèixer per separat dos llibres1 inicialment integrats en la seua tesi doctoral «Sociogènesi de la Didàctica de les Ciències Socials. Tradició discursiva i camp professional (1900-1970)», defesa en el Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Saragossa el juny de 2007. L’autor, que des de fa diversos anys centra la seua tasca com a investigador en la història social de la cultura i de l’educació escolar en l’Espanya del segle XX, de la qual aquests llibres són una conseqüència lògica, és catedrà-Exploracio del pensament ferreria a partir de dues series de reflexions politicomorals, nuna delles, Feuilles detachees , practicament inedita i que aquest dossier reprodueix nen apendix, i laltra mes coneguda, «Principios de moral cientifica para uso de nlas escuelas racionalistas». Les idees de Ferrer que hi son analitzades son com el croquis nduna pedagogia racionalista, humanista, de laccio i la paraula, basada en lactivisme i nlexperimentacio. Son fruit de la seva epoca en molts punts, pero a daltres la trascendeixen ni ofereixen un valor afegit de modernitat.En aquest recull bibliografic s?apleguen un conjunt de referencies (llibres, estudis, articles, webs, etc.) per a l?estudi de la joventut durant l?epoca contemporania, classificades en cinc grans apartats: joventut; associacions i moviments juvenils; escoltisme; joventut en el mon, i pagines web.El present article preten mostrar les recerques que sobre la fotografia escolar esta nproduint a Extremadura el grup de recerca SEJ036 de la Universitat dExtremadura. nEn particular, shi analitza la produccio que sobre aquest tema sha elaborat a la regio, els principals fons fotografics existents i el treball fins ara dut a terme tant en lambit nacademic com en les recol·leccions no especialitzades, que sestan convertint en els nprincipals fons dimatges de la vida escolar del segle XX en aquesta comunitat autonoma. nEn ultim terme shi reflecteix la metodologia duta a terme en lelaboracio de la nFototeca Digital Escolar dExtremadura que sha engegat, per mostrar les possibilitats nque ofereix com a eina de consulta per a docents o investigadors.En aquest article es parla de quin tipus dentrenament (askesis) ha de ser articulat per ntal de governar-se un mateix i els altres. Plato ens indica que aquest entrenament es una nmena de formacio moral de lhome que ha de ser util a la ciutat i, per tant, fent referencia na la paideia propiament dita, es una formacio que, en termes generals, tracta duna educacio nde la virtut (arete), de la voluntat de fer-se un ciutada que compleix amb les lleis de la nciutat, que mana i obeeix segons la justicia. A partir daquest postulat, analitzem les formes namb les quals es generalitza una tasca educativa entre els homes lliures.espanolEl medico y psicologo Claparede fundo en el ano 1912 en Ginebra una Escuela de Ciencias de la Educacion que bautizo con el nombre de Jean-Jacques Rousseau. Los conceptos «paidologia, pedagogia, ciencia (as) de la educacion, psicologia infantil, nueva pedagogia, educacion funcional» se iban dibujando bajo la pluma de los que disenaban la necesaria edificacion del «premier temple tout entier dedie a l�enfance» (Carta de Claparede a Bovet, 23 de noviembre de 1911). Este templo, dedicado a Rousseau, se ubico en pleno paisaje pedagogico y psicologico del siglo xx. La pregunta que cabe formularse incide acerca de la equivalencia de todos estos conceptos y sobre la posibilidad que todos ellos, de manera indistinta, puedan realmente cohabitar bajo el mismo padrinazgo de Rousseau. Nada es menos cierto si atendemos a las tergiversaciones terminologicas y las controversias teoricas entre los primeros constructores de las ciencias de la educacion. Nuestras investigaciones en los archivos y analisis documentales sobre estas primeras decadas del siglo xx confirman esta percepcion. Sin embargo, mas alla de esta constatacion o por la misma razon de las confusiones mencionadas, parece como si estos elementos de signo contrario pudieses seguir cohabitando bajo la divisa del inquieto filosofo. En el momento de conmemorar el 300 aniversario del nacimiento de Rousseau y el 250 aniversario de la publicacion del Emile y del Contrat social, las confusiones y contradicciones persisten de manera tenaz, mas alla de la terminologia, y el pensamiento de Rousseau sigue interrogado en pleno auge de las disputas escolares. Claparede, al lado de sus primeros companeros de ruta, contribuyo profundamente a mantener este plebiscito reivindicando esta filiacion, con una precisa argumentacion que, a pesar de todo, es valorada de manera paradoxal desde distintos puntos de vista. A lo largo del articulo nos proponemos demostrar estas afirmaciones partiendo del contenido de los voluminosos archivos que muestran las primeras decadas de vida y actividad intelectual del Instituto Rousseau y de las reflexiones terminologicas, epistemologicas y conceptuales de los protagonistas �Claparede, Ferriere y Piaget�, a los cuales hemos intentado reinterpretar a partir de sus referencias a Rousseau. catalaEl metge i psicoleg Claparede va fundar l�any 1912, a Ginebra, una Escola de Ciencies de l�Educacio a la qual va donar el nom de Jean-Jacques Rousseau. Els conceptes «pedologia, pedagogia, ciencia/es de l�educacio, psicologia infantil, nova pedagogia, educacio funcional» s�anaven dibuixant sota la ploma dels qui dissenyaven l�edificacio necessaria d�aquell «premier temple tout entier dedie a l�enfance» (carta de Claparede a Bovet, 23 de novembre de 1911). Aquest «temple», dedicat a Rousseau, s�ubicara enmig del paisatge pedagogic i psicologic del segle xx. La pregunta pertinent es si aquestes denominacions son totes equivalents i poden cohabitar, de manera indistinta, sota el mateix apadrinament de Rousseau. No hi ha res menys segur si fem cas de les tergiversacions terminologiques i les controversies teoriques dels primers constructors de les ciencies de l�educacio. Ens ho confirmen les nostres recerques en els arxius i les analisis dels documents sobre aquestes primeres decades del segle xx. Malgrat tot, mes enlla d�aquesta constatacio o per la mateixa rao d�aquestes confusions, sembla com si aquests elements contraris puguin seguir cohabitant sota la divisa de l�inquiet filosof. En el moment de commemorar el 300 aniversari del naixement de Rousseau i el 250 aniversari de la publicacio de l�Emile i del Contrat social, les confusions i contradiccions persisteixen amb tenacitat, mes enlla de la terminologia, i Rousseau segueix interrogat, enmig de les disputes escolars. Claparede, seguit dels seus primers companys de ruta, ha contribuit profundament a mantenir aquest debat reivindicant aquesta filiacio, finament argumentada i, malgrat tot, de manera paradoxal, segons diversos punts de vista. Tot aixo es el que ens proposem demostrar en aquest article, sobre la base dels voluminosos arxius que reten comptes de les primeres decades de vida i activitat intel·lectual de l�Institut Rousseau i de les reflexions terminologiques, epistemologiques i conceptuals dels protagonistes �Claparede, Ferriere i Piaget�, que hem volgut reinterpretar a partir de les seves referencies a Rousseau. EnglishThe doctor and psychologist Claparede founded a School of Educational Sciences in 1912 in Geneva, which he named after Jean-Jacques Rousseau. The concepts of «paedology, education, science(s) of education, child psychology, new pedagogy, functional education» were being drawn under the pen of those who designed the building needed for that, premier temple tout entier dedie a l�enfance (Letter from Claparede to Bovet, 23 November 1911). This «temple» dedicated to Rousseau, was to be located in the middle of the pedagogical and psychological landscape of the twentieth century. The relevant question is whether these terms are all equal and can coexist, interchangeably, under the sponsorship of Rousseau. Nothing is less certain if we take a look at the distortions of terminology and theoretical controversies of the early builders of the sciences of education. Our research in the archives and analyses of documents in the first decades of the twentieth century confirm this. In spite of that, beyond this observation and for the same reason as this confusion, it seems as if these opposed elements can continue cohabiting under the insignia of the restless philosopher. At the time of commemorating the 300th anniversary of Rousseau and the 250th anniversary of the publication of Emile and the Social Contract, the confusion and contradictions tenaciously persist, beyond terminology, and Rousseau is still questioned amid the school disputes. Claparede, followed by his first fellow travellers, has contributed deeply to maintaining this plebiscite claiming this finely argued affiliation, and, in spite of everything, paradoxically, according to several viewpoints. This is what we intend to demonstrate in this article, based on the voluminous archives that give accounts of the first decades of life and intellectual activity of the Rousseau Institute and terminological, epistemological and conceptual reflections of the protagonists: Claparede Ferriere and Piaget, which we wanted to reinterpret based on their references to Rousseau.A lepoca de Ramon Llull assistim a un canvi en relacio amb el punt de vista anterior nsobre el saber, vist amb hostilitat pels qui el consideraven un obstacle per a la salvacio i, nen tot cas, un do de Deu que no permetia cap guany a qui el transmetes. Al segle XIII nla perspectiva canvia, amb lopinio favorable dels mendicants (encara que amb algunes nreticencies), seguida per Ramon Llull, el qual, com es habitual, no sesta de dir-hi la seva. nLa nova percepcio sobre la materia, passada pel sedas del Beat, es el tema de larticle.Durant la seva segona estada a Paris (1297-1299), Ramon Llull compongue una serie d’obres en que es defineix una nova forma de procedir per a diverses ciencies. En aquest context, el present estudi te com a objecte l’analisi de les raons per les quals Llull compongue tals obres durant aquest periode concret, aixi com la finalitat que perseguien. L’analisi es divideix en dues parts: en la primera, s’analitzen les relacions de Ramon Llull amb la Universitat de Paris i els canvis socials, economics i intel·lectuals que en aquesta es produiren durant les decades de 1270 a 1290; en la segona, s’analitzen l’estructura i el contingut de la proposta de Llull. La conclusio a la qual aquesta analisi preten arribar es, en la mesura del que sigui possible, que foren les circumstancies esdevingudes durant la decada de 1290 les que portaren aquest autor a proposar una modificacio dels curricula dels estudis d’arts que partia de la supressio de la filosofia antiga i la seva substitucio per un sistema propiament cristia. Paraules clau: Ramon Llull, filosofia medieval, universitat, arts lliberals, teologia, filosofia antiga, educacio.Jaume Isern (1798-1880) neix cec i es un destacat music i compositor que influeix decididament nen el desenvolupament i sorgiment de lart musical de la ciutat de Mataro durant nel segle XIX. Esta molt involucrat en la vida ciutadana i cultural, sobretot a partir de la decada ndels anys trenta, i tambe porta a terme diferents accions en pro de lensenyament de ncecs. En aquest article ens apropem a lensenyament que rep Isern com a cec i music, les nseves activitats professionals i culturals, les seves accions en favor de lensenyament de cecs ni, finalment, la seva rellevancia en el mon musical de la ciutat i en lambit catala.Lobjectiu daquest treball es investigar els origens i la posada en practica de les tecniques nde lEscola Moderna o tecniques Freinet a les Canaries. A partir de 1977, un npetit grup de mestres implicats i implicades en la renovacio pedagogica van comencar a nadoptar a les aules les formes de treball proposades pel mestre i pedagog frances i, a mes, nes van federar com a grup territorial propi al MCEP (Moviment Cooperatiu dEscola nPopular). Si be es cert que hi va haver uns quants anys de retard respecte al que ha passat nen determinades zones peninsulars, com Valencia, Barcelona, o el Pais Basc, no es menys ncert que aviat hi va haver una implicacio real pel que fa a assistencia a congressos, reunions, ntaules de treball i, el mes important, la utilitzacio a les classes dels textos lliures, nel treball col·laboratiu, la correspondencia, el metode natural per a lensenyament de nla lectura i lescriptura, el tempteig experimental, les activitats a laire lliure i els intercanvis nescolars, per estimular el treball dels docents i aconseguir alumnes mes critics i nautonoms. Un episodi destacat en aquests intercanvis educatius va tenir lloc el 1982, quan vint-i-cinc alumnes del poble de Lavaur (Franca) es van traslladar a Valsequillo n(Gran Canaria). El col·lectiu Freinet tambe va participar, amb la resta dintegrants del nMoviment de Renovacio Pedagogica Tamonante, a les Escoles dEstiu organitzades a les nCanaries a partir de juliol de 1978, i a les quals van assistir fins a vuit-cents inscrits (com nen ledicio de 1979). Cal recordar que des de la Segona Republica, es a dir, des de feia nmes de quaranta anys, no shavia fet un desplegament ni shavia donat un impuls tan ndestacat, apassionat i participatiu als problemes de lensenyament a les Canaries, amb nuna perspectiva integradora, democratica i plural.Aquest treball preten escatir les idees pedagogiques que es troben disponibles en l’antiga tradicio del taoisme xines, l’origen del qual se situa a la Xina dels inicis del segle V a. C. La nostra aportacio no preten explicar l’aparicio de la pedagogia taoista en el seu context, ni tampoc com va ser rebuda en d’altres. El que s’ha dut a terme es una lectura pedagogica de la doctrina filosofica taoista a traves de la seva literatura canonica per tal de perfilar-ne l’ideal pedagogic i normatiu. A banda de l’interes pel saber en si mateix, hi ha un interes practic per coneixer aquest ideal pedagogic: millorar la comprensio de les actuals teories i practiques de pedagogia liquida i educacio alternativa que inspiren les filosofies orientals.PARAULES CLAU: Historia de l’educacio, taoisme, pedagogia oriental, pedagogia liquida, educacio alternativa.Lescola democratica dificilment pot ser definida sense lajuda de la historia, tot ni que la filosofia politica de la Il·lustracio mai no es va implicar en aquesta tasca. A nFranca, el segle xix, si mes no fins a la decada de 1880, esta marcat per la construccio nduna escola segregada socialment, amb dos tipus densenyament separats en institucions ndiferenciades per als fills de les classes populars i per als de la burgesia. Per aixo, ncal iniciar la perspectiva historica a finals del segle xix. Lobra politica de Jules Ferry nva impulsar una forta critica envers la injusticia de lescola de la Republica, a principis ndel segle xx, i especialment entre les dues guerres mundials, cosa que va repercutir en nla voluntat de construir una escola democratica. A poc a poc, la igualtat en loferta neducativa per a nens de tots els origens construeix la idea de la igualtat doportunitats nindividuals per tal de prosperar a la societat gracies al talent i a les habilitats per-sonals. Aquesta idea aconsegueix nomes exits parcials, sota el ministeri de Jean Zay nentre 1936 i 1939, i es desenvolupa amb el pla Langevin-Wallon, en acabar la Segona nGuerra Mundial, amb una detallada planificacio duna gran coherencia programatica. nNo obstant aixo, les reformes estructurals, entre 1959 i 1985, que van unificar el sistema neducatiu frances tal com el coneixem actualment, no es van impregnar de lescola ndemocratica imaginada en el periode anterior. En lloc duna orientacio progressiva i nindividualitzada, el col·legi unic de Rene Haby es un tronc comu indiferenciat on els nnens de tots els origens estan sotmesos a ensenyaments orientats unicament a lingres na lensenyament obligatori. Les ultimes avaluacions internacionals mostren que nFranca es un pais on el determinisme social te un paper important en la formacio neducativa i professional dels joves. No obstant aixo, tot i que la igualtat doportunitats nva resultar ser una mentida derrotada per la seleccio meritocratica, cal remarcar que el nvincle social es troba amenacat perque lescola democratica no nomes ha de comparar nel rendiment dels estudiants entre ells, sino que tambe ha de crear el sentiment de npertinenca envers una societat inclusiva per a tothom.Aquest article recull la trajectoria biografica de Samuel Torner, un mestre racionalista nbarceloni que va combinar la seva activitat pedagogica amb un activisme llibertari nincessant. Torner, un dels deixebles preferits de Ferrer i Guardia, va exercir nla seva tasca educativa a Barcelona, Vilanova i la Geltru, Valencia i, temporalment, a nBuenos Aires. Daltra banda, va viure la seva joventut i maduresa en el temps dafebliment nanarquista del tombant de segle, despres de latuiment forcos que va significar nla durissima repressio derivada del proces de Montjuic i les seves consequencies. Es naquella epoca que va veure neixer lEscola Moderna, que va fer possible la formacio nprimerament de Solidaritat Obrera i despres de la CNT incipient i que va viure lesclat ninsolit de la Setmana Tragica i lexecucio de Ferrer i Guardia. La seva trajectoria nexemplifica sens dubte la de molts dels seus companys de generacio que van compartir namb ell el mateix ofici, les mateixes idees i les mateixes esperances.Larticle analitza levolucio de lescola rural a Catalunya durant el darrer terc del segle XX i fixa latencio en tres eixos. En primer lloc, es valora limpacte de les politiques educatives denca de laplicacio de la Llei Villar Palasi de lany 1970, passant pels canvis de la transicio politica i els traspassos de les competencies densenyament a la Generalitat de Catalunya. El segon eix destudi son els elements que configuren les reflexions pedagogiques damunt les quals es construeix la practica educativa a lescola rural. Finalment, larticle destaca la trajectoria del moviment de mestres descola rural i la tasca del Secretariat dEscola Rural de Catalunya en la renovacio pedagogica de lescola rural. Aquesta evolucio historica es construeix en tres etapes marcades per tres esdeveniments clau de la politica educativa: la Llei Villar de 1970, els traspassos de competencies a la Generalitat a partir de 1980 i laprovacio de la LOGSE lany 1990.Al llarg de la seva obra Jean Jacques Rousseau (1712-1778) realitza una profunda analisi de la naturalesa humana de la qual deriven tant la seva filosofia politica com els principis teorics de la seva educacio. Laportacio de lautor ginebri va resultar un gir epistemologic en el pensament pedagogic contemporani: una proposta basada en la conquesta de la felicitat actual a traves del respecte de les lleis naturals. Enfront dels discursos realistes, racionalistes i empiristes, Rousseau propugna una educacio que no alteri en gran manera lordre teleologic natural. LEmili, publicat el 1762, constitueix un punt dinflexio en el discurs pedagogic que marcara el posterior esdevenir de laccio educativa. Rousseau es, a mes del seu precursor, el mes fidel representant del naturalisme pedagogic.En aquest article sanalitza, en primera persona, el que fou el proces de consolidacio ndels centres residencials de menors a lilla de Mallorca. Aquest proces shavia niniciat uns anys abans amb el tancament de les dues macroinstitucions de proteccio nde menors existents a lilla de Mallorca i el trasllat dels nins i nines residents nen aquests centres a petites residencies disperses per diversos indrets de la ciutat de nPalma. La correcta atencio als nins i nines acollits i la preocupacio per disposar duna nmetodologia adient per a la consecucio de les finalitats previstes varen esser els eixos nque consolidaren un determinat model dintervencio socioeducativa vers la modalitat nde proteccio a la infancia que suposaven i suposen els centres dacolliment residencial nde menors.Durant les ultimes decades, la historia de la joguina ha estat objecte dun proces de nreconstruccio disciplinaria que fa entroncar les noves tendencies historiografiques amb nles primeres publicacions sobre aquest tema, que van veure la llum a la fi del segle xix. nAl llarg daquestes linies presentem un recorregut succint a traves de la historiografia nde la joguina, tot fent esment de la repercussio a Catalunya i a la resta de lEstat de les ndiferents orientacions i tendencies que han perfilat la particularitat de lambit.Les darreres publicacions sobre els inicis de les tecniques Freinet a les escoles de l’Estat espanyol son una bona oportunitat per coneixer les aportacions dels mestres que van apostar per una renovacio pedagogica, i posen de manifest la vigencia de les practiques del pedagog Celestin Freinet. La nostra aportacio recull i relaciona les idees principals d’alguns dels estudis recents sobre les tecniques Freinet, relacionades amb l’aprenentatge del llenguatge, amb l’objectiu de ressenyar alguns aspectes importants de les investigacions i fer un breu repas a la figura dels mestres que impulsaren l’us de la impremta a l’escola, la creacio de les revistes escolars i els llibres de vida a l’Estat espanyol. Propostes basades en la manipulacio, el tempteig experimental, la necessitat d’expressio de l’infant, el foment de la reflexio linguistica i la creativitat, que van renovar l’enfocament de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i que es reivindiquen com a practiques utils actualment. Es preten contribuir a la difusio del valuos llegat dels mestres que van creure en una escola renovada i, al mateix temps, a la recuperacio de les bases del seu ideari pedagogic. La vitalitat de les recerques actuals es una mostra del creixent interes per recuperar les aportacions de Freinet, per coneixer el nostre passat i poder reflexionar sobre la millora de la practica docent present i de futur.PARAULES CLAU: renovacio pedagogica, educacio activa, tecniques Freinet, impremta escolar, llibres de vida, revista escolar, ensenyament de la lectura i l’escriptura.Larticle presenta la trajectoria del psiquiatre suec Gustav Jonsson (1907-1994), que, en la decada dels anys 1940, revoluciona el tractament terapeutic i educatiu dels infants i joves considerats com a irrecuperables des del punt de vista social, que estaven internats en institucions educatives. Analitza el desenvolupament social de lEstat del benestar a Suecia i el marc legal de proteccio a la infancia, aixi com el context ndels centres suecs residencials datencio als infants i joves a la primera meitat del segle XX, per aprofundir, despres, en el treball psicologic i educatiu amb el col·lectiu de Barnbyn Ska. nJonsson va reorientar lanalisi de les conductes violentes que manifestaven aquests infants i joves que els feien intractables des del punt de vista educatiu i va establir elements de comprensio psicoanalitica, des dun plantejament sistemic en el qual el context familiar esdevenia fonamental per poder comprendre les dificultats dels infants. nBarnbyn Ska es el centre que, sota la direccio de Jonsson, desenvolupa aquesta nova perspectiva terapeutica i pedagogica. El treball educatiu que shi realitzava superava el model tradicional de control i vigilancia. Els metodes foren considerats radicals dins la pedagogia i provocaren grans polemiques que portaren els Serveis Socials dEstocolm a fer investigacions continuades al centre els anys 1960-1970. Durant diverses decades Barnbyn Ska sha considerat una experiencia pionera en lambit de la psiquiatria infantil escandinava.Despres de la seva mort davant del escamot dafusellament el 1909, Francesc Ferrer ni Guardia es va convertir en un simbol internacional de les lluites socials. Larticle analitza nles formes en que el seu projecte pedagogic i la seva figura martir es van difondre na Mexic de la ma de la premsa i les organitzacions anarquistes i anarcosindicalistes ndurant la decada revolucionaria de 1910.Pels volts del practic desmantellament del Consell de lEscola Nova Unificada, Josep Puig i Elias, el seu maxim responsable, realitza un balanc de lexperiencia revolucionaria que reorganitza el sistema educatiu de Catalunya durant la Guerra Civil. Aquesta analisi aborda les principals consecucions i els problemes que dificultaren lempresa. En la presentacio Josep Gonzalez-Agapito fa una valoracio daquesta singular etapa educativa tot situant el document en el seu context social i politic.Lautor utilitza com a referencia diversos ambits tematics per analitzar el pensament neducatiu republica. Tot larticle transcorre a traves duns eixos que, expressats nmolt succintament, son els seguents: analisi de la situacio sociopolitica en els temps de nla proclamacio republicana, els personatges de mes relleu sobretot els del primer bienni, nla reforma tecnica de leducacio, la politica laicista, la construccio descoles, la formacio ndels mestres i, finalment, la coeducacio i lescola unificada. Larticle tambe ninclou algunes realitzacions durant la Guerra Civil, quan leducacio es va convertir en nuna eina de combat i de propaganda.espanolEn el contexto de las primeras decadas del franquismo, el presente articulo analiza algunas de las politicas educativas de marcado acento paternalista llevadas a cabo enel ambito laboral de una empresa de calzado en la localidad castellonense de la Vall d�Uixo. En un clima que conjugaba formacion profesional con adoctrinamiento, control e instruccion, los trabajadores de la empresa podian aprovecharse de las distintas iniciativas educativas que les ofrecia la fabrica, entre las cuales se encontraba la Escuela de Aprendices Segarra. catalaEn el context de les primeres decades del franquisme, aquest article analitza algunes de les politiques educatives de marcat accent paternalista portades a terme en l�ambit laboral per part d�una empresa de calcat a la localitat castellonenca de la Vall d�Uixo. En un clima que conjugava formacio professional amb adoctrinament, control i instruccio, els treballadors de l�empresa podien aprofitar-se de les iniciatives educatives que els oferia la fabrica, entre les quals hi havia l�Escola d�Aprenents Segarra EnglishIn the context of the first decades of the Franco period, this article analyzes some of the paternalistic educative politics carried out in the working field of a shoes company based in La Vall d�Uixo, Castellon. In an atmosphere that mixed professional training with indoctrination, control and instruction, the employees of the company could benefit from different educative initiatives offered by the manufacture. La Escuela de Aprencices Segarra (Segarra Apprentice School) is one of them. These training activities were located within the company paternalistic politics, in which masters, employees, instructors and trainees composed a «big family. Within this family and industrial amalgamation, the social and pedagogic program played an essential role due to beneficent and welfare reasons inspired in the Christian doctrineon one hand, and to lucrative interests, more mundane and typical of an enterprise, on the other hand. In fact, it can be stated that everybody profited from it. On one side, the employees and their families could access to a social and educative system, which was only possible then for a few people and, on the other side, the masters achieved trained disciplined and moralized manpower. This was the real motivation that drove the shoes company to carry out an indoctrinating and controlling program. The ideological features in which the educative program, that oriented every training action, was based, totally matched with the pedagogical pillars of the first Franco period. In this context, concepts like education, discipline, work, patriotism and religiosity were always on hand, being it very difficult to distinguish one from each other. In conclusion, it can be said that these ideological and indoctrinating basis allowed the inhabitants of La Vall d�Uixo to benefit from various educative initiatives (apprentice school, library, School Enclosure, mutual benefit school, summer camps, cultural extension courses, etc.), as well as from social and assistance programs (accommodation, stewardship, clinic, canteen, etc.).Els primers anys de lensenyament escolar secundari a Portugal: Realitat, necessitats. Lensenyament secundari creat per Manuel Passos, gairebe tres mesos despres de lesclat de la Revolucio de Setembre (1836), no va entrar dimmediat en funcionament. Els Liceus o Instituts de les ciutats nprincipals van ser els primers a instal x95lar-se, en linici de la decada de 1840; pero 10 anys mes tard, ja funcionaven tots els establiments previstos. nEn un principi, els objectius definits per a lensenyament escolar secundari consistien en la preparacio per a lingres en els estudis superiors i en la formacio professional dels alumnes que no poguessin seguir la formacio academica. Amb tot, per les materies ensenyades i per la frequencia del seu ensenyament, nlensenyament secundari mai no va concretar els objectius de la formacio professional, situacio que comenca a moures a principis del 1870, quan van sorgir les primeres propostes oficials de creacio dun ensenyament ntecnico-professional. nLa instalx95lacio i el funcionament dels Liceus nacionals va crear les necessitats dadopcio de processos pedagogics i didactics mes perfeccionats i moderns. Els governs es van veure confrontats amb una serie dexigencies en el sentit dhaver de promulgar mesures urgents, tals com lelaboracio dun reglament general naplicable a tots els establiments, la uniformitzacio dels compendis escolars que es poguessin acompanyar de guies programades per a lestudi de les materies densenyament, la definicio de criteris de precedencia de les disciplines, la definicio de lordre sequencial dels continguts de lensenyament, i finalment, lautoritzacio per a la dotacio a tots els liceus dalgunes catedres considerades utilitaries, especialment les de llengues vives. El primer Reglament General dels Liceus va ser promulgat a labril de 1860, contemplant gairebe tots els naspectes pedagogics, didactics i administratius que venien essent exigits. Mentrestant, shavia iniciat la polemica entre els defensors del regim de classe i els seguidors dun ensenyament per materies. nA la decada de 1860-1870 hi correspon un periode dapatia en el funcionament de lensenyament escolar secundari, quan lensenyament lliure sexpandia amb la colx95laboracio dun gran nombre de professors de lensenyament oficial, que hi trobaven una font addicional de rendiment davant els seus migrats ingressos. nPer aquesta epoca, hi ha la publicacio de lleis que no van arribar a entrar en vigor, i es van anar anulx95lant successivament, fins que el 1876 va ser nomenada oficialment una Comissio destinada a preparar un projecte de reforma de lensenyament secundari, ajustat a les necessitats reals dels diferents liceus i els seus agents, el treball de la qual, donaria fruits en els anys seguents.La manera como en el siglo XIX se han tratado juridicamente los principios de igualdad y libertad educativa, nos muestra aquellos espacios donde Iglesia y Estado, conservadores y revolucionarios, se enfrentaron por el control de la juventud, y, se vera como la educacion se configura en el elemento del que se hace depender el progreso de la sociedad. En este contexto, y al amparo de la politica educativa liberal del sexenio revolucionario, surge y vive durante los cuatro cursos que van de 1870 a 1874 una universidad, la cual, a la vez que reclamaba ser la heredera de los estudios universitarios gerundenses clausurados por Felipe V, pretendia hacerse un lugar en el complejo mapa universitario e ideologico catalan y espanol. Del estudio del perfil del estudiante, del examen del numero de alumnos comparados con los que tuvo la Universidad de Barcelona, de su procedencia geografica, de los resultados academicos, y de la trayectoria de algunos de los que fueron alumnos de la Universidad Libre de Girona, nos dara buena prueba de cuales fueron los resultados de esta institucion educativa. Con este examen veremos si efectivamente se pudo instituir una universidad lejos de los canones de la ortodoxia cientifica y academica marcados por la Iglesia y el Estado en la precedente epoca isabelina, y ver si se podian cubrir las necesidades educativas reales de la Girona del ultimo tercio del siglo XIX, a la vez que se mantenian las prescripciones y exigencias de la ensenanza superior, y, en definitiva, ver a traves de esta institucion educativa donde estaba situada la frontera entre las libertades formales y las reales de la politica educativa de los revolucionarios liberales del sexenio.El mestre Teodor Terres Llado va assajar laplicacio de les tecniques Freinet en tres nde les sis escoles publiques de Mallorca on va treballar. Va promoure la publicacio de nles revistes escolars Trabajo infantil a lescola graduada dAlaro (1933-34), Despertar na lescola mixta de Can Pastilla (1934-1936) i Renacer a lescola de nens de sa Casa nBlanca (1937). Lanalisi daquestes revistes i lestudi dels documents inclosos en els nexpedients administratius i de depuracio del mestre ens han permes obtenir una perspectiva namplia i contextualitzada daquestes utilitzacions de la impremta a lescola i ndel sentit de la practica de la pedagogia Freinet en aquestes tres experiencies.Aquells que controlaren la xarxa assistencial falangista de l’Auxilio Social –Convertit en Delegacio Nacional de FET-JONS el maig 1937–, varen donar molta importancia a l’educacio com a peca clau del seu projecte reeducador i regenerador de la poblacio infantil assistida. En aquest article es recullen alguns dels projectes que dissenyaren els integrants de l’equip assessor d’Auxilio Social durant la guerra civil i la primera postguerra. A banda d’alguns projectes molt inicials influenciats per les corrents pedagogiques mes modernes i progressistes, que feien referencia tan a l’educacio integral del nen com a la seva salut fisica i psicologica, es va imposar el model educatiu nacionalcatolic basat en la disciplina i la moral catolica, que defensa amb forca l’assessor de pedagogia i falangista Antonio Juan Onieva. Aixi mateix la ingerencia de l’Esglesia es deixa sentir amb claredat a partir de 1939. Com a consequencia, els projectes d’ Auxilio Social evolucionarien vers propostes que insistien mes en la disciplina, el control ideologic i la necessitat de «redimir» i «reeducar» als acollits –nens pobres i fills de republicans– mitjancant l’educacio catolica. Gracies als testimonis oferts pels que foren «nens d’Auxilio Social» durant els anys quaranta i cinquanta, podem concloure que es va imposar un model assistencial basicament punitiu, que va desatendre l’educacio dels acollits i mai va tenir interes per dur a la practica el projecte de regeneracio que havia estat dissenyat amb detall sobre el paper. PARAULES CLAU: Guerra civil, franquisme, Auxilio Social, educacio, falangisme, catolicisme, memoria oral.El dia davui cada vegada son mes els treballs que analitzen la privilegiada situacio nque tenia la docencia lul·liana a la Universitat de Mallorca al llarg de ledat moderna. nDe fet, la presencia de Ramon Llull a lilla es un fet indubtable. No obstant aixo, ntambe es cert que lensenyament del lul·lisme va topar, des dels inicis, amb molts obstacles. nDes de la fundacio de la Universitat Lul·liana i Literaria el 1692, les doctrines del nBeat van estar assetjades per distintes dificultats, que perseguien que desapareguessin. nAquest article preten, precisament, donar a coneixer quins foren els perills que amenacaren nlestabilitat del lul·lisme durant el segle XVIII; potser, la seva epoca mes dificil. El nque es presenta a continuacio es la cara mes oculta i amarga del lul·lisme universitari. nPer fer-ho, es posa emfasi en tots aquells elements que contribuiren, en mes o menys nmesura, a entorpir els grans assoliments aconseguits en el mon academic mallorqui.La historia de Guatemala esta marcada per violencies, opressions i desigualtats, npero tambe per resistencies que des dun pensament i duna accio alliberadors es projecten ncom a alternatives a les injusticies passades i presents. El contingut de larticle nfa balanc del cami pedagogic tracat a partir dels acords de pau signats a final de 1996, ndespres de 36 anys de conflicte intern armat. Sanalitzen els avencos en el dret a nleducacio per a tothom gracies a les aportacions dorganitzacions no governamentals, ncom tambe de lArquebisbat de Guatemala, qui despres dels acords desenvolupa un npaper significatiu en la recuperacio de la memoria historica. En els diferents apartats nsevidencien els esforcos per una educacio en drets humans i per la pau atenta a la nsituacio de les victimes directes del conflicte. Aquesta revisio historica convergeix en la nsituacio del present en que les politiques neoliberals dels ultims governs suposen una nregressio a les iniciatives per una educacio critica i transformadora, una educacio que nsegueix mobilitzant-se a traves del pensament de dones i dhomes atrevits per la vida.En aquest assaig sanalitzen esdeveniments i raons per a assolir que en les diferents nparts dun pais, amb tanta diversitat de climes, cultures i idiosincrasies com Mexic, nimplicat en el proces de donar-li major coherencia i unitat, shagi pugnat per ensenyar nla seva historia particular, pensant, com Jean Piaget, que laprenentatge ha de partir ndun mateix, i com Jose Gaos, que les categories i els conceptes explicatius duna realitat nhan de concordar amb si mateixa.La manca didentitat propia es el tret que millor ha caracteritzat la nostra escola rural. Nascuda a imitacio de la urbana, ni politics ni pedagogs shan preocupat de la seva peculiaritat, teixint, al seu voltant, una historia doblits, marginacio i penuria. Larribada de la Segona Republica, pero, va encetar una nova etapa en que se li dedicava una certa atencio, en considerar el seu desenvolupament com a exigencia irrenunciable per a la construccio de la Republica democratica. En aquest article ens proposem, despres duna rapida mirada historica al voltant dels seus aspectes materials, organitzatius i pedagogics, analitzar els problemes que afecten aquests mateixos aspectes durant el periode republica, per tal de mostrar fins a quin punt fou o no objecte dactuacio preferent en la teoria i la practica de la seva politica educativa. A mes, analitzem el paper del magisteri rural, una part del qual es va convertir, mitjancant la formacio de ciutadans republicans, en factor dinamitzador de lescola i de la mateixa societat.Una atenta observacio de les activitats aquatiques de caire educatiu mostra que aquestes practiques es fonamenten, principalment, en constructes que no son propis de la pedagogia, ans provenen de l?antropologia i/o de les cultures establertes a l?entorn de l?aigua. Aixi, el present article es pregunta pels sentits que acompanyen aquests imaginaris que sorgeixen de la relacio que s?estableix entre l?home i el medi aquatic. Per a fer-ho, s?utilitza el recurs hermeneutic de comprendre quines han estat les practiques aquatiques que han anat sorgint al llarg de la historia, ja que la idea principal del treball soste que l?activitat educativa en el medi aquatic s?ha construit a partir dels imaginaris culturals, sorgits de les mateixes practiques aquatiques que l?han precedit.LArt de Ramon Llull es una tecnica que serveix per arribar al coneixement de nDeu. Convencut que la finalitat ultima per a la qual lhome ha estat creat es estimar nDeu, Ramon Llull desplega la seva Art amb tots els recursos literaris, estilistics i linguistics npossibles, per tal que arribi a tots els publics, un public que inclou la dona com na destinataria potencial de lArt. En aquest article sanalitzen les estrategies que Llull fa nservir per educar amb la seva Art el public femeni.La irrupcio com a subjecte sociologic i historic de la infancia, i, en consequencia, nlaparicio de la intervencio i de laccio social envers aquest sector social sens apareix, ntant als ulls dels investigadors, com als dels tecnics i de la ciutadania en general, com nun dels aspectes mes nous i interessants de lescenari de finals del segle XIX, la qual cosa nsignifica un canvi del paradigma social. La Junta de Proteccio de la Infancia de nBarcelona va ser creada el 1908: que es feia fins aleshores en relacio amb latencio i la nproteccio de la infancia?, per que va ser en aquest moment quan es comenca a parlar ndinfancia i es crea aquesta institucio? Larticle vol posar de manifest, i fer-ho evident, ncom va sorgir, per que ho va fer, i recull algunes referencies a com ha estat laccio social namb la infancia a Catalunya i Barcelona el segle XX, a traves de les referencies a aquesta institucio, que ens fa de fil conductor perque abraca en la vida institucional gairebe ntot el segle.En aquest article s?aprofundeix en l?estudi de la influencia que els Estats Units ha exercit en la genesi de l?educacio, l?escola catalana i la renovacio pedagogica. Mostrem com els principals seguidors (Bardina, Homs, Palau i Vera, entre d?altres) de l?educacio classica nordamericana (Emerson i Franklin, principalment) son partidaris de l?educacio nacionalitzadora o pedagogia nacional. La conjuncio d?ambdos factors derivara en un civisme liberal, ates que la relacio entre la cultura estadounidenca i la catalana no es conservadora. Els Estats Units influiran tambe notablement en altres maneres d?entendre la societat, ja que es caracteritza per haver estat bressol de l?utopisme, de les experimentacions iniciades en conjuncio amb un esperit darwinia; sense bandejar la presencia de Pestalozzi, la filosofia escocesa, l?espiritisme i la frenologia. Tot plegat, per confluencia amb els interessos catalans, va generar un filoamericanisme innegable pero poc reconegut. Aquesta relacio es feu material en la publicacio de llibres, de revistes, en definitiva, en la transmissio de certes caracteristiques de l?educacio publica que ajudaren a construir i mantenir un model antropologic basat en les que podriem anomenar virtuts protestants del treball i de l?esforc quotidia.Aquest article se centra en la voluntat indubtable de les escriptores catalanes contemporanies nde contribuir a leducacio de les dones. Shi expliquen tant la seva consciencia ndel potencial de la literatura i de la cultura en aquest sentit com les maneres en nque compaginen la produccio literaria amb laccio cultural per proporcionar al public nfemeni mitjans i espais formatius prou diversos en les formes i els continguts. Durant nels anys vint i trenta, la conjuntura politica afavoreix especialment una dinamica les ntraces de la qual, tanmateix, es poden resseguir sense interrupcio al llarg del segle xx; nfins i tot durant el franquisme. Daqui, que sen faci un repas general, per be que nfocalitzat en alguns noms de relleu (Dolors Monserda, Carme Karr, Maria Aurelia nCapmany i Maria Angels Anglada) i, sobretot, en letapa republicana, amb les novellistes nMaria Teresa Vernet o Anna Muria en primer terme, al costat daltres casos igualment nsignificatius, com els de Maria Perpinya i Llucieta Canya. Tanca les consideracions nun apunt final relatiu a Olot, seu de les jornades que es troben a la genesi del text.Les fotografies, tal com Elisabeth Edwards va observar al seu article sobre la fotografia nde Susan Meiselas, son «objectes culturals» fets per «projectar certs significats i nprovocar certs afectes». Tradicionalment, els historiadors que han treballat amb imatges nhan tingut interes, en general, a extreuren levidencia de la materialitat del passat, ni aixo es pot portar a terme a traves de mirar el que sha fet present en una imatge. nNo obstant aixo, el significat o els significats que sen poden extreure sempre estan nemmarcats en el context que les imatges mateixes proporcionen, i el fet dobservar nsempre te una qualitat subjectiva que perfila les idees que es creen, en forma de dialeg, nentre la imatge i els significats que se nhan construit amb posterioritat. A partir nde les imatges dun album fotografic de lescola Floodgate Street Infant School de nBirmingham (Anglaterra), dels anys vint del segle XX, aquest breu assaig explora la nnaturalesa daquestes imatges, els seus significats amagats i la importancia de contextualitzar- nles. Lexploracio visual daquestes imatges sagrupa en quatre diferents categories nde context: larxiu com un lloc de la memoria; la mirada experta; les tecnologies nde lexhibicio; i la singularitat de la imatge. Aquest assaig tambe te en compte la idea nde la «biografia social» duna imatge i com la digitalitzacio pot transformar imatges noriginals i els seus significats.El present escrit combina el relat historic amb la vivencia personal de lautor, nobservador i, al mateix temps, protagonista implicat en els fets que relata. Celestin nFreinet comporta una concepcio pedagogica diferent i particular en que es dona valor nal poder de la paraula. Seguint aquesta premissa, lautor, membre del Moviment nFreinet, imprimeix un valor personal al text, en que ens narra les vivencies propies, i nconverteix aquesta narracio en un nou document, amb un valor intrinsec tant pel que nnarra com per la propia vivencia. El testimoni personal plasmat al present treball es nconverteix en un document de primera ma al voltant duns fets ocorreguts dels quals nno es conserven, en moltes ocasions, testimonis escrits. Shi relaten les vivencies de nFerran Zurriaga, membre fundador de lACIES, nom que, en el franquisme, rebia el nMCEP, protagonista, en primera persona, de la recuperacio del Moviment Freinet els nanys seixanta, en ple franquisme, al Pais Valencia, amb la voluntat doferir una serie de ndades i dates que puguen contribuir a la futura reconstruccio de la nostra historia educativa nmes recent. La formacio permanent de lofici de mestre i les idees del Moviment Freinet en terres valencianes i la seua difusio a la resta de lEstat, son lobjecte concret de laportacio de lautor del text.Linteres de lislam per leducacio sha concretat, des dels seus mateixos origens, en la promocio dunes estrategies que conformen un fenomen complex que es resumeix en les expressions escola islamica, escola alcoranica o madrassa. La madrassa, centrada basicament en lestudi de lAlcora, es concep a si mateixa com a garant de la memoria cultural del mon islamic i de la identitat dels musulmans. Ara be, els canvis que han experimentat les societats contemporanies aboquen les madrasses al dilema de continuar impartint un ensenyament que es tradicional des de tots els punts de vista (continguts, didactica...) o be, al contrari, introduir-hi profundes modificacions que assegurin la formacio dels seus alumnes per viure en un mon global.During the Franco dictatorship, the Catholic Boy and Girl Scout movement innMallorca represented an educational and cultural alternative to the regime�s officialnyouth movements. The educational model that the scouts advocated aimed to trainnyoung and girls with critical skills, responsibility and the capacity to develop fornthemselves values contrary to the submission the dictatorship aimed to instil. Basednon a compilation of more than 5000 photographs of Catholic guides and scoutsin Mallorca from their reintroduction in 1956 after the Spanish Civil War untilnnow, this article reviews the information these graphic sources contribute towardsnknowledge of this youth movement�s activities and culture. The article also aimsnto contribute to the debate on the use of photographs as historical documents, innthis case by analysing the images of an extra-curricular educational movement. Thenanalysis of the photographic corpus that has been located demonstrates that, despitenthe many amateur photographers who took part and the diverse situations, periodsnand circumstances to which these photographs attest, they tend to share an iconicncode and symbolic function that reinforces aspects considered basic to the scoutingnculture and method throughout this period. This photographic corpus demonstratesnthe importance to the Mallorcan scouts of those days of activities in nature and thendiscovery of a social and cultural reality that was overlooked in the schools of thosenyears. Furthermore, it proves that photographs are additional source of historicalndocumentation that needs the hands of historians or the other similar interpretativentechniques all historical documents require, yet photographs can complement othernsources and provide information that is difficult to obtain from other documents. Thisnarticle particularly focuses on the photographic depiction of the post-war MallorcannCatholic scout movement from its inception until the late 1960s.La premsa periòdica ha estat, i és, una font de consulta indispensable per als historiadors de l’educació d’ençà que es començà a generalitzar en el context de la Il·lustració. Així és que l’historiador de l’educació ha consultat i analitzat tant la premsa general, en què l’educació ha tingut i té presència social, com la premsa especialitzada. Precisament, com a fruit de l’especialització temàtica que la premsa assolí des dels inicis, atenent interessos socials i polítics, també es desenvolupà el que hom ha anomenat premsa pedagògica –la premsa específica de l’ensenyament i de l’educació, les revistes pedagògiques, que la història de l’educació ha tingutSistema educatiu i societat al modern Portugal. La trajectoria de leducacio al Portugal modern -durant el periode liberal fins a finals del segle passat, i mes tard durant la dictadura salazarista- palesa una constant incapacitat de la politica educativa monarquica o republicana per construir lescola popular. Es una historia de trobades i estranyaments, de dialegs i de silencis, daccceptacions i de rebuigs. El sistema educatiu portugues, gestionat per tal de satisfer els interessos dels notables, no aconsegueix democratitzar-se i obrir-se a tots els portuguesos. Cal veure aquest proces en el marc de la situacio social de les classes treballadores de la ciutat i del camp. Lautor subratlla laccio escolar popular dels intel·lectuals del primer socialisme portugues.Aquest article no versa, com es habitual, sobre la vida, obra i idees de Ferrer i nGuardia. Tampoc, duna manera directa, sobre la seva obra i les seves idees pedagogiques. nTracta sobre leditorial Publicaciones de la Escuela Moderna, creada per Ferrer el n1901 com a complement de lescola del mateix nom, i intenta situar aquesta editorial nen el panorama general del mon de ledicio i del llibre en el primer terc de lEspanya ndel segle XX. Amb aquesta finalitat analitza els seus origens i primeres publicacions, nla seva evolucio, fases i consolidacio tant sota la direccio de Ferrer (1901-1909) com ndel seu legatari Lorenzo Portet (1912 1920), i la continuitat, per leditorial Maucci, ndes de 1925 a 1936, amb ledicio de part dels 127 volums publicats en les dues etapes nanteriors. A mes, es porta a terme un succint analisi dels autors publicats des del 1901 nal 1920 i els traductors. Amb aixo es preten mostrar com el programa deducacio npopular que estava darrere de Publicaciones de la Escuela Moderna va seguir vigent, a nmanera de llegat, despres de la mort de Ferrer el 1909, i fins i tot repensat i remodelat npel seu legatari Portet.L’Escolania de Lluc, que data els seus origens a principis del segle XVI i es una de les mes antigues d’Europa, ha tingut com a tasca central i prioritaria, tot i que no exclusiva, la formacio musical dels seus escolans, coneguts a Mallorca, pel color del vestit que duen, com a «blauets». El fons fotografic de l’Escolania, tant per les seves dimensions com per la singularitat de la mateixa institucio, representa una de les colleccions fotografiques mes interessants que hem localitzat a Mallorca. En aquest article volem presentar una primera aproximacio a aquest fons, d’especial valor tant des del punt de vista patrimonial com historicoeducatiu.PARAULES CLAU: fotografia, educacio, ensenyament musical, historia de la musica, agrupacions musicals, Escolania de Lluc.En Dewey, filosofia i educacio son indestriables. Sovint soblida que la concepcio ndeweyana de lescola i de leducacio nomes ha estat possible perque Dewey concebia nel pensament en termes dexperiencia viscuda, dexperiencia constantment posada a nprova, de recerca sempre posada en questio; en altres termes, de «recerca continua» de n«vies daccio efectives». Pero a mes, per Dewey, la vertadera educacio es una educacio nper a la democracia, i significa apostar per una educacio que socupi del fet de pensar. nEl servei al progres democratic es fa precisament a traves duna educacio en la raonabilitat ni tenint en compte lexperiencia.Larticle reconstrueix les caracteristiques i la naturalesa de la relacio entre les practiques ninnovadores de lavantguarda educativa de lensenyament actiu, els processos nde democratitzacio i el moviment de les Escoles Noves en el marc del proces de la nrenovacio de la cultura educativa italiana i europea a principis del segle xx. Aquest nambit dinvestigacio, encara poc desenvolupat a Italia, revisa el conjunt de connexions nque lliguen la renovacio educativa italiana amb els processos dexpansio democraticade la instruccio, amb els horitzons de progres de la nova pedagogia experimental i namb levolucio del paper de leducacio, entesa com una important forca motriu per al ndesenvolupament social, civil i economic de la societat. Es una epoca amb nombroses ni significatives practiques educatives i pedagogiques que promouen els processos de ntransformacio i la reforma de lescola, que maduren, en un sentit democratic, associats nal treball social i filantropic per a la proteccio dels drets de linfant, el proces dalfabetitzacio ni leducacio popular. En aquest context sorgeixen els fonaments per a una nnova relacio entre Escola Nova i democracia, tot i que patira un fort retroces amb la nprogressiva consolidacio del regim feixista.Els mestres renovadors dabans de la Republica treballaven per dignificar lescola npublica i la feina del mestre. I ho feien a partir duna nova concepcio de linfant i de nlescola, amb aplicacio de metodologies actives i tambe inculcant determinats valors. nPer aquests mestres lescola havia de ser una fornal de ciutadans per bastir un pais nmodern, just, democratic. Per aixo parlaven de civisme, educacio moral, ciutadania, nescola laica, etc. en una escola de qualitat, per a tothom.El text aborda la relacio entre levolucio tecnica i implantacio social de la fotografia ndes del seu descobriment el 1839 i lincrement del nombre dimatges de tematica educativa ndisponibles al llarg daquest temps. A continuacio relaciona diversos recursos ndocumentals per a la localitzacio, en lambit estatal, dels principals arxius i col·leccions en els quals es poden conservar fotografies de la materia que ens ocupa, dedicant especial natencio als fons corresponents a les Illes Balears.

Conseqüències de la Guerra Civil: la depuració i l'exili interior del magisteri = Consequences of the Civil War: purification and interior exile of the teachers

Plantejam algunes hipotesis sobre laplicacio de la tecnica Freinet a Mallorca, tot partint de la complexitat que suposa realitzar un estudi daquestes caracteristiques. Analitzam algunes capcaleres i apuntam algunes notes sobre la rellevancia de la imprenta en el conjunt del moviment francisca a la Mallorca dels anys trenta. Entenem que lescola era un dels ambits considerats innegociables per a lEsglesia Catolica. Al marge dels grans debats ideologics i dels arguments doctrinals que es divulgaven en les publicacions dirigides als adults, sobretot, els Franciscans del Tercer Orde Regular tambe promogueren diverses revistes escolars i atorgaren a lescola un protagonisme que passava per incrementar les habilitats creatives o artistiques de lalumnat.En aquest article aprofundim sobre la importancia dels camps dextermini en la nnostra societat des duna perspectiva sociopolitica. En primer lloc, sostenim que ni nla Shoah ni els camps son un producte de la modernitat, sino mes aviat causa del nnaixement de la postmodernitat i el neoliberalisme. En segon lloc, exposem el Lager ncom a forma dentendre la nostra contemporaneitat. En tercer lloc, analitzem algunes nsimilituds entre la politica del Lager i lactual. En quart lloc, discutim sobre la precarietat ncom a forma de govern comu. En cinque lloc, constatem el paper primordial de la nregulacio basada en la desigualtat i la desregulacio neoliberal com allo que es troba en nel centre duna animalitzacio de lesser huma. En sise lloc, reflexionem sobre la relacio nentre natura i cultura, comuna al neoliberalisme i als camps, que origina linfrahome, aspecte que tractem com a conclusio.Aquest article estudia la politica de drastica reduccio de la xarxa d?instituts publics que el franquisme dugue a terme a la postguerra. A l?article es dona compte del creixement d?aquesta xarxa des de final de la decada dels vint i es conclou, a partir de fonts d?arxiu, que els governs republicans doblaren el nombre d?instituts. Per contrast, el tancament de centres constitui un eix central de la politica franquista en el batxillerat. A la postguerra es clausura la meitat dels instituts, especialment aquells que se situaven fora de les capitals de provincia. L?article investiga els criteris emprats per dur a terme aquest desmantellament i, finalment, analitza des de diferents parametres la xarxa resultant.Des de finals del segle XIX, lEstat mexica, que tenia urgencia per construir la unitat nnacional, va promoure els simbols que servissin per crear aquesta cohesio. Per aixo, nes va valer de les estampes i simbols emblematics de la identitat de la nacio: el charro, nel mariachi i el tequila, elements populars entorn dels quals es va anar construint un nimaginari cultural, que va acabar per ser acceptat per la resta dels mexicans devers el n1940. Aquest article analitza el paper que lescola va exercir en aquest proposit, com a ngeneradora de valors culturals i de construccio de la identitat mexicana i com a instrument nper proposar una visio del mon que definis la comunitat nacional.En aquest estudi es rastreja lesperit ludic duna seleccio de rondalles mallorquines seguint nla perspectiva de lhomo ludens de Johan Huizinga. Ens servim de les aportacions de Roger Callois nper analitzar les tipologies delements ludics que hi trobem i de les habilitats basiques de nla motricitat apuntades per Georges Hebert. Daquesta manera es fara una relacio entre les nrondalles mallorquines i els jocs motrius que hi podem extreure. Preten ser una eina per organitzar ngrans jocs ludomotrius i per a la tasca del professorat deducacio fisica amb vocacio ninterdisciplinaria, aixi com una revaloritzacio de lhomo ludens malmes per la modernitat.Al llarg de lepoca de lhel·lenisme, amb lexpansio de les fronteres gregues per Asia Menor ni pel Mediterrani, neix lImperi grec. Aixi sinicia un periode en que el model politic ja nno es la polis (ciutat estat) sino mes aviat un nou ordre territorial. Davant la globalitzacio ndel mon hel·lenic, els discursos filosofics abandonen lespeculacio metafisica propia de lepoca nclassica, per centrar-se en aspectes mes practics que ofereixen una orientacio vital als nhabitants de lImperi. Es aixi com sinauguren nous vessants filosofics: lestoicisme, lepicureisme ni el cinisme, que suposen un nou discurs pedagogic. Leducacio adopta nous reptes, nla salvacio de lindividu mitjancant el coneixement i dotar el ciutada planer duna seguretat ninterior enfront dun mon forca insegur. Aixi sorigina el que sha anomenat la paideia nenciclopedica. Amb ladveniment del cristianisme, el proces educatiu pren una nova forma nque es basara en la imitacio de Crist. Aquest vessant educatiu, que els autors de la patristica nconfiguraran tot incorporant el missatge messianic de Crist, sera anomenat paideia nChristi.Amb una diferència de pocs mesos, i a causa probablement de raons editorials, el professor Juan Mainer Baqué dóna a conèixer per separat dos llibres1 inicialment integrats en la seua tesi doctoral «Sociogènesi de la Didàctica de les Ciències Socials. Tradició discursiva i camp professional (1900-1970)», defesa en el Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Saragossa el juny de 2007. L’autor, que des de fa diversos anys centra la seua tasca com a investigador en la història social de la cultura i de l’educació escolar en l’Espanya del segle XX, de la qual aquests llibres són una conseqüència lògica, és catedrà-Exploracio del pensament ferreria a partir de dues series de reflexions politicomorals, nuna delles, Feuilles detachees , practicament inedita i que aquest dossier reprodueix nen apendix, i laltra mes coneguda, «Principios de moral cientifica para uso de nlas escuelas racionalistas». Les idees de Ferrer que hi son analitzades son com el croquis nduna pedagogia racionalista, humanista, de laccio i la paraula, basada en lactivisme i nlexperimentacio. Son fruit de la seva epoca en molts punts, pero a daltres la trascendeixen ni ofereixen un valor afegit de modernitat.En aquest recull bibliografic s?apleguen un conjunt de referencies (llibres, estudis, articles, webs, etc.) per a l?estudi de la joventut durant l?epoca contemporania, classificades en cinc grans apartats: joventut; associacions i moviments juvenils; escoltisme; joventut en el mon, i pagines web.El present article preten mostrar les recerques que sobre la fotografia escolar esta nproduint a Extremadura el grup de recerca SEJ036 de la Universitat dExtremadura. nEn particular, shi analitza la produccio que sobre aquest tema sha elaborat a la regio, els principals fons fotografics existents i el treball fins ara dut a terme tant en lambit nacademic com en les recol·leccions no especialitzades, que sestan convertint en els nprincipals fons dimatges de la vida escolar del segle XX en aquesta comunitat autonoma. nEn ultim terme shi reflecteix la metodologia duta a terme en lelaboracio de la nFototeca Digital Escolar dExtremadura que sha engegat, per mostrar les possibilitats nque ofereix com a eina de consulta per a docents o investigadors.En aquest article es parla de quin tipus dentrenament (askesis) ha de ser articulat per ntal de governar-se un mateix i els altres. Plato ens indica que aquest entrenament es una nmena de formacio moral de lhome que ha de ser util a la ciutat i, per tant, fent referencia na la paideia propiament dita, es una formacio que, en termes generals, tracta duna educacio nde la virtut (arete), de la voluntat de fer-se un ciutada que compleix amb les lleis de la nciutat, que mana i obeeix segons la justicia. A partir daquest postulat, analitzem les formes namb les quals es generalitza una tasca educativa entre els homes lliures.espanolEl medico y psicologo Claparede fundo en el ano 1912 en Ginebra una Escuela de Ciencias de la Educacion que bautizo con el nombre de Jean-Jacques Rousseau. Los conceptos «paidologia, pedagogia, ciencia (as) de la educacion, psicologia infantil, nueva pedagogia, educacion funcional» se iban dibujando bajo la pluma de los que disenaban la necesaria edificacion del «premier temple tout entier dedie a l�enfance» (Carta de Claparede a Bovet, 23 de noviembre de 1911). Este templo, dedicado a Rousseau, se ubico en pleno paisaje pedagogico y psicologico del siglo xx. La pregunta que cabe formularse incide acerca de la equivalencia de todos estos conceptos y sobre la posibilidad que todos ellos, de manera indistinta, puedan realmente cohabitar bajo el mismo padrinazgo de Rousseau. Nada es menos cierto si atendemos a las tergiversaciones terminologicas y las controversias teoricas entre los primeros constructores de las ciencias de la educacion. Nuestras investigaciones en los archivos y analisis documentales sobre estas primeras decadas del siglo xx confirman esta percepcion. Sin embargo, mas alla de esta constatacion o por la misma razon de las confusiones mencionadas, parece como si estos elementos de signo contrario pudieses seguir cohabitando bajo la divisa del inquieto filosofo. En el momento de conmemorar el 300 aniversario del nacimiento de Rousseau y el 250 aniversario de la publicacion del Emile y del Contrat social, las confusiones y contradicciones persisten de manera tenaz, mas alla de la terminologia, y el pensamiento de Rousseau sigue interrogado en pleno auge de las disputas escolares. Claparede, al lado de sus primeros companeros de ruta, contribuyo profundamente a mantener este plebiscito reivindicando esta filiacion, con una precisa argumentacion que, a pesar de todo, es valorada de manera paradoxal desde distintos puntos de vista. A lo largo del articulo nos proponemos demostrar estas afirmaciones partiendo del contenido de los voluminosos archivos que muestran las primeras decadas de vida y actividad intelectual del Instituto Rousseau y de las reflexiones terminologicas, epistemologicas y conceptuales de los protagonistas �Claparede, Ferriere y Piaget�, a los cuales hemos intentado reinterpretar a partir de sus referencias a Rousseau. catalaEl metge i psicoleg Claparede va fundar l�any 1912, a Ginebra, una Escola de Ciencies de l�Educacio a la qual va donar el nom de Jean-Jacques Rousseau. Els conceptes «pedologia, pedagogia, ciencia/es de l�educacio, psicologia infantil, nova pedagogia, educacio funcional» s�anaven dibuixant sota la ploma dels qui dissenyaven l�edificacio necessaria d�aquell «premier temple tout entier dedie a l�enfance» (carta de Claparede a Bovet, 23 de novembre de 1911). Aquest «temple», dedicat a Rousseau, s�ubicara enmig del paisatge pedagogic i psicologic del segle xx. La pregunta pertinent es si aquestes denominacions son totes equivalents i poden cohabitar, de manera indistinta, sota el mateix apadrinament de Rousseau. No hi ha res menys segur si fem cas de les tergiversacions terminologiques i les controversies teoriques dels primers constructors de les ciencies de l�educacio. Ens ho confirmen les nostres recerques en els arxius i les analisis dels documents sobre aquestes primeres decades del segle xx. Malgrat tot, mes enlla d�aquesta constatacio o per la mateixa rao d�aquestes confusions, sembla com si aquests elements contraris puguin seguir cohabitant sota la divisa de l�inquiet filosof. En el moment de commemorar el 300 aniversari del naixement de Rousseau i el 250 aniversari de la publicacio de l�Emile i del Contrat social, les confusions i contradiccions persisteixen amb tenacitat, mes enlla de la terminologia, i Rousseau segueix interrogat, enmig de les disputes escolars. Claparede, seguit dels seus primers companys de ruta, ha contribuit profundament a mantenir aquest debat reivindicant aquesta filiacio, finament argumentada i, malgrat tot, de manera paradoxal, segons diversos punts de vista. Tot aixo es el que ens proposem demostrar en aquest article, sobre la base dels voluminosos arxius que reten comptes de les primeres decades de vida i activitat intel·lectual de l�Institut Rousseau i de les reflexions terminologiques, epistemologiques i conceptuals dels protagonistes �Claparede, Ferriere i Piaget�, que hem volgut reinterpretar a partir de les seves referencies a Rousseau. EnglishThe doctor and psychologist Claparede founded a School of Educational Sciences in 1912 in Geneva, which he named after Jean-Jacques Rousseau. The concepts of «paedology, education, science(s) of education, child psychology, new pedagogy, functional education» were being drawn under the pen of those who designed the building needed for that, premier temple tout entier dedie a l�enfance (Letter from Claparede to Bovet, 23 November 1911). This «temple» dedicated to Rousseau, was to be located in the middle of the pedagogical and psychological landscape of the twentieth century. The relevant question is whether these terms are all equal and can coexist, interchangeably, under the sponsorship of Rousseau. Nothing is less certain if we take a look at the distortions of terminology and theoretical controversies of the early builders of the sciences of education. Our research in the archives and analyses of documents in the first decades of the twentieth century confirm this. In spite of that, beyond this observation and for the same reason as this confusion, it seems as if these opposed elements can continue cohabiting under the insignia of the restless philosopher. At the time of commemorating the 300th anniversary of Rousseau and the 250th anniversary of the publication of Emile and the Social Contract, the confusion and contradictions tenaciously persist, beyond terminology, and Rousseau is still questioned amid the school disputes. Claparede, followed by his first fellow travellers, has contributed deeply to maintaining this plebiscite claiming this finely argued affiliation, and, in spite of everything, paradoxically, according to several viewpoints. This is what we intend to demonstrate in this article, based on the voluminous archives that give accounts of the first decades of life and intellectual activity of the Rousseau Institute and terminological, epistemological and conceptual reflections of the protagonists: Claparede Ferriere and Piaget, which we wanted to reinterpret based on their references to Rousseau.A lepoca de Ramon Llull assistim a un canvi en relacio amb el punt de vista anterior nsobre el saber, vist amb hostilitat pels qui el consideraven un obstacle per a la salvacio i, nen tot cas, un do de Deu que no permetia cap guany a qui el transmetes. Al segle XIII nla perspectiva canvia, amb lopinio favorable dels mendicants (encara que amb algunes nreticencies), seguida per Ramon Llull, el qual, com es habitual, no sesta de dir-hi la seva. nLa nova percepcio sobre la materia, passada pel sedas del Beat, es el tema de larticle.Durant la seva segona estada a Paris (1297-1299), Ramon Llull compongue una serie d’obres en que es defineix una nova forma de procedir per a diverses ciencies. En aquest context, el present estudi te com a objecte l’analisi de les raons per les quals Llull compongue tals obres durant aquest periode concret, aixi com la finalitat que perseguien. L’analisi es divideix en dues parts: en la primera, s’analitzen les relacions de Ramon Llull amb la Universitat de Paris i els canvis socials, economics i intel·lectuals que en aquesta es produiren durant les decades de 1270 a 1290; en la segona, s’analitzen l’estructura i el contingut de la proposta de Llull. La conclusio a la qual aquesta analisi preten arribar es, en la mesura del que sigui possible, que foren les circumstancies esdevingudes durant la decada de 1290 les que portaren aquest autor a proposar una modificacio dels curricula dels estudis d’arts que partia de la supressio de la filosofia antiga i la seva substitucio per un sistema propiament cristia. Paraules clau: Ramon Llull, filosofia medieval, universitat, arts lliberals, teologia, filosofia antiga, educacio.Jaume Isern (1798-1880) neix cec i es un destacat music i compositor que influeix decididament nen el desenvolupament i sorgiment de lart musical de la ciutat de Mataro durant nel segle XIX. Esta molt involucrat en la vida ciutadana i cultural, sobretot a partir de la decada ndels anys trenta, i tambe porta a terme diferents accions en pro de lensenyament de ncecs. En aquest article ens apropem a lensenyament que rep Isern com a cec i music, les nseves activitats professionals i culturals, les seves accions en favor de lensenyament de cecs ni, finalment, la seva rellevancia en el mon musical de la ciutat i en lambit catala.Lobjectiu daquest treball es investigar els origens i la posada en practica de les tecniques nde lEscola Moderna o tecniques Freinet a les Canaries. A partir de 1977, un npetit grup de mestres implicats i implicades en la renovacio pedagogica van comencar a nadoptar a les aules les formes de treball proposades pel mestre i pedagog frances i, a mes, nes van federar com a grup territorial propi al MCEP (Moviment Cooperatiu dEscola nPopular). Si be es cert que hi va haver uns quants anys de retard respecte al que ha passat nen determinades zones peninsulars, com Valencia, Barcelona, o el Pais Basc, no es menys ncert que aviat hi va haver una implicacio real pel que fa a assistencia a congressos, reunions, ntaules de treball i, el mes important, la utilitzacio a les classes dels textos lliures, nel treball col·laboratiu, la correspondencia, el metode natural per a lensenyament de nla lectura i lescriptura, el tempteig experimental, les activitats a laire lliure i els intercanvis nescolars, per estimular el treball dels docents i aconseguir alumnes mes critics i nautonoms. Un episodi destacat en aquests intercanvis educatius va tenir lloc el 1982, quan vint-i-cinc alumnes del poble de Lavaur (Franca) es van traslladar a Valsequillo n(Gran Canaria). El col·lectiu Freinet tambe va participar, amb la resta dintegrants del nMoviment de Renovacio Pedagogica Tamonante, a les Escoles dEstiu organitzades a les nCanaries a partir de juliol de 1978, i a les quals van assistir fins a vuit-cents inscrits (com nen ledicio de 1979). Cal recordar que des de la Segona Republica, es a dir, des de feia nmes de quaranta anys, no shavia fet un desplegament ni shavia donat un impuls tan ndestacat, apassionat i participatiu als problemes de lensenyament a les Canaries, amb nuna perspectiva integradora, democratica i plural.Aquest treball preten escatir les idees pedagogiques que es troben disponibles en l’antiga tradicio del taoisme xines, l’origen del qual se situa a la Xina dels inicis del segle V a. C. La nostra aportacio no preten explicar l’aparicio de la pedagogia taoista en el seu context, ni tampoc com va ser rebuda en d’altres. El que s’ha dut a terme es una lectura pedagogica de la doctrina filosofica taoista a traves de la seva literatura canonica per tal de perfilar-ne l’ideal pedagogic i normatiu. A banda de l’interes pel saber en si mateix, hi ha un interes practic per coneixer aquest ideal pedagogic: millorar la comprensio de les actuals teories i practiques de pedagogia liquida i educacio alternativa que inspiren les filosofies orientals.PARAULES CLAU: Historia de l’educacio, taoisme, pedagogia oriental, pedagogia liquida, educacio alternativa.Lescola democratica dificilment pot ser definida sense lajuda de la historia, tot ni que la filosofia politica de la Il·lustracio mai no es va implicar en aquesta tasca. A nFranca, el segle xix, si mes no fins a la decada de 1880, esta marcat per la construccio nduna escola segregada socialment, amb dos tipus densenyament separats en institucions ndiferenciades per als fills de les classes populars i per als de la burgesia. Per aixo, ncal iniciar la perspectiva historica a finals del segle xix. Lobra politica de Jules Ferry nva impulsar una forta critica envers la injusticia de lescola de la Republica, a principis ndel segle xx, i especialment entre les dues guerres mundials, cosa que va repercutir en nla voluntat de construir una escola democratica. A poc a poc, la igualtat en loferta neducativa per a nens de tots els origens construeix la idea de la igualtat doportunitats nindividuals per tal de prosperar a la societat gracies al talent i a les habilitats per-sonals. Aquesta idea aconsegueix nomes exits parcials, sota el ministeri de Jean Zay nentre 1936 i 1939, i es desenvolupa amb el pla Langevin-Wallon, en acabar la Segona nGuerra Mundial, amb una detallada planificacio duna gran coherencia programatica. nNo obstant aixo, les reformes estructurals, entre 1959 i 1985, que van unificar el sistema neducatiu frances tal com el coneixem actualment, no es van impregnar de lescola ndemocratica imaginada en el periode anterior. En lloc duna orientacio progressiva i nindividualitzada, el col·legi unic de Rene Haby es un tronc comu indiferenciat on els nnens de tots els origens estan sotmesos a ensenyaments orientats unicament a lingres na lensenyament obligatori. Les ultimes avaluacions internacionals mostren que nFranca es un pais on el determinisme social te un paper important en la formacio neducativa i professional dels joves. No obstant aixo, tot i que la igualtat doportunitats nva resultar ser una mentida derrotada per la seleccio meritocratica, cal remarcar que el nvincle social es troba amenacat perque lescola democratica no nomes ha de comparar nel rendiment dels estudiants entre ells, sino que tambe ha de crear el sentiment de npertinenca envers una societat inclusiva per a tothom.Aquest article recull la trajectoria biografica de Samuel Torner, un mestre racionalista nbarceloni que va combinar la seva activitat pedagogica amb un activisme llibertari nincessant. Torner, un dels deixebles preferits de Ferrer i Guardia, va exercir nla seva tasca educativa a Barcelona, Vilanova i la Geltru, Valencia i, temporalment, a nBuenos Aires. Daltra banda, va viure la seva joventut i maduresa en el temps dafebliment nanarquista del tombant de segle, despres de latuiment forcos que va significar nla durissima repressio derivada del proces de Montjuic i les seves consequencies. Es naquella epoca que va veure neixer lEscola Moderna, que va fer possible la formacio nprimerament de Solidaritat Obrera i despres de la CNT incipient i que va viure lesclat ninsolit de la Setmana Tragica i lexecucio de Ferrer i Guardia. La seva trajectoria nexemplifica sens dubte la de molts dels seus companys de generacio que van compartir namb ell el mateix ofici, les mateixes idees i les mateixes esperances.Larticle analitza levolucio de lescola rural a Catalunya durant el darrer terc del segle XX i fixa latencio en tres eixos. En primer lloc, es valora limpacte de les politiques educatives denca de laplicacio de la Llei Villar Palasi de lany 1970, passant pels canvis de la transicio politica i els traspassos de les competencies densenyament a la Generalitat de Catalunya. El segon eix destudi son els elements que configuren les reflexions pedagogiques damunt les quals es construeix la practica educativa a lescola rural. Finalment, larticle destaca la trajectoria del moviment de mestres descola rural i la tasca del Secretariat dEscola Rural de Catalunya en la renovacio pedagogica de lescola rural. Aquesta evolucio historica es construeix en tres etapes marcades per tres esdeveniments clau de la politica educativa: la Llei Villar de 1970, els traspassos de competencies a la Generalitat a partir de 1980 i laprovacio de la LOGSE lany 1990.Al llarg de la seva obra Jean Jacques Rousseau (1712-1778) realitza una profunda analisi de la naturalesa humana de la qual deriven tant la seva filosofia politica com els principis teorics de la seva educacio. Laportacio de lautor ginebri va resultar un gir epistemologic en el pensament pedagogic contemporani: una proposta basada en la conquesta de la felicitat actual a traves del respecte de les lleis naturals. Enfront dels discursos realistes, racionalistes i empiristes, Rousseau propugna una educacio que no alteri en gran manera lordre teleologic natural. LEmili, publicat el 1762, constitueix un punt dinflexio en el discurs pedagogic que marcara el posterior esdevenir de laccio educativa. Rousseau es, a mes del seu precursor, el mes fidel representant del naturalisme pedagogic.En aquest article sanalitza, en primera persona, el que fou el proces de consolidacio ndels centres residencials de menors a lilla de Mallorca. Aquest proces shavia niniciat uns anys abans amb el tancament de les dues macroinstitucions de proteccio nde menors existents a lilla de Mallorca i el trasllat dels nins i nines residents nen aquests centres a petites residencies disperses per diversos indrets de la ciutat de nPalma. La correcta atencio als nins i nines acollits i la preocupacio per disposar duna nmetodologia adient per a la consecucio de les finalitats previstes varen esser els eixos nque consolidaren un determinat model dintervencio socioeducativa vers la modalitat nde proteccio a la infancia que suposaven i suposen els centres dacolliment residencial nde menors.Durant les ultimes decades, la historia de la joguina ha estat objecte dun proces de nreconstruccio disciplinaria que fa entroncar les noves tendencies historiografiques amb nles primeres publicacions sobre aquest tema, que van veure la llum a la fi del segle xix. nAl llarg daquestes linies presentem un recorregut succint a traves de la historiografia nde la joguina, tot fent esment de la repercussio a Catalunya i a la resta de lEstat de les ndiferents orientacions i tendencies que han perfilat la particularitat de lambit.Les darreres publicacions sobre els inicis de les tecniques Freinet a les escoles de l’Estat espanyol son una bona oportunitat per coneixer les aportacions dels mestres que van apostar per una renovacio pedagogica, i posen de manifest la vigencia de les practiques del pedagog Celestin Freinet. La nostra aportacio recull i relaciona les idees principals d’alguns dels estudis recents sobre les tecniques Freinet, relacionades amb l’aprenentatge del llenguatge, amb l’objectiu de ressenyar alguns aspectes importants de les investigacions i fer un breu repas a la figura dels mestres que impulsaren l’us de la impremta a l’escola, la creacio de les revistes escolars i els llibres de vida a l’Estat espanyol. Propostes basades en la manipulacio, el tempteig experimental, la necessitat d’expressio de l’infant, el foment de la reflexio linguistica i la creativitat, que van renovar l’enfocament de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i que es reivindiquen com a practiques utils actualment. Es preten contribuir a la difusio del valuos llegat dels mestres que van creure en una escola renovada i, al mateix temps, a la recuperacio de les bases del seu ideari pedagogic. La vitalitat de les recerques actuals es una mostra del creixent interes per recuperar les aportacions de Freinet, per coneixer el nostre passat i poder reflexionar sobre la millora de la practica docent present i de futur.PARAULES CLAU: renovacio pedagogica, educacio activa, tecniques Freinet, impremta escolar, llibres de vida, revista escolar, ensenyament de la lectura i l’escriptura.Larticle presenta la trajectoria del psiquiatre suec Gustav Jonsson (1907-1994), que, en la decada dels anys 1940, revoluciona el tractament terapeutic i educatiu dels infants i joves considerats com a irrecuperables des del punt de vista social, que estaven internats en institucions educatives. Analitza el desenvolupament social de lEstat del benestar a Suecia i el marc legal de proteccio a la infancia, aixi com el context ndels centres suecs residencials datencio als infants i joves a la primera meitat del segle XX, per aprofundir, despres, en el treball psicologic i educatiu amb el col·lectiu de Barnbyn Ska. nJonsson va reorientar lanalisi de les conductes violentes que manifestaven aquests infants i joves que els feien intractables des del punt de vista educatiu i va establir elements de comprensio psicoanalitica, des dun plantejament sistemic en el qual el context familiar esdevenia fonamental per poder comprendre les dificultats dels infants. nBarnbyn Ska es el centre que, sota la direccio de Jonsson, desenvolupa aquesta nova perspectiva terapeutica i pedagogica. El treball educatiu que shi realitzava superava el model tradicional de control i vigilancia. Els metodes foren considerats radicals dins la pedagogia i provocaren grans polemiques que portaren els Serveis Socials dEstocolm a fer investigacions continuades al centre els anys 1960-1970. Durant diverses decades Barnbyn Ska sha considerat una experiencia pionera en lambit de la psiquiatria infantil escandinava.Despres de la seva mort davant del escamot dafusellament el 1909, Francesc Ferrer ni Guardia es va convertir en un simbol internacional de les lluites socials. Larticle analitza nles formes en que el seu projecte pedagogic i la seva figura martir es van difondre na Mexic de la ma de la premsa i les organitzacions anarquistes i anarcosindicalistes ndurant la decada revolucionaria de 1910.Pels volts del practic desmantellament del Consell de lEscola Nova Unificada, Josep Puig i Elias, el seu maxim responsable, realitza un balanc de lexperiencia revolucionaria que reorganitza el sistema educatiu de Catalunya durant la Guerra Civil. Aquesta analisi aborda les principals consecucions i els problemes que dificultaren lempresa. En la presentacio Josep Gonzalez-Agapito fa una valoracio daquesta singular etapa educativa tot situant el document en el seu context social i politic.Lautor utilitza com a referencia diversos ambits tematics per analitzar el pensament neducatiu republica. Tot larticle transcorre a traves duns eixos que, expressats nmolt succintament, son els seguents: analisi de la situacio sociopolitica en els temps de nla proclamacio republicana, els personatges de mes relleu sobretot els del primer bienni, nla reforma tecnica de leducacio, la politica laicista, la construccio descoles, la formacio ndels mestres i, finalment, la coeducacio i lescola unificada. Larticle tambe ninclou algunes realitzacions durant la Guerra Civil, quan leducacio es va convertir en nuna eina de combat i de propaganda.espanolEn el contexto de las primeras decadas del franquismo, el presente articulo analiza algunas de las politicas educativas de marcado acento paternalista llevadas a cabo enel ambito laboral de una empresa de calzado en la localidad castellonense de la Vall d�Uixo. En un clima que conjugaba formacion profesional con adoctrinamiento, control e instruccion, los trabajadores de la empresa podian aprovecharse de las distintas iniciativas educativas que les ofrecia la fabrica, entre las cuales se encontraba la Escuela de Aprendices Segarra. catalaEn el context de les primeres decades del franquisme, aquest article analitza algunes de les politiques educatives de marcat accent paternalista portades a terme en l�ambit laboral per part d�una empresa de calcat a la localitat castellonenca de la Vall d�Uixo. En un clima que conjugava formacio professional amb adoctrinament, control i instruccio, els treballadors de l�empresa podien aprofitar-se de les iniciatives educatives que els oferia la fabrica, entre les quals hi havia l�Escola d�Aprenents Segarra EnglishIn the context of the first decades of the Franco period, this article analyzes some of the paternalistic educative politics carried out in the working field of a shoes company based in La Vall d�Uixo, Castellon. In an atmosphere that mixed professional training with indoctrination, control and instruction, the employees of the company could benefit from different educative initiatives offered by the manufacture. La Escuela de Aprencices Segarra (Segarra Apprentice School) is one of them. These training activities were located within the company paternalistic politics, in which masters, employees, instructors and trainees composed a «big family. Within this family and industrial amalgamation, the social and pedagogic program played an essential role due to beneficent and welfare reasons inspired in the Christian doctrineon one hand, and to lucrative interests, more mundane and typical of an enterprise, on the other hand. In fact, it can be stated that everybody profited from it. On one side, the employees and their families could access to a social and educative system, which was only possible then for a few people and, on the other side, the masters achieved trained disciplined and moralized manpower. This was the real motivation that drove the shoes company to carry out an indoctrinating and controlling program. The ideological features in which the educative program, that oriented every training action, was based, totally matched with the pedagogical pillars of the first Franco period. In this context, concepts like education, discipline, work, patriotism and religiosity were always on hand, being it very difficult to distinguish one from each other. In conclusion, it can be said that these ideological and indoctrinating basis allowed the inhabitants of La Vall d�Uixo to benefit from various educative initiatives (apprentice school, library, School Enclosure, mutual benefit school, summer camps, cultural extension courses, etc.), as well as from social and assistance programs (accommodation, stewardship, clinic, canteen, etc.).Els primers anys de lensenyament escolar secundari a Portugal: Realitat, necessitats. Lensenyament secundari creat per Manuel Passos, gairebe tres mesos despres de lesclat de la Revolucio de Setembre (1836), no va entrar dimmediat en funcionament. Els Liceus o Instituts de les ciutats nprincipals van ser els primers a instal x95lar-se, en linici de la decada de 1840; pero 10 anys mes tard, ja funcionaven tots els establiments previstos. nEn un principi, els objectius definits per a lensenyament escolar secundari consistien en la preparacio per a lingres en els estudis superiors i en la formacio professional dels alumnes que no poguessin seguir la formacio academica. Amb tot, per les materies ensenyades i per la frequencia del seu ensenyament, nlensenyament secundari mai no va concretar els objectius de la formacio professional, situacio que comenca a moures a principis del 1870, quan van sorgir les primeres propostes oficials de creacio dun ensenyament ntecnico-professional. nLa instalx95lacio i el funcionament dels Liceus nacionals va crear les necessitats dadopcio de processos pedagogics i didactics mes perfeccionats i moderns. Els governs es van veure confrontats amb una serie dexigencies en el sentit dhaver de promulgar mesures urgents, tals com lelaboracio dun reglament general naplicable a tots els establiments, la uniformitzacio dels compendis escolars que es poguessin acompanyar de guies programades per a lestudi de les materies densenyament, la definicio de criteris de precedencia de les disciplines, la definicio de lordre sequencial dels continguts de lensenyament, i finalment, lautoritzacio per a la dotacio a tots els liceus dalgunes catedres considerades utilitaries, especialment les de llengues vives. El primer Reglament General dels Liceus va ser promulgat a labril de 1860, contemplant gairebe tots els naspectes pedagogics, didactics i administratius que venien essent exigits. Mentrestant, shavia iniciat la polemica entre els defensors del regim de classe i els seguidors dun ensenyament per materies. nA la decada de 1860-1870 hi correspon un periode dapatia en el funcionament de lensenyament escolar secundari, quan lensenyament lliure sexpandia amb la colx95laboracio dun gran nombre de professors de lensenyament oficial, que hi trobaven una font addicional de rendiment davant els seus migrats ingressos. nPer aquesta epoca, hi ha la publicacio de lleis que no van arribar a entrar en vigor, i es van anar anulx95lant successivament, fins que el 1876 va ser nomenada oficialment una Comissio destinada a preparar un projecte de reforma de lensenyament secundari, ajustat a les necessitats reals dels diferents liceus i els seus agents, el treball de la qual, donaria fruits en els anys seguents.La manera como en el siglo XIX se han tratado juridicamente los principios de igualdad y libertad educativa, nos muestra aquellos espacios donde Iglesia y Estado, conservadores y revolucionarios, se enfrentaron por el control de la juventud, y, se vera como la educacion se configura en el elemento del que se hace depender el progreso de la sociedad. En este contexto, y al amparo de la politica educativa liberal del sexenio revolucionario, surge y vive durante los cuatro cursos que van de 1870 a 1874 una universidad, la cual, a la vez que reclamaba ser la heredera de los estudios universitarios gerundenses clausurados por Felipe V, pretendia hacerse un lugar en el complejo mapa universitario e ideologico catalan y espanol. Del estudio del perfil del estudiante, del examen del numero de alumnos comparados con los que tuvo la Universidad de Barcelona, de su procedencia geografica, de los resultados academicos, y de la trayectoria de algunos de los que fueron alumnos de la Universidad Libre de Girona, nos dara buena prueba de cuales fueron los resultados de esta institucion educativa. Con este examen veremos si efectivamente se pudo instituir una universidad lejos de los canones de la ortodoxia cientifica y academica marcados por la Iglesia y el Estado en la precedente epoca isabelina, y ver si se podian cubrir las necesidades educativas reales de la Girona del ultimo tercio del siglo XIX, a la vez que se mantenian las prescripciones y exigencias de la ensenanza superior, y, en definitiva, ver a traves de esta institucion educativa donde estaba situada la frontera entre las libertades formales y las reales de la politica educativa de los revolucionarios liberales del sexenio.El mestre Teodor Terres Llado va assajar laplicacio de les tecniques Freinet en tres nde les sis escoles publiques de Mallorca on va treballar. Va promoure la publicacio de nles revistes escolars Trabajo infantil a lescola graduada dAlaro (1933-34), Despertar na lescola mixta de Can Pastilla (1934-1936) i Renacer a lescola de nens de sa Casa nBlanca (1937). Lanalisi daquestes revistes i lestudi dels documents inclosos en els nexpedients administratius i de depuracio del mestre ens han permes obtenir una perspectiva namplia i contextualitzada daquestes utilitzacions de la impremta a lescola i ndel sentit de la practica de la pedagogia Freinet en aquestes tres experiencies.Aquells que controlaren la xarxa assistencial falangista de l’Auxilio Social –Convertit en Delegacio Nacional de FET-JONS el maig 1937–, varen donar molta importancia a l’educacio com a peca clau del seu projecte reeducador i regenerador de la poblacio infantil assistida. En aquest article es recullen alguns dels projectes que dissenyaren els integrants de l’equip assessor d’Auxilio Social durant la guerra civil i la primera postguerra. A banda d’alguns projectes molt inicials influenciats per les corrents pedagogiques mes modernes i progressistes, que feien referencia tan a l’educacio integral del nen com a la seva salut fisica i psicologica, es va imposar el model educatiu nacionalcatolic basat en la disciplina i la moral catolica, que defensa amb forca l’assessor de pedagogia i falangista Antonio Juan Onieva. Aixi mateix la ingerencia de l’Esglesia es deixa sentir amb claredat a partir de 1939. Com a consequencia, els projectes d’ Auxilio Social evolucionarien vers propostes que insistien mes en la disciplina, el control ideologic i la necessitat de «redimir» i «reeducar» als acollits –nens pobres i fills de republicans– mitjancant l’educacio catolica. Gracies als testimonis oferts pels que foren «nens d’Auxilio Social» durant els anys quaranta i cinquanta, podem concloure que es va imposar un model assistencial basicament punitiu, que va desatendre l’educacio dels acollits i mai va tenir interes per dur a la practica el projecte de regeneracio que havia estat dissenyat amb detall sobre el paper. PARAULES CLAU: Guerra civil, franquisme, Auxilio Social, educacio, falangisme, catolicisme, memoria oral.El dia davui cada vegada son mes els treballs que analitzen la privilegiada situacio nque tenia la docencia lul·liana a la Universitat de Mallorca al llarg de ledat moderna. nDe fet, la presencia de Ramon Llull a lilla es un fet indubtable. No obstant aixo, ntambe es cert que lensenyament del lul·lisme va topar, des dels inicis, amb molts obstacles. nDes de la fundacio de la Universitat Lul·liana i Literaria el 1692, les doctrines del nBeat van estar assetjades per distintes dificultats, que perseguien que desapareguessin. nAquest article preten, precisament, donar a coneixer quins foren els perills que amenacaren nlestabilitat del lul·lisme durant el segle XVIII; potser, la seva epoca mes dificil. El nque es presenta a continuacio es la cara mes oculta i amarga del lul·lisme universitari. nPer fer-ho, es posa emfasi en tots aquells elements que contribuiren, en mes o menys nmesura, a entorpir els grans assoliments aconseguits en el mon academic mallorqui.La historia de Guatemala esta marcada per violencies, opressions i desigualtats, npero tambe per resistencies que des dun pensament i duna accio alliberadors es projecten ncom a alternatives a les injusticies passades i presents. El contingut de larticle nfa balanc del cami pedagogic tracat a partir dels acords de pau signats a final de 1996, ndespres de 36 anys de conflicte intern armat. Sanalitzen els avencos en el dret a nleducacio per a tothom gracies a les aportacions dorganitzacions no governamentals, ncom tambe de lArquebisbat de Guatemala, qui despres dels acords desenvolupa un npaper significatiu en la recuperacio de la memoria historica. En els diferents apartats nsevidencien els esforcos per una educacio en drets humans i per la pau atenta a la nsituacio de les victimes directes del conflicte. Aquesta revisio historica convergeix en la nsituacio del present en que les politiques neoliberals dels ultims governs suposen una nregressio a les iniciatives per una educacio critica i transformadora, una educacio que nsegueix mobilitzant-se a traves del pensament de dones i dhomes atrevits per la vida.En aquest assaig sanalitzen esdeveniments i raons per a assolir que en les diferents nparts dun pais, amb tanta diversitat de climes, cultures i idiosincrasies com Mexic, nimplicat en el proces de donar-li major coherencia i unitat, shagi pugnat per ensenyar nla seva historia particular, pensant, com Jean Piaget, que laprenentatge ha de partir ndun mateix, i com Jose Gaos, que les categories i els conceptes explicatius duna realitat nhan de concordar amb si mateixa.La manca didentitat propia es el tret que millor ha caracteritzat la nostra escola rural. Nascuda a imitacio de la urbana, ni politics ni pedagogs shan preocupat de la seva peculiaritat, teixint, al seu voltant, una historia doblits, marginacio i penuria. Larribada de la Segona Republica, pero, va encetar una nova etapa en que se li dedicava una certa atencio, en considerar el seu desenvolupament com a exigencia irrenunciable per a la construccio de la Republica democratica. En aquest article ens proposem, despres duna rapida mirada historica al voltant dels seus aspectes materials, organitzatius i pedagogics, analitzar els problemes que afecten aquests mateixos aspectes durant el periode republica, per tal de mostrar fins a quin punt fou o no objecte dactuacio preferent en la teoria i la practica de la seva politica educativa. A mes, analitzem el paper del magisteri rural, una part del qual es va convertir, mitjancant la formacio de ciutadans republicans, en factor dinamitzador de lescola i de la mateixa societat.Una atenta observacio de les activitats aquatiques de caire educatiu mostra que aquestes practiques es fonamenten, principalment, en constructes que no son propis de la pedagogia, ans provenen de l?antropologia i/o de les cultures establertes a l?entorn de l?aigua. Aixi, el present article es pregunta pels sentits que acompanyen aquests imaginaris que sorgeixen de la relacio que s?estableix entre l?home i el medi aquatic. Per a fer-ho, s?utilitza el recurs hermeneutic de comprendre quines han estat les practiques aquatiques que han anat sorgint al llarg de la historia, ja que la idea principal del treball soste que l?activitat educativa en el medi aquatic s?ha construit a partir dels imaginaris culturals, sorgits de les mateixes practiques aquatiques que l?han precedit.LArt de Ramon Llull es una tecnica que serveix per arribar al coneixement de nDeu. Convencut que la finalitat ultima per a la qual lhome ha estat creat es estimar nDeu, Ramon Llull desplega la seva Art amb tots els recursos literaris, estilistics i linguistics npossibles, per tal que arribi a tots els publics, un public que inclou la dona com na destinataria potencial de lArt. En aquest article sanalitzen les estrategies que Llull fa nservir per educar amb la seva Art el public femeni.La irrupcio com a subjecte sociologic i historic de la infancia, i, en consequencia, nlaparicio de la intervencio i de laccio social envers aquest sector social sens apareix, ntant als ulls dels investigadors, com als dels tecnics i de la ciutadania en general, com nun dels aspectes mes nous i interessants de lescenari de finals del segle XIX, la qual cosa nsignifica un canvi del paradigma social. La Junta de Proteccio de la Infancia de nBarcelona va ser creada el 1908: que es feia fins aleshores en relacio amb latencio i la nproteccio de la infancia?, per que va ser en aquest moment quan es comenca a parlar ndinfancia i es crea aquesta institucio? Larticle vol posar de manifest, i fer-ho evident, ncom va sorgir, per que ho va fer, i recull algunes referencies a com ha estat laccio social namb la infancia a Catalunya i Barcelona el segle XX, a traves de les referencies a aquesta institucio, que ens fa de fil conductor perque abraca en la vida institucional gairebe ntot el segle.En aquest article s?aprofundeix en l?estudi de la influencia que els Estats Units ha exercit en la genesi de l?educacio, l?escola catalana i la renovacio pedagogica. Mostrem com els principals seguidors (Bardina, Homs, Palau i Vera, entre d?altres) de l?educacio classica nordamericana (Emerson i Franklin, principalment) son partidaris de l?educacio nacionalitzadora o pedagogia nacional. La conjuncio d?ambdos factors derivara en un civisme liberal, ates que la relacio entre la cultura estadounidenca i la catalana no es conservadora. Els Estats Units influiran tambe notablement en altres maneres d?entendre la societat, ja que es caracteritza per haver estat bressol de l?utopisme, de les experimentacions iniciades en conjuncio amb un esperit darwinia; sense bandejar la presencia de Pestalozzi, la filosofia escocesa, l?espiritisme i la frenologia. Tot plegat, per confluencia amb els interessos catalans, va generar un filoamericanisme innegable pero poc reconegut. Aquesta relacio es feu material en la publicacio de llibres, de revistes, en definitiva, en la transmissio de certes caracteristiques de l?educacio publica que ajudaren a construir i mantenir un model antropologic basat en les que podriem anomenar virtuts protestants del treball i de l?esforc quotidia.Aquest article se centra en la voluntat indubtable de les escriptores catalanes contemporanies nde contribuir a leducacio de les dones. Shi expliquen tant la seva consciencia ndel potencial de la literatura i de la cultura en aquest sentit com les maneres en nque compaginen la produccio literaria amb laccio cultural per proporcionar al public nfemeni mitjans i espais formatius prou diversos en les formes i els continguts. Durant nels anys vint i trenta, la conjuntura politica afavoreix especialment una dinamica les ntraces de la qual, tanmateix, es poden resseguir sense interrupcio al llarg del segle xx; nfins i tot durant el franquisme. Daqui, que sen faci un repas general, per be que nfocalitzat en alguns noms de relleu (Dolors Monserda, Carme Karr, Maria Aurelia nCapmany i Maria Angels Anglada) i, sobretot, en letapa republicana, amb les novellistes nMaria Teresa Vernet o Anna Muria en primer terme, al costat daltres casos igualment nsignificatius, com els de Maria Perpinya i Llucieta Canya. Tanca les consideracions nun apunt final relatiu a Olot, seu de les jornades que es troben a la genesi del text.Les fotografies, tal com Elisabeth Edwards va observar al seu article sobre la fotografia nde Susan Meiselas, son «objectes culturals» fets per «projectar certs significats i nprovocar certs afectes». Tradicionalment, els historiadors que han treballat amb imatges nhan tingut interes, en general, a extreuren levidencia de la materialitat del passat, ni aixo es pot portar a terme a traves de mirar el que sha fet present en una imatge. nNo obstant aixo, el significat o els significats que sen poden extreure sempre estan nemmarcats en el context que les imatges mateixes proporcionen, i el fet dobservar nsempre te una qualitat subjectiva que perfila les idees que es creen, en forma de dialeg, nentre la imatge i els significats que se nhan construit amb posterioritat. A partir nde les imatges dun album fotografic de lescola Floodgate Street Infant School de nBirmingham (Anglaterra), dels anys vint del segle XX, aquest breu assaig explora la nnaturalesa daquestes imatges, els seus significats amagats i la importancia de contextualitzar- nles. Lexploracio visual daquestes imatges sagrupa en quatre diferents categories nde context: larxiu com un lloc de la memoria; la mirada experta; les tecnologies nde lexhibicio; i la singularitat de la imatge. Aquest assaig tambe te en compte la idea nde la «biografia social» duna imatge i com la digitalitzacio pot transformar imatges noriginals i els seus significats.El present escrit combina el relat historic amb la vivencia personal de lautor, nobservador i, al mateix temps, protagonista implicat en els fets que relata. Celestin nFreinet comporta una concepcio pedagogica diferent i particular en que es dona valor nal poder de la paraula. Seguint aquesta premissa, lautor, membre del Moviment nFreinet, imprimeix un valor personal al text, en que ens narra les vivencies propies, i nconverteix aquesta narracio en un nou document, amb un valor intrinsec tant pel que nnarra com per la propia vivencia. El testimoni personal plasmat al present treball es nconverteix en un document de primera ma al voltant duns fets ocorreguts dels quals nno es conserven, en moltes ocasions, testimonis escrits. Shi relaten les vivencies de nFerran Zurriaga, membre fundador de lACIES, nom que, en el franquisme, rebia el nMCEP, protagonista, en primera persona, de la recuperacio del Moviment Freinet els nanys seixanta, en ple franquisme, al Pais Valencia, amb la voluntat doferir una serie de ndades i dates que puguen contribuir a la futura reconstruccio de la nostra historia educativa nmes recent. La formacio permanent de lofici de mestre i les idees del Moviment Freinet en terres valencianes i la seua difusio a la resta de lEstat, son lobjecte concret de laportacio de lautor del text.Linteres de lislam per leducacio sha concretat, des dels seus mateixos origens, en la promocio dunes estrategies que conformen un fenomen complex que es resumeix en les expressions escola islamica, escola alcoranica o madrassa. La madrassa, centrada basicament en lestudi de lAlcora, es concep a si mateixa com a garant de la memoria cultural del mon islamic i de la identitat dels musulmans. Ara be, els canvis que han experimentat les societats contemporanies aboquen les madrasses al dilema de continuar impartint un ensenyament que es tradicional des de tots els punts de vista (continguts, didactica...) o be, al contrari, introduir-hi profundes modificacions que assegurin la formacio dels seus alumnes per viure en un mon global.During the Franco dictatorship, the Catholic Boy and Girl Scout movement innMallorca represented an educational and cultural alternative to the regime�s officialnyouth movements. The educational model that the scouts advocated aimed to trainnyoung and girls with critical skills, responsibility and the capacity to develop fornthemselves values contrary to the submission the dictatorship aimed to instil. Basednon a compilation of more than 5000 photographs of Catholic guides and scoutsin Mallorca from their reintroduction in 1956 after the Spanish Civil War untilnnow, this article reviews the information these graphic sources contribute towardsnknowledge of this youth movement�s activities and culture. The article also aimsnto contribute to the debate on the use of photographs as historical documents, innthis case by analysing the images of an extra-curricular educational movement. Thenanalysis of the photographic corpus that has been located demonstrates that, despitenthe many amateur photographers who took part and the diverse situations, periodsnand circumstances to which these photographs attest, they tend to share an iconicncode and symbolic function that reinforces aspects considered basic to the scoutingnculture and method throughout this period. This photographic corpus demonstratesnthe importance to the Mallorcan scouts of those days of activities in nature and thendiscovery of a social and cultural reality that was overlooked in the schools of thosenyears. Furthermore, it proves that photographs are additional source of historicalndocumentation that needs the hands of historians or the other similar interpretativentechniques all historical documents require, yet photographs can complement othernsources and provide information that is difficult to obtain from other documents. Thisnarticle particularly focuses on the photographic depiction of the post-war MallorcannCatholic scout movement from its inception until the late 1960s.La premsa periòdica ha estat, i és, una font de consulta indispensable per als historiadors de l’educació d’ençà que es començà a generalitzar en el context de la Il·lustració. Així és que l’historiador de l’educació ha consultat i analitzat tant la premsa general, en què l’educació ha tingut i té presència social, com la premsa especialitzada. Precisament, com a fruit de l’especialització temàtica que la premsa assolí des dels inicis, atenent interessos socials i polítics, també es desenvolupà el que hom ha anomenat premsa pedagògica –la premsa específica de l’ensenyament i de l’educació, les revistes pedagògiques, que la història de l’educació ha tingutSistema educatiu i societat al modern Portugal. La trajectoria de leducacio al Portugal modern -durant el periode liberal fins a finals del segle passat, i mes tard durant la dictadura salazarista- palesa una constant incapacitat de la politica educativa monarquica o republicana per construir lescola popular. Es una historia de trobades i estranyaments, de dialegs i de silencis, daccceptacions i de rebuigs. El sistema educatiu portugues, gestionat per tal de satisfer els interessos dels notables, no aconsegueix democratitzar-se i obrir-se a tots els portuguesos. Cal veure aquest proces en el marc de la situacio social de les classes treballadores de la ciutat i del camp. Lautor subratlla laccio escolar popular dels intel·lectuals del primer socialisme portugues.Aquest article no versa, com es habitual, sobre la vida, obra i idees de Ferrer i nGuardia. Tampoc, duna manera directa, sobre la seva obra i les seves idees pedagogiques. nTracta sobre leditorial Publicaciones de la Escuela Moderna, creada per Ferrer el n1901 com a complement de lescola del mateix nom, i intenta situar aquesta editorial nen el panorama general del mon de ledicio i del llibre en el primer terc de lEspanya ndel segle XX. Amb aquesta finalitat analitza els seus origens i primeres publicacions, nla seva evolucio, fases i consolidacio tant sota la direccio de Ferrer (1901-1909) com ndel seu legatari Lorenzo Portet (1912 1920), i la continuitat, per leditorial Maucci, ndes de 1925 a 1936, amb ledicio de part dels 127 volums publicats en les dues etapes nanteriors. A mes, es porta a terme un succint analisi dels autors publicats des del 1901 nal 1920 i els traductors. Amb aixo es preten mostrar com el programa deducacio npopular que estava darrere de Publicaciones de la Escuela Moderna va seguir vigent, a nmanera de llegat, despres de la mort de Ferrer el 1909, i fins i tot repensat i remodelat npel seu legatari Portet.L’Escolania de Lluc, que data els seus origens a principis del segle XVI i es una de les mes antigues d’Europa, ha tingut com a tasca central i prioritaria, tot i que no exclusiva, la formacio musical dels seus escolans, coneguts a Mallorca, pel color del vestit que duen, com a «blauets». El fons fotografic de l’Escolania, tant per les seves dimensions com per la singularitat de la mateixa institucio, representa una de les colleccions fotografiques mes interessants que hem localitzat a Mallorca. En aquest article volem presentar una primera aproximacio a aquest fons, d’especial valor tant des del punt de vista patrimonial com historicoeducatiu.PARAULES CLAU: fotografia, educacio, ensenyament musical, historia de la musica, agrupacions musicals, Escolania de Lluc.En Dewey, filosofia i educacio son indestriables. Sovint soblida que la concepcio ndeweyana de lescola i de leducacio nomes ha estat possible perque Dewey concebia nel pensament en termes dexperiencia viscuda, dexperiencia constantment posada a nprova, de recerca sempre posada en questio; en altres termes, de «recerca continua» de n«vies daccio efectives». Pero a mes, per Dewey, la vertadera educacio es una educacio nper a la democracia, i significa apostar per una educacio que socupi del fet de pensar. nEl servei al progres democratic es fa precisament a traves duna educacio en la raonabilitat ni tenint en compte lexperiencia.Larticle reconstrueix les caracteristiques i la naturalesa de la relacio entre les practiques ninnovadores de lavantguarda educativa de lensenyament actiu, els processos nde democratitzacio i el moviment de les Escoles Noves en el marc del proces de la nrenovacio de la cultura educativa italiana i europea a principis del segle xx. Aquest nambit dinvestigacio, encara poc desenvolupat a Italia, revisa el conjunt de connexions nque lliguen la renovacio educativa italiana amb els processos dexpansio democraticade la instruccio, amb els horitzons de progres de la nova pedagogia experimental i namb levolucio del paper de leducacio, entesa com una important forca motriu per al ndesenvolupament social, civil i economic de la societat. Es una epoca amb nombroses ni significatives practiques educatives i pedagogiques que promouen els processos de ntransformacio i la reforma de lescola, que maduren, en un sentit democratic, associats nal treball social i filantropic per a la proteccio dels drets de linfant, el proces dalfabetitzacio ni leducacio popular. En aquest context sorgeixen els fonaments per a una nnova relacio entre Escola Nova i democracia, tot i que patira un fort retroces amb la nprogressiva consolidacio del regim feixista.Els mestres renovadors dabans de la Republica treballaven per dignificar lescola npublica i la feina del mestre. I ho feien a partir duna nova concepcio de linfant i de nlescola, amb aplicacio de metodologies actives i tambe inculcant determinats valors. nPer aquests mestres lescola havia de ser una fornal de ciutadans per bastir un pais nmodern, just, democratic. Per aixo parlaven de civisme, educacio moral, ciutadania, nescola laica, etc. en una escola de qualitat, per a tothom.El text aborda la relacio entre levolucio tecnica i implantacio social de la fotografia ndes del seu descobriment el 1839 i lincrement del nombre dimatges de tematica educativa ndisponibles al llarg daquest temps. A continuacio relaciona diversos recursos ndocumentals per a la localitzacio, en lambit estatal, dels principals arxius i col·leccions en els quals es poden conservar fotografies de la materia que ens ocupa, dedicant especial natencio als fons corresponents a les Illes Balears.

El Problema de l'escola rural durant la Segona República

Plantejam algunes hipotesis sobre laplicacio de la tecnica Freinet a Mallorca, tot partint de la complexitat que suposa realitzar un estudi daquestes caracteristiques. Analitzam algunes capcaleres i apuntam algunes notes sobre la rellevancia de la imprenta en el conjunt del moviment francisca a la Mallorca dels anys trenta. Entenem que lescola era un dels ambits considerats innegociables per a lEsglesia Catolica. Al marge dels grans debats ideologics i dels arguments doctrinals que es divulgaven en les publicacions dirigides als adults, sobretot, els Franciscans del Tercer Orde Regular tambe promogueren diverses revistes escolars i atorgaren a lescola un protagonisme que passava per incrementar les habilitats creatives o artistiques de lalumnat.En aquest article aprofundim sobre la importancia dels camps dextermini en la nnostra societat des duna perspectiva sociopolitica. En primer lloc, sostenim que ni nla Shoah ni els camps son un producte de la modernitat, sino mes aviat causa del nnaixement de la postmodernitat i el neoliberalisme. En segon lloc, exposem el Lager ncom a forma dentendre la nostra contemporaneitat. En tercer lloc, analitzem algunes nsimilituds entre la politica del Lager i lactual. En quart lloc, discutim sobre la precarietat ncom a forma de govern comu. En cinque lloc, constatem el paper primordial de la nregulacio basada en la desigualtat i la desregulacio neoliberal com allo que es troba en nel centre duna animalitzacio de lesser huma. En sise lloc, reflexionem sobre la relacio nentre natura i cultura, comuna al neoliberalisme i als camps, que origina linfrahome, aspecte que tractem com a conclusio.Aquest article estudia la politica de drastica reduccio de la xarxa d?instituts publics que el franquisme dugue a terme a la postguerra. A l?article es dona compte del creixement d?aquesta xarxa des de final de la decada dels vint i es conclou, a partir de fonts d?arxiu, que els governs republicans doblaren el nombre d?instituts. Per contrast, el tancament de centres constitui un eix central de la politica franquista en el batxillerat. A la postguerra es clausura la meitat dels instituts, especialment aquells que se situaven fora de les capitals de provincia. L?article investiga els criteris emprats per dur a terme aquest desmantellament i, finalment, analitza des de diferents parametres la xarxa resultant.Des de finals del segle XIX, lEstat mexica, que tenia urgencia per construir la unitat nnacional, va promoure els simbols que servissin per crear aquesta cohesio. Per aixo, nes va valer de les estampes i simbols emblematics de la identitat de la nacio: el charro, nel mariachi i el tequila, elements populars entorn dels quals es va anar construint un nimaginari cultural, que va acabar per ser acceptat per la resta dels mexicans devers el n1940. Aquest article analitza el paper que lescola va exercir en aquest proposit, com a ngeneradora de valors culturals i de construccio de la identitat mexicana i com a instrument nper proposar una visio del mon que definis la comunitat nacional.En aquest estudi es rastreja lesperit ludic duna seleccio de rondalles mallorquines seguint nla perspectiva de lhomo ludens de Johan Huizinga. Ens servim de les aportacions de Roger Callois nper analitzar les tipologies delements ludics que hi trobem i de les habilitats basiques de nla motricitat apuntades per Georges Hebert. Daquesta manera es fara una relacio entre les nrondalles mallorquines i els jocs motrius que hi podem extreure. Preten ser una eina per organitzar ngrans jocs ludomotrius i per a la tasca del professorat deducacio fisica amb vocacio ninterdisciplinaria, aixi com una revaloritzacio de lhomo ludens malmes per la modernitat.Al llarg de lepoca de lhel·lenisme, amb lexpansio de les fronteres gregues per Asia Menor ni pel Mediterrani, neix lImperi grec. Aixi sinicia un periode en que el model politic ja nno es la polis (ciutat estat) sino mes aviat un nou ordre territorial. Davant la globalitzacio ndel mon hel·lenic, els discursos filosofics abandonen lespeculacio metafisica propia de lepoca nclassica, per centrar-se en aspectes mes practics que ofereixen una orientacio vital als nhabitants de lImperi. Es aixi com sinauguren nous vessants filosofics: lestoicisme, lepicureisme ni el cinisme, que suposen un nou discurs pedagogic. Leducacio adopta nous reptes, nla salvacio de lindividu mitjancant el coneixement i dotar el ciutada planer duna seguretat ninterior enfront dun mon forca insegur. Aixi sorigina el que sha anomenat la paideia nenciclopedica. Amb ladveniment del cristianisme, el proces educatiu pren una nova forma nque es basara en la imitacio de Crist. Aquest vessant educatiu, que els autors de la patristica nconfiguraran tot incorporant el missatge messianic de Crist, sera anomenat paideia nChristi.Amb una diferència de pocs mesos, i a causa probablement de raons editorials, el professor Juan Mainer Baqué dóna a conèixer per separat dos llibres1 inicialment integrats en la seua tesi doctoral «Sociogènesi de la Didàctica de les Ciències Socials. Tradició discursiva i camp professional (1900-1970)», defesa en el Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Saragossa el juny de 2007. L’autor, que des de fa diversos anys centra la seua tasca com a investigador en la història social de la cultura i de l’educació escolar en l’Espanya del segle XX, de la qual aquests llibres són una conseqüència lògica, és catedrà-Exploracio del pensament ferreria a partir de dues series de reflexions politicomorals, nuna delles, Feuilles detachees , practicament inedita i que aquest dossier reprodueix nen apendix, i laltra mes coneguda, «Principios de moral cientifica para uso de nlas escuelas racionalistas». Les idees de Ferrer que hi son analitzades son com el croquis nduna pedagogia racionalista, humanista, de laccio i la paraula, basada en lactivisme i nlexperimentacio. Son fruit de la seva epoca en molts punts, pero a daltres la trascendeixen ni ofereixen un valor afegit de modernitat.En aquest recull bibliografic s?apleguen un conjunt de referencies (llibres, estudis, articles, webs, etc.) per a l?estudi de la joventut durant l?epoca contemporania, classificades en cinc grans apartats: joventut; associacions i moviments juvenils; escoltisme; joventut en el mon, i pagines web.El present article preten mostrar les recerques que sobre la fotografia escolar esta nproduint a Extremadura el grup de recerca SEJ036 de la Universitat dExtremadura. nEn particular, shi analitza la produccio que sobre aquest tema sha elaborat a la regio, els principals fons fotografics existents i el treball fins ara dut a terme tant en lambit nacademic com en les recol·leccions no especialitzades, que sestan convertint en els nprincipals fons dimatges de la vida escolar del segle XX en aquesta comunitat autonoma. nEn ultim terme shi reflecteix la metodologia duta a terme en lelaboracio de la nFototeca Digital Escolar dExtremadura que sha engegat, per mostrar les possibilitats nque ofereix com a eina de consulta per a docents o investigadors.En aquest article es parla de quin tipus dentrenament (askesis) ha de ser articulat per ntal de governar-se un mateix i els altres. Plato ens indica que aquest entrenament es una nmena de formacio moral de lhome que ha de ser util a la ciutat i, per tant, fent referencia na la paideia propiament dita, es una formacio que, en termes generals, tracta duna educacio nde la virtut (arete), de la voluntat de fer-se un ciutada que compleix amb les lleis de la nciutat, que mana i obeeix segons la justicia. A partir daquest postulat, analitzem les formes namb les quals es generalitza una tasca educativa entre els homes lliures.espanolEl medico y psicologo Claparede fundo en el ano 1912 en Ginebra una Escuela de Ciencias de la Educacion que bautizo con el nombre de Jean-Jacques Rousseau. Los conceptos «paidologia, pedagogia, ciencia (as) de la educacion, psicologia infantil, nueva pedagogia, educacion funcional» se iban dibujando bajo la pluma de los que disenaban la necesaria edificacion del «premier temple tout entier dedie a l�enfance» (Carta de Claparede a Bovet, 23 de noviembre de 1911). Este templo, dedicado a Rousseau, se ubico en pleno paisaje pedagogico y psicologico del siglo xx. La pregunta que cabe formularse incide acerca de la equivalencia de todos estos conceptos y sobre la posibilidad que todos ellos, de manera indistinta, puedan realmente cohabitar bajo el mismo padrinazgo de Rousseau. Nada es menos cierto si atendemos a las tergiversaciones terminologicas y las controversias teoricas entre los primeros constructores de las ciencias de la educacion. Nuestras investigaciones en los archivos y analisis documentales sobre estas primeras decadas del siglo xx confirman esta percepcion. Sin embargo, mas alla de esta constatacion o por la misma razon de las confusiones mencionadas, parece como si estos elementos de signo contrario pudieses seguir cohabitando bajo la divisa del inquieto filosofo. En el momento de conmemorar el 300 aniversario del nacimiento de Rousseau y el 250 aniversario de la publicacion del Emile y del Contrat social, las confusiones y contradicciones persisten de manera tenaz, mas alla de la terminologia, y el pensamiento de Rousseau sigue interrogado en pleno auge de las disputas escolares. Claparede, al lado de sus primeros companeros de ruta, contribuyo profundamente a mantener este plebiscito reivindicando esta filiacion, con una precisa argumentacion que, a pesar de todo, es valorada de manera paradoxal desde distintos puntos de vista. A lo largo del articulo nos proponemos demostrar estas afirmaciones partiendo del contenido de los voluminosos archivos que muestran las primeras decadas de vida y actividad intelectual del Instituto Rousseau y de las reflexiones terminologicas, epistemologicas y conceptuales de los protagonistas �Claparede, Ferriere y Piaget�, a los cuales hemos intentado reinterpretar a partir de sus referencias a Rousseau. catalaEl metge i psicoleg Claparede va fundar l�any 1912, a Ginebra, una Escola de Ciencies de l�Educacio a la qual va donar el nom de Jean-Jacques Rousseau. Els conceptes «pedologia, pedagogia, ciencia/es de l�educacio, psicologia infantil, nova pedagogia, educacio funcional» s�anaven dibuixant sota la ploma dels qui dissenyaven l�edificacio necessaria d�aquell «premier temple tout entier dedie a l�enfance» (carta de Claparede a Bovet, 23 de novembre de 1911). Aquest «temple», dedicat a Rousseau, s�ubicara enmig del paisatge pedagogic i psicologic del segle xx. La pregunta pertinent es si aquestes denominacions son totes equivalents i poden cohabitar, de manera indistinta, sota el mateix apadrinament de Rousseau. No hi ha res menys segur si fem cas de les tergiversacions terminologiques i les controversies teoriques dels primers constructors de les ciencies de l�educacio. Ens ho confirmen les nostres recerques en els arxius i les analisis dels documents sobre aquestes primeres decades del segle xx. Malgrat tot, mes enlla d�aquesta constatacio o per la mateixa rao d�aquestes confusions, sembla com si aquests elements contraris puguin seguir cohabitant sota la divisa de l�inquiet filosof. En el moment de commemorar el 300 aniversari del naixement de Rousseau i el 250 aniversari de la publicacio de l�Emile i del Contrat social, les confusions i contradiccions persisteixen amb tenacitat, mes enlla de la terminologia, i Rousseau segueix interrogat, enmig de les disputes escolars. Claparede, seguit dels seus primers companys de ruta, ha contribuit profundament a mantenir aquest debat reivindicant aquesta filiacio, finament argumentada i, malgrat tot, de manera paradoxal, segons diversos punts de vista. Tot aixo es el que ens proposem demostrar en aquest article, sobre la base dels voluminosos arxius que reten comptes de les primeres decades de vida i activitat intel·lectual de l�Institut Rousseau i de les reflexions terminologiques, epistemologiques i conceptuals dels protagonistes �Claparede, Ferriere i Piaget�, que hem volgut reinterpretar a partir de les seves referencies a Rousseau. EnglishThe doctor and psychologist Claparede founded a School of Educational Sciences in 1912 in Geneva, which he named after Jean-Jacques Rousseau. The concepts of «paedology, education, science(s) of education, child psychology, new pedagogy, functional education» were being drawn under the pen of those who designed the building needed for that, premier temple tout entier dedie a l�enfance (Letter from Claparede to Bovet, 23 November 1911). This «temple» dedicated to Rousseau, was to be located in the middle of the pedagogical and psychological landscape of the twentieth century. The relevant question is whether these terms are all equal and can coexist, interchangeably, under the sponsorship of Rousseau. Nothing is less certain if we take a look at the distortions of terminology and theoretical controversies of the early builders of the sciences of education. Our research in the archives and analyses of documents in the first decades of the twentieth century confirm this. In spite of that, beyond this observation and for the same reason as this confusion, it seems as if these opposed elements can continue cohabiting under the insignia of the restless philosopher. At the time of commemorating the 300th anniversary of Rousseau and the 250th anniversary of the publication of Emile and the Social Contract, the confusion and contradictions tenaciously persist, beyond terminology, and Rousseau is still questioned amid the school disputes. Claparede, followed by his first fellow travellers, has contributed deeply to maintaining this plebiscite claiming this finely argued affiliation, and, in spite of everything, paradoxically, according to several viewpoints. This is what we intend to demonstrate in this article, based on the voluminous archives that give accounts of the first decades of life and intellectual activity of the Rousseau Institute and terminological, epistemological and conceptual reflections of the protagonists: Claparede Ferriere and Piaget, which we wanted to reinterpret based on their references to Rousseau.A lepoca de Ramon Llull assistim a un canvi en relacio amb el punt de vista anterior nsobre el saber, vist amb hostilitat pels qui el consideraven un obstacle per a la salvacio i, nen tot cas, un do de Deu que no permetia cap guany a qui el transmetes. Al segle XIII nla perspectiva canvia, amb lopinio favorable dels mendicants (encara que amb algunes nreticencies), seguida per Ramon Llull, el qual, com es habitual, no sesta de dir-hi la seva. nLa nova percepcio sobre la materia, passada pel sedas del Beat, es el tema de larticle.Durant la seva segona estada a Paris (1297-1299), Ramon Llull compongue una serie d’obres en que es defineix una nova forma de procedir per a diverses ciencies. En aquest context, el present estudi te com a objecte l’analisi de les raons per les quals Llull compongue tals obres durant aquest periode concret, aixi com la finalitat que perseguien. L’analisi es divideix en dues parts: en la primera, s’analitzen les relacions de Ramon Llull amb la Universitat de Paris i els canvis socials, economics i intel·lectuals que en aquesta es produiren durant les decades de 1270 a 1290; en la segona, s’analitzen l’estructura i el contingut de la proposta de Llull. La conclusio a la qual aquesta analisi preten arribar es, en la mesura del que sigui possible, que foren les circumstancies esdevingudes durant la decada de 1290 les que portaren aquest autor a proposar una modificacio dels curricula dels estudis d’arts que partia de la supressio de la filosofia antiga i la seva substitucio per un sistema propiament cristia. Paraules clau: Ramon Llull, filosofia medieval, universitat, arts lliberals, teologia, filosofia antiga, educacio.Jaume Isern (1798-1880) neix cec i es un destacat music i compositor que influeix decididament nen el desenvolupament i sorgiment de lart musical de la ciutat de Mataro durant nel segle XIX. Esta molt involucrat en la vida ciutadana i cultural, sobretot a partir de la decada ndels anys trenta, i tambe porta a terme diferents accions en pro de lensenyament de ncecs. En aquest article ens apropem a lensenyament que rep Isern com a cec i music, les nseves activitats professionals i culturals, les seves accions en favor de lensenyament de cecs ni, finalment, la seva rellevancia en el mon musical de la ciutat i en lambit catala.Lobjectiu daquest treball es investigar els origens i la posada en practica de les tecniques nde lEscola Moderna o tecniques Freinet a les Canaries. A partir de 1977, un npetit grup de mestres implicats i implicades en la renovacio pedagogica van comencar a nadoptar a les aules les formes de treball proposades pel mestre i pedagog frances i, a mes, nes van federar com a grup territorial propi al MCEP (Moviment Cooperatiu dEscola nPopular). Si be es cert que hi va haver uns quants anys de retard respecte al que ha passat nen determinades zones peninsulars, com Valencia, Barcelona, o el Pais Basc, no es menys ncert que aviat hi va haver una implicacio real pel que fa a assistencia a congressos, reunions, ntaules de treball i, el mes important, la utilitzacio a les classes dels textos lliures, nel treball col·laboratiu, la correspondencia, el metode natural per a lensenyament de nla lectura i lescriptura, el tempteig experimental, les activitats a laire lliure i els intercanvis nescolars, per estimular el treball dels docents i aconseguir alumnes mes critics i nautonoms. Un episodi destacat en aquests intercanvis educatius va tenir lloc el 1982, quan vint-i-cinc alumnes del poble de Lavaur (Franca) es van traslladar a Valsequillo n(Gran Canaria). El col·lectiu Freinet tambe va participar, amb la resta dintegrants del nMoviment de Renovacio Pedagogica Tamonante, a les Escoles dEstiu organitzades a les nCanaries a partir de juliol de 1978, i a les quals van assistir fins a vuit-cents inscrits (com nen ledicio de 1979). Cal recordar que des de la Segona Republica, es a dir, des de feia nmes de quaranta anys, no shavia fet un desplegament ni shavia donat un impuls tan ndestacat, apassionat i participatiu als problemes de lensenyament a les Canaries, amb nuna perspectiva integradora, democratica i plural.Aquest treball preten escatir les idees pedagogiques que es troben disponibles en l’antiga tradicio del taoisme xines, l’origen del qual se situa a la Xina dels inicis del segle V a. C. La nostra aportacio no preten explicar l’aparicio de la pedagogia taoista en el seu context, ni tampoc com va ser rebuda en d’altres. El que s’ha dut a terme es una lectura pedagogica de la doctrina filosofica taoista a traves de la seva literatura canonica per tal de perfilar-ne l’ideal pedagogic i normatiu. A banda de l’interes pel saber en si mateix, hi ha un interes practic per coneixer aquest ideal pedagogic: millorar la comprensio de les actuals teories i practiques de pedagogia liquida i educacio alternativa que inspiren les filosofies orientals.PARAULES CLAU: Historia de l’educacio, taoisme, pedagogia oriental, pedagogia liquida, educacio alternativa.Lescola democratica dificilment pot ser definida sense lajuda de la historia, tot ni que la filosofia politica de la Il·lustracio mai no es va implicar en aquesta tasca. A nFranca, el segle xix, si mes no fins a la decada de 1880, esta marcat per la construccio nduna escola segregada socialment, amb dos tipus densenyament separats en institucions ndiferenciades per als fills de les classes populars i per als de la burgesia. Per aixo, ncal iniciar la perspectiva historica a finals del segle xix. Lobra politica de Jules Ferry nva impulsar una forta critica envers la injusticia de lescola de la Republica, a principis ndel segle xx, i especialment entre les dues guerres mundials, cosa que va repercutir en nla voluntat de construir una escola democratica. A poc a poc, la igualtat en loferta neducativa per a nens de tots els origens construeix la idea de la igualtat doportunitats nindividuals per tal de prosperar a la societat gracies al talent i a les habilitats per-sonals. Aquesta idea aconsegueix nomes exits parcials, sota el ministeri de Jean Zay nentre 1936 i 1939, i es desenvolupa amb el pla Langevin-Wallon, en acabar la Segona nGuerra Mundial, amb una detallada planificacio duna gran coherencia programatica. nNo obstant aixo, les reformes estructurals, entre 1959 i 1985, que van unificar el sistema neducatiu frances tal com el coneixem actualment, no es van impregnar de lescola ndemocratica imaginada en el periode anterior. En lloc duna orientacio progressiva i nindividualitzada, el col·legi unic de Rene Haby es un tronc comu indiferenciat on els nnens de tots els origens estan sotmesos a ensenyaments orientats unicament a lingres na lensenyament obligatori. Les ultimes avaluacions internacionals mostren que nFranca es un pais on el determinisme social te un paper important en la formacio neducativa i professional dels joves. No obstant aixo, tot i que la igualtat doportunitats nva resultar ser una mentida derrotada per la seleccio meritocratica, cal remarcar que el nvincle social es troba amenacat perque lescola democratica no nomes ha de comparar nel rendiment dels estudiants entre ells, sino que tambe ha de crear el sentiment de npertinenca envers una societat inclusiva per a tothom.Aquest article recull la trajectoria biografica de Samuel Torner, un mestre racionalista nbarceloni que va combinar la seva activitat pedagogica amb un activisme llibertari nincessant. Torner, un dels deixebles preferits de Ferrer i Guardia, va exercir nla seva tasca educativa a Barcelona, Vilanova i la Geltru, Valencia i, temporalment, a nBuenos Aires. Daltra banda, va viure la seva joventut i maduresa en el temps dafebliment nanarquista del tombant de segle, despres de latuiment forcos que va significar nla durissima repressio derivada del proces de Montjuic i les seves consequencies. Es naquella epoca que va veure neixer lEscola Moderna, que va fer possible la formacio nprimerament de Solidaritat Obrera i despres de la CNT incipient i que va viure lesclat ninsolit de la Setmana Tragica i lexecucio de Ferrer i Guardia. La seva trajectoria nexemplifica sens dubte la de molts dels seus companys de generacio que van compartir namb ell el mateix ofici, les mateixes idees i les mateixes esperances.Larticle analitza levolucio de lescola rural a Catalunya durant el darrer terc del segle XX i fixa latencio en tres eixos. En primer lloc, es valora limpacte de les politiques educatives denca de laplicacio de la Llei Villar Palasi de lany 1970, passant pels canvis de la transicio politica i els traspassos de les competencies densenyament a la Generalitat de Catalunya. El segon eix destudi son els elements que configuren les reflexions pedagogiques damunt les quals es construeix la practica educativa a lescola rural. Finalment, larticle destaca la trajectoria del moviment de mestres descola rural i la tasca del Secretariat dEscola Rural de Catalunya en la renovacio pedagogica de lescola rural. Aquesta evolucio historica es construeix en tres etapes marcades per tres esdeveniments clau de la politica educativa: la Llei Villar de 1970, els traspassos de competencies a la Generalitat a partir de 1980 i laprovacio de la LOGSE lany 1990.Al llarg de la seva obra Jean Jacques Rousseau (1712-1778) realitza una profunda analisi de la naturalesa humana de la qual deriven tant la seva filosofia politica com els principis teorics de la seva educacio. Laportacio de lautor ginebri va resultar un gir epistemologic en el pensament pedagogic contemporani: una proposta basada en la conquesta de la felicitat actual a traves del respecte de les lleis naturals. Enfront dels discursos realistes, racionalistes i empiristes, Rousseau propugna una educacio que no alteri en gran manera lordre teleologic natural. LEmili, publicat el 1762, constitueix un punt dinflexio en el discurs pedagogic que marcara el posterior esdevenir de laccio educativa. Rousseau es, a mes del seu precursor, el mes fidel representant del naturalisme pedagogic.En aquest article sanalitza, en primera persona, el que fou el proces de consolidacio ndels centres residencials de menors a lilla de Mallorca. Aquest proces shavia niniciat uns anys abans amb el tancament de les dues macroinstitucions de proteccio nde menors existents a lilla de Mallorca i el trasllat dels nins i nines residents nen aquests centres a petites residencies disperses per diversos indrets de la ciutat de nPalma. La correcta atencio als nins i nines acollits i la preocupacio per disposar duna nmetodologia adient per a la consecucio de les finalitats previstes varen esser els eixos nque consolidaren un determinat model dintervencio socioeducativa vers la modalitat nde proteccio a la infancia que suposaven i suposen els centres dacolliment residencial nde menors.Durant les ultimes decades, la historia de la joguina ha estat objecte dun proces de nreconstruccio disciplinaria que fa entroncar les noves tendencies historiografiques amb nles primeres publicacions sobre aquest tema, que van veure la llum a la fi del segle xix. nAl llarg daquestes linies presentem un recorregut succint a traves de la historiografia nde la joguina, tot fent esment de la repercussio a Catalunya i a la resta de lEstat de les ndiferents orientacions i tendencies que han perfilat la particularitat de lambit.Les darreres publicacions sobre els inicis de les tecniques Freinet a les escoles de l’Estat espanyol son una bona oportunitat per coneixer les aportacions dels mestres que van apostar per una renovacio pedagogica, i posen de manifest la vigencia de les practiques del pedagog Celestin Freinet. La nostra aportacio recull i relaciona les idees principals d’alguns dels estudis recents sobre les tecniques Freinet, relacionades amb l’aprenentatge del llenguatge, amb l’objectiu de ressenyar alguns aspectes importants de les investigacions i fer un breu repas a la figura dels mestres que impulsaren l’us de la impremta a l’escola, la creacio de les revistes escolars i els llibres de vida a l’Estat espanyol. Propostes basades en la manipulacio, el tempteig experimental, la necessitat d’expressio de l’infant, el foment de la reflexio linguistica i la creativitat, que van renovar l’enfocament de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i que es reivindiquen com a practiques utils actualment. Es preten contribuir a la difusio del valuos llegat dels mestres que van creure en una escola renovada i, al mateix temps, a la recuperacio de les bases del seu ideari pedagogic. La vitalitat de les recerques actuals es una mostra del creixent interes per recuperar les aportacions de Freinet, per coneixer el nostre passat i poder reflexionar sobre la millora de la practica docent present i de futur.PARAULES CLAU: renovacio pedagogica, educacio activa, tecniques Freinet, impremta escolar, llibres de vida, revista escolar, ensenyament de la lectura i l’escriptura.Larticle presenta la trajectoria del psiquiatre suec Gustav Jonsson (1907-1994), que, en la decada dels anys 1940, revoluciona el tractament terapeutic i educatiu dels infants i joves considerats com a irrecuperables des del punt de vista social, que estaven internats en institucions educatives. Analitza el desenvolupament social de lEstat del benestar a Suecia i el marc legal de proteccio a la infancia, aixi com el context ndels centres suecs residencials datencio als infants i joves a la primera meitat del segle XX, per aprofundir, despres, en el treball psicologic i educatiu amb el col·lectiu de Barnbyn Ska. nJonsson va reorientar lanalisi de les conductes violentes que manifestaven aquests infants i joves que els feien intractables des del punt de vista educatiu i va establir elements de comprensio psicoanalitica, des dun plantejament sistemic en el qual el context familiar esdevenia fonamental per poder comprendre les dificultats dels infants. nBarnbyn Ska es el centre que, sota la direccio de Jonsson, desenvolupa aquesta nova perspectiva terapeutica i pedagogica. El treball educatiu que shi realitzava superava el model tradicional de control i vigilancia. Els metodes foren considerats radicals dins la pedagogia i provocaren grans polemiques que portaren els Serveis Socials dEstocolm a fer investigacions continuades al centre els anys 1960-1970. Durant diverses decades Barnbyn Ska sha considerat una experiencia pionera en lambit de la psiquiatria infantil escandinava.Despres de la seva mort davant del escamot dafusellament el 1909, Francesc Ferrer ni Guardia es va convertir en un simbol internacional de les lluites socials. Larticle analitza nles formes en que el seu projecte pedagogic i la seva figura martir es van difondre na Mexic de la ma de la premsa i les organitzacions anarquistes i anarcosindicalistes ndurant la decada revolucionaria de 1910.Pels volts del practic desmantellament del Consell de lEscola Nova Unificada, Josep Puig i Elias, el seu maxim responsable, realitza un balanc de lexperiencia revolucionaria que reorganitza el sistema educatiu de Catalunya durant la Guerra Civil. Aquesta analisi aborda les principals consecucions i els problemes que dificultaren lempresa. En la presentacio Josep Gonzalez-Agapito fa una valoracio daquesta singular etapa educativa tot situant el document en el seu context social i politic.Lautor utilitza com a referencia diversos ambits tematics per analitzar el pensament neducatiu republica. Tot larticle transcorre a traves duns eixos que, expressats nmolt succintament, son els seguents: analisi de la situacio sociopolitica en els temps de nla proclamacio republicana, els personatges de mes relleu sobretot els del primer bienni, nla reforma tecnica de leducacio, la politica laicista, la construccio descoles, la formacio ndels mestres i, finalment, la coeducacio i lescola unificada. Larticle tambe ninclou algunes realitzacions durant la Guerra Civil, quan leducacio es va convertir en nuna eina de combat i de propaganda.espanolEn el contexto de las primeras decadas del franquismo, el presente articulo analiza algunas de las politicas educativas de marcado acento paternalista llevadas a cabo enel ambito laboral de una empresa de calzado en la localidad castellonense de la Vall d�Uixo. En un clima que conjugaba formacion profesional con adoctrinamiento, control e instruccion, los trabajadores de la empresa podian aprovecharse de las distintas iniciativas educativas que les ofrecia la fabrica, entre las cuales se encontraba la Escuela de Aprendices Segarra. catalaEn el context de les primeres decades del franquisme, aquest article analitza algunes de les politiques educatives de marcat accent paternalista portades a terme en l�ambit laboral per part d�una empresa de calcat a la localitat castellonenca de la Vall d�Uixo. En un clima que conjugava formacio professional amb adoctrinament, control i instruccio, els treballadors de l�empresa podien aprofitar-se de les iniciatives educatives que els oferia la fabrica, entre les quals hi havia l�Escola d�Aprenents Segarra EnglishIn the context of the first decades of the Franco period, this article analyzes some of the paternalistic educative politics carried out in the working field of a shoes company based in La Vall d�Uixo, Castellon. In an atmosphere that mixed professional training with indoctrination, control and instruction, the employees of the company could benefit from different educative initiatives offered by the manufacture. La Escuela de Aprencices Segarra (Segarra Apprentice School) is one of them. These training activities were located within the company paternalistic politics, in which masters, employees, instructors and trainees composed a «big family. Within this family and industrial amalgamation, the social and pedagogic program played an essential role due to beneficent and welfare reasons inspired in the Christian doctrineon one hand, and to lucrative interests, more mundane and typical of an enterprise, on the other hand. In fact, it can be stated that everybody profited from it. On one side, the employees and their families could access to a social and educative system, which was only possible then for a few people and, on the other side, the masters achieved trained disciplined and moralized manpower. This was the real motivation that drove the shoes company to carry out an indoctrinating and controlling program. The ideological features in which the educative program, that oriented every training action, was based, totally matched with the pedagogical pillars of the first Franco period. In this context, concepts like education, discipline, work, patriotism and religiosity were always on hand, being it very difficult to distinguish one from each other. In conclusion, it can be said that these ideological and indoctrinating basis allowed the inhabitants of La Vall d�Uixo to benefit from various educative initiatives (apprentice school, library, School Enclosure, mutual benefit school, summer camps, cultural extension courses, etc.), as well as from social and assistance programs (accommodation, stewardship, clinic, canteen, etc.).Els primers anys de lensenyament escolar secundari a Portugal: Realitat, necessitats. Lensenyament secundari creat per Manuel Passos, gairebe tres mesos despres de lesclat de la Revolucio de Setembre (1836), no va entrar dimmediat en funcionament. Els Liceus o Instituts de les ciutats nprincipals van ser els primers a instal x95lar-se, en linici de la decada de 1840; pero 10 anys mes tard, ja funcionaven tots els establiments previstos. nEn un principi, els objectius definits per a lensenyament escolar secundari consistien en la preparacio per a lingres en els estudis superiors i en la formacio professional dels alumnes que no poguessin seguir la formacio academica. Amb tot, per les materies ensenyades i per la frequencia del seu ensenyament, nlensenyament secundari mai no va concretar els objectius de la formacio professional, situacio que comenca a moures a principis del 1870, quan van sorgir les primeres propostes oficials de creacio dun ensenyament ntecnico-professional. nLa instalx95lacio i el funcionament dels Liceus nacionals va crear les necessitats dadopcio de processos pedagogics i didactics mes perfeccionats i moderns. Els governs es van veure confrontats amb una serie dexigencies en el sentit dhaver de promulgar mesures urgents, tals com lelaboracio dun reglament general naplicable a tots els establiments, la uniformitzacio dels compendis escolars que es poguessin acompanyar de guies programades per a lestudi de les materies densenyament, la definicio de criteris de precedencia de les disciplines, la definicio de lordre sequencial dels continguts de lensenyament, i finalment, lautoritzacio per a la dotacio a tots els liceus dalgunes catedres considerades utilitaries, especialment les de llengues vives. El primer Reglament General dels Liceus va ser promulgat a labril de 1860, contemplant gairebe tots els naspectes pedagogics, didactics i administratius que venien essent exigits. Mentrestant, shavia iniciat la polemica entre els defensors del regim de classe i els seguidors dun ensenyament per materies. nA la decada de 1860-1870 hi correspon un periode dapatia en el funcionament de lensenyament escolar secundari, quan lensenyament lliure sexpandia amb la colx95laboracio dun gran nombre de professors de lensenyament oficial, que hi trobaven una font addicional de rendiment davant els seus migrats ingressos. nPer aquesta epoca, hi ha la publicacio de lleis que no van arribar a entrar en vigor, i es van anar anulx95lant successivament, fins que el 1876 va ser nomenada oficialment una Comissio destinada a preparar un projecte de reforma de lensenyament secundari, ajustat a les necessitats reals dels diferents liceus i els seus agents, el treball de la qual, donaria fruits en els anys seguents.La manera como en el siglo XIX se han tratado juridicamente los principios de igualdad y libertad educativa, nos muestra aquellos espacios donde Iglesia y Estado, conservadores y revolucionarios, se enfrentaron por el control de la juventud, y, se vera como la educacion se configura en el elemento del que se hace depender el progreso de la sociedad. En este contexto, y al amparo de la politica educativa liberal del sexenio revolucionario, surge y vive durante los cuatro cursos que van de 1870 a 1874 una universidad, la cual, a la vez que reclamaba ser la heredera de los estudios universitarios gerundenses clausurados por Felipe V, pretendia hacerse un lugar en el complejo mapa universitario e ideologico catalan y espanol. Del estudio del perfil del estudiante, del examen del numero de alumnos comparados con los que tuvo la Universidad de Barcelona, de su procedencia geografica, de los resultados academicos, y de la trayectoria de algunos de los que fueron alumnos de la Universidad Libre de Girona, nos dara buena prueba de cuales fueron los resultados de esta institucion educativa. Con este examen veremos si efectivamente se pudo instituir una universidad lejos de los canones de la ortodoxia cientifica y academica marcados por la Iglesia y el Estado en la precedente epoca isabelina, y ver si se podian cubrir las necesidades educativas reales de la Girona del ultimo tercio del siglo XIX, a la vez que se mantenian las prescripciones y exigencias de la ensenanza superior, y, en definitiva, ver a traves de esta institucion educativa donde estaba situada la frontera entre las libertades formales y las reales de la politica educativa de los revolucionarios liberales del sexenio.El mestre Teodor Terres Llado va assajar laplicacio de les tecniques Freinet en tres nde les sis escoles publiques de Mallorca on va treballar. Va promoure la publicacio de nles revistes escolars Trabajo infantil a lescola graduada dAlaro (1933-34), Despertar na lescola mixta de Can Pastilla (1934-1936) i Renacer a lescola de nens de sa Casa nBlanca (1937). Lanalisi daquestes revistes i lestudi dels documents inclosos en els nexpedients administratius i de depuracio del mestre ens han permes obtenir una perspectiva namplia i contextualitzada daquestes utilitzacions de la impremta a lescola i ndel sentit de la practica de la pedagogia Freinet en aquestes tres experiencies.Aquells que controlaren la xarxa assistencial falangista de l’Auxilio Social –Convertit en Delegacio Nacional de FET-JONS el maig 1937–, varen donar molta importancia a l’educacio com a peca clau del seu projecte reeducador i regenerador de la poblacio infantil assistida. En aquest article es recullen alguns dels projectes que dissenyaren els integrants de l’equip assessor d’Auxilio Social durant la guerra civil i la primera postguerra. A banda d’alguns projectes molt inicials influenciats per les corrents pedagogiques mes modernes i progressistes, que feien referencia tan a l’educacio integral del nen com a la seva salut fisica i psicologica, es va imposar el model educatiu nacionalcatolic basat en la disciplina i la moral catolica, que defensa amb forca l’assessor de pedagogia i falangista Antonio Juan Onieva. Aixi mateix la ingerencia de l’Esglesia es deixa sentir amb claredat a partir de 1939. Com a consequencia, els projectes d’ Auxilio Social evolucionarien vers propostes que insistien mes en la disciplina, el control ideologic i la necessitat de «redimir» i «reeducar» als acollits –nens pobres i fills de republicans– mitjancant l’educacio catolica. Gracies als testimonis oferts pels que foren «nens d’Auxilio Social» durant els anys quaranta i cinquanta, podem concloure que es va imposar un model assistencial basicament punitiu, que va desatendre l’educacio dels acollits i mai va tenir interes per dur a la practica el projecte de regeneracio que havia estat dissenyat amb detall sobre el paper. PARAULES CLAU: Guerra civil, franquisme, Auxilio Social, educacio, falangisme, catolicisme, memoria oral.El dia davui cada vegada son mes els treballs que analitzen la privilegiada situacio nque tenia la docencia lul·liana a la Universitat de Mallorca al llarg de ledat moderna. nDe fet, la presencia de Ramon Llull a lilla es un fet indubtable. No obstant aixo, ntambe es cert que lensenyament del lul·lisme va topar, des dels inicis, amb molts obstacles. nDes de la fundacio de la Universitat Lul·liana i Literaria el 1692, les doctrines del nBeat van estar assetjades per distintes dificultats, que perseguien que desapareguessin. nAquest article preten, precisament, donar a coneixer quins foren els perills que amenacaren nlestabilitat del lul·lisme durant el segle XVIII; potser, la seva epoca mes dificil. El nque es presenta a continuacio es la cara mes oculta i amarga del lul·lisme universitari. nPer fer-ho, es posa emfasi en tots aquells elements que contribuiren, en mes o menys nmesura, a entorpir els grans assoliments aconseguits en el mon academic mallorqui.La historia de Guatemala esta marcada per violencies, opressions i desigualtats, npero tambe per resistencies que des dun pensament i duna accio alliberadors es projecten ncom a alternatives a les injusticies passades i presents. El contingut de larticle nfa balanc del cami pedagogic tracat a partir dels acords de pau signats a final de 1996, ndespres de 36 anys de conflicte intern armat. Sanalitzen els avencos en el dret a nleducacio per a tothom gracies a les aportacions dorganitzacions no governamentals, ncom tambe de lArquebisbat de Guatemala, qui despres dels acords desenvolupa un npaper significatiu en la recuperacio de la memoria historica. En els diferents apartats nsevidencien els esforcos per una educacio en drets humans i per la pau atenta a la nsituacio de les victimes directes del conflicte. Aquesta revisio historica convergeix en la nsituacio del present en que les politiques neoliberals dels ultims governs suposen una nregressio a les iniciatives per una educacio critica i transformadora, una educacio que nsegueix mobilitzant-se a traves del pensament de dones i dhomes atrevits per la vida.En aquest assaig sanalitzen esdeveniments i raons per a assolir que en les diferents nparts dun pais, amb tanta diversitat de climes, cultures i idiosincrasies com Mexic, nimplicat en el proces de donar-li major coherencia i unitat, shagi pugnat per ensenyar nla seva historia particular, pensant, com Jean Piaget, que laprenentatge ha de partir ndun mateix, i com Jose Gaos, que les categories i els conceptes explicatius duna realitat nhan de concordar amb si mateixa.La manca didentitat propia es el tret que millor ha caracteritzat la nostra escola rural. Nascuda a imitacio de la urbana, ni politics ni pedagogs shan preocupat de la seva peculiaritat, teixint, al seu voltant, una historia doblits, marginacio i penuria. Larribada de la Segona Republica, pero, va encetar una nova etapa en que se li dedicava una certa atencio, en considerar el seu desenvolupament com a exigencia irrenunciable per a la construccio de la Republica democratica. En aquest article ens proposem, despres duna rapida mirada historica al voltant dels seus aspectes materials, organitzatius i pedagogics, analitzar els problemes que afecten aquests mateixos aspectes durant el periode republica, per tal de mostrar fins a quin punt fou o no objecte dactuacio preferent en la teoria i la practica de la seva politica educativa. A mes, analitzem el paper del magisteri rural, una part del qual es va convertir, mitjancant la formacio de ciutadans republicans, en factor dinamitzador de lescola i de la mateixa societat.Una atenta observacio de les activitats aquatiques de caire educatiu mostra que aquestes practiques es fonamenten, principalment, en constructes que no son propis de la pedagogia, ans provenen de l?antropologia i/o de les cultures establertes a l?entorn de l?aigua. Aixi, el present article es pregunta pels sentits que acompanyen aquests imaginaris que sorgeixen de la relacio que s?estableix entre l?home i el medi aquatic. Per a fer-ho, s?utilitza el recurs hermeneutic de comprendre quines han estat les practiques aquatiques que han anat sorgint al llarg de la historia, ja que la idea principal del treball soste que l?activitat educativa en el medi aquatic s?ha construit a partir dels imaginaris culturals, sorgits de les mateixes practiques aquatiques que l?han precedit.LArt de Ramon Llull es una tecnica que serveix per arribar al coneixement de nDeu. Convencut que la finalitat ultima per a la qual lhome ha estat creat es estimar nDeu, Ramon Llull desplega la seva Art amb tots els recursos literaris, estilistics i linguistics npossibles, per tal que arribi a tots els publics, un public que inclou la dona com na destinataria potencial de lArt. En aquest article sanalitzen les estrategies que Llull fa nservir per educar amb la seva Art el public femeni.La irrupcio com a subjecte sociologic i historic de la infancia, i, en consequencia, nlaparicio de la intervencio i de laccio social envers aquest sector social sens apareix, ntant als ulls dels investigadors, com als dels tecnics i de la ciutadania en general, com nun dels aspectes mes nous i interessants de lescenari de finals del segle XIX, la qual cosa nsignifica un canvi del paradigma social. La Junta de Proteccio de la Infancia de nBarcelona va ser creada el 1908: que es feia fins aleshores en relacio amb latencio i la nproteccio de la infancia?, per que va ser en aquest moment quan es comenca a parlar ndinfancia i es crea aquesta institucio? Larticle vol posar de manifest, i fer-ho evident, ncom va sorgir, per que ho va fer, i recull algunes referencies a com ha estat laccio social namb la infancia a Catalunya i Barcelona el segle XX, a traves de les referencies a aquesta institucio, que ens fa de fil conductor perque abraca en la vida institucional gairebe ntot el segle.En aquest article s?aprofundeix en l?estudi de la influencia que els Estats Units ha exercit en la genesi de l?educacio, l?escola catalana i la renovacio pedagogica. Mostrem com els principals seguidors (Bardina, Homs, Palau i Vera, entre d?altres) de l?educacio classica nordamericana (Emerson i Franklin, principalment) son partidaris de l?educacio nacionalitzadora o pedagogia nacional. La conjuncio d?ambdos factors derivara en un civisme liberal, ates que la relacio entre la cultura estadounidenca i la catalana no es conservadora. Els Estats Units influiran tambe notablement en altres maneres d?entendre la societat, ja que es caracteritza per haver estat bressol de l?utopisme, de les experimentacions iniciades en conjuncio amb un esperit darwinia; sense bandejar la presencia de Pestalozzi, la filosofia escocesa, l?espiritisme i la frenologia. Tot plegat, per confluencia amb els interessos catalans, va generar un filoamericanisme innegable pero poc reconegut. Aquesta relacio es feu material en la publicacio de llibres, de revistes, en definitiva, en la transmissio de certes caracteristiques de l?educacio publica que ajudaren a construir i mantenir un model antropologic basat en les que podriem anomenar virtuts protestants del treball i de l?esforc quotidia.Aquest article se centra en la voluntat indubtable de les escriptores catalanes contemporanies nde contribuir a leducacio de les dones. Shi expliquen tant la seva consciencia ndel potencial de la literatura i de la cultura en aquest sentit com les maneres en nque compaginen la produccio literaria amb laccio cultural per proporcionar al public nfemeni mitjans i espais formatius prou diversos en les formes i els continguts. Durant nels anys vint i trenta, la conjuntura politica afavoreix especialment una dinamica les ntraces de la qual, tanmateix, es poden resseguir sense interrupcio al llarg del segle xx; nfins i tot durant el franquisme. Daqui, que sen faci un repas general, per be que nfocalitzat en alguns noms de relleu (Dolors Monserda, Carme Karr, Maria Aurelia nCapmany i Maria Angels Anglada) i, sobretot, en letapa republicana, amb les novellistes nMaria Teresa Vernet o Anna Muria en primer terme, al costat daltres casos igualment nsignificatius, com els de Maria Perpinya i Llucieta Canya. Tanca les consideracions nun apunt final relatiu a Olot, seu de les jornades que es troben a la genesi del text.Les fotografies, tal com Elisabeth Edwards va observar al seu article sobre la fotografia nde Susan Meiselas, son «objectes culturals» fets per «projectar certs significats i nprovocar certs afectes». Tradicionalment, els historiadors que han treballat amb imatges nhan tingut interes, en general, a extreuren levidencia de la materialitat del passat, ni aixo es pot portar a terme a traves de mirar el que sha fet present en una imatge. nNo obstant aixo, el significat o els significats que sen poden extreure sempre estan nemmarcats en el context que les imatges mateixes proporcionen, i el fet dobservar nsempre te una qualitat subjectiva que perfila les idees que es creen, en forma de dialeg, nentre la imatge i els significats que se nhan construit amb posterioritat. A partir nde les imatges dun album fotografic de lescola Floodgate Street Infant School de nBirmingham (Anglaterra), dels anys vint del segle XX, aquest breu assaig explora la nnaturalesa daquestes imatges, els seus significats amagats i la importancia de contextualitzar- nles. Lexploracio visual daquestes imatges sagrupa en quatre diferents categories nde context: larxiu com un lloc de la memoria; la mirada experta; les tecnologies nde lexhibicio; i la singularitat de la imatge. Aquest assaig tambe te en compte la idea nde la «biografia social» duna imatge i com la digitalitzacio pot transformar imatges noriginals i els seus significats.El present escrit combina el relat historic amb la vivencia personal de lautor, nobservador i, al mateix temps, protagonista implicat en els fets que relata. Celestin nFreinet comporta una concepcio pedagogica diferent i particular en que es dona valor nal poder de la paraula. Seguint aquesta premissa, lautor, membre del Moviment nFreinet, imprimeix un valor personal al text, en que ens narra les vivencies propies, i nconverteix aquesta narracio en un nou document, amb un valor intrinsec tant pel que nnarra com per la propia vivencia. El testimoni personal plasmat al present treball es nconverteix en un document de primera ma al voltant duns fets ocorreguts dels quals nno es conserven, en moltes ocasions, testimonis escrits. Shi relaten les vivencies de nFerran Zurriaga, membre fundador de lACIES, nom que, en el franquisme, rebia el nMCEP, protagonista, en primera persona, de la recuperacio del Moviment Freinet els nanys seixanta, en ple franquisme, al Pais Valencia, amb la voluntat doferir una serie de ndades i dates que puguen contribuir a la futura reconstruccio de la nostra historia educativa nmes recent. La formacio permanent de lofici de mestre i les idees del Moviment Freinet en terres valencianes i la seua difusio a la resta de lEstat, son lobjecte concret de laportacio de lautor del text.Linteres de lislam per leducacio sha concretat, des dels seus mateixos origens, en la promocio dunes estrategies que conformen un fenomen complex que es resumeix en les expressions escola islamica, escola alcoranica o madrassa. La madrassa, centrada basicament en lestudi de lAlcora, es concep a si mateixa com a garant de la memoria cultural del mon islamic i de la identitat dels musulmans. Ara be, els canvis que han experimentat les societats contemporanies aboquen les madrasses al dilema de continuar impartint un ensenyament que es tradicional des de tots els punts de vista (continguts, didactica...) o be, al contrari, introduir-hi profundes modificacions que assegurin la formacio dels seus alumnes per viure en un mon global.During the Franco dictatorship, the Catholic Boy and Girl Scout movement innMallorca represented an educational and cultural alternative to the regime�s officialnyouth movements. The educational model that the scouts advocated aimed to trainnyoung and girls with critical skills, responsibility and the capacity to develop fornthemselves values contrary to the submission the dictatorship aimed to instil. Basednon a compilation of more than 5000 photographs of Catholic guides and scoutsin Mallorca from their reintroduction in 1956 after the Spanish Civil War untilnnow, this article reviews the information these graphic sources contribute towardsnknowledge of this youth movement�s activities and culture. The article also aimsnto contribute to the debate on the use of photographs as historical documents, innthis case by analysing the images of an extra-curricular educational movement. Thenanalysis of the photographic corpus that has been located demonstrates that, despitenthe many amateur photographers who took part and the diverse situations, periodsnand circumstances to which these photographs attest, they tend to share an iconicncode and symbolic function that reinforces aspects considered basic to the scoutingnculture and method throughout this period. This photographic corpus demonstratesnthe importance to the Mallorcan scouts of those days of activities in nature and thendiscovery of a social and cultural reality that was overlooked in the schools of thosenyears. Furthermore, it proves that photographs are additional source of historicalndocumentation that needs the hands of historians or the other similar interpretativentechniques all historical documents require, yet photographs can complement othernsources and provide information that is difficult to obtain from other documents. Thisnarticle particularly focuses on the photographic depiction of the post-war MallorcannCatholic scout movement from its inception until the late 1960s.La premsa periòdica ha estat, i és, una font de consulta indispensable per als historiadors de l’educació d’ençà que es començà a generalitzar en el context de la Il·lustració. Així és que l’historiador de l’educació ha consultat i analitzat tant la premsa general, en què l’educació ha tingut i té presència social, com la premsa especialitzada. Precisament, com a fruit de l’especialització temàtica que la premsa assolí des dels inicis, atenent interessos socials i polítics, també es desenvolupà el que hom ha anomenat premsa pedagògica –la premsa específica de l’ensenyament i de l’educació, les revistes pedagògiques, que la història de l’educació ha tingutSistema educatiu i societat al modern Portugal. La trajectoria de leducacio al Portugal modern -durant el periode liberal fins a finals del segle passat, i mes tard durant la dictadura salazarista- palesa una constant incapacitat de la politica educativa monarquica o republicana per construir lescola popular. Es una historia de trobades i estranyaments, de dialegs i de silencis, daccceptacions i de rebuigs. El sistema educatiu portugues, gestionat per tal de satisfer els interessos dels notables, no aconsegueix democratitzar-se i obrir-se a tots els portuguesos. Cal veure aquest proces en el marc de la situacio social de les classes treballadores de la ciutat i del camp. Lautor subratlla laccio escolar popular dels intel·lectuals del primer socialisme portugues.Aquest article no versa, com es habitual, sobre la vida, obra i idees de Ferrer i nGuardia. Tampoc, duna manera directa, sobre la seva obra i les seves idees pedagogiques. nTracta sobre leditorial Publicaciones de la Escuela Moderna, creada per Ferrer el n1901 com a complement de lescola del mateix nom, i intenta situar aquesta editorial nen el panorama general del mon de ledicio i del llibre en el primer terc de lEspanya ndel segle XX. Amb aquesta finalitat analitza els seus origens i primeres publicacions, nla seva evolucio, fases i consolidacio tant sota la direccio de Ferrer (1901-1909) com ndel seu legatari Lorenzo Portet (1912 1920), i la continuitat, per leditorial Maucci, ndes de 1925 a 1936, amb ledicio de part dels 127 volums publicats en les dues etapes nanteriors. A mes, es porta a terme un succint analisi dels autors publicats des del 1901 nal 1920 i els traductors. Amb aixo es preten mostrar com el programa deducacio npopular que estava darrere de Publicaciones de la Escuela Moderna va seguir vigent, a nmanera de llegat, despres de la mort de Ferrer el 1909, i fins i tot repensat i remodelat npel seu legatari Portet.L’Escolania de Lluc, que data els seus origens a principis del segle XVI i es una de les mes antigues d’Europa, ha tingut com a tasca central i prioritaria, tot i que no exclusiva, la formacio musical dels seus escolans, coneguts a Mallorca, pel color del vestit que duen, com a «blauets». El fons fotografic de l’Escolania, tant per les seves dimensions com per la singularitat de la mateixa institucio, representa una de les colleccions fotografiques mes interessants que hem localitzat a Mallorca. En aquest article volem presentar una primera aproximacio a aquest fons, d’especial valor tant des del punt de vista patrimonial com historicoeducatiu.PARAULES CLAU: fotografia, educacio, ensenyament musical, historia de la musica, agrupacions musicals, Escolania de Lluc.En Dewey, filosofia i educacio son indestriables. Sovint soblida que la concepcio ndeweyana de lescola i de leducacio nomes ha estat possible perque Dewey concebia nel pensament en termes dexperiencia viscuda, dexperiencia constantment posada a nprova, de recerca sempre posada en questio; en altres termes, de «recerca continua» de n«vies daccio efectives». Pero a mes, per Dewey, la vertadera educacio es una educacio nper a la democracia, i significa apostar per una educacio que socupi del fet de pensar. nEl servei al progres democratic es fa precisament a traves duna educacio en la raonabilitat ni tenint en compte lexperiencia.Larticle reconstrueix les caracteristiques i la naturalesa de la relacio entre les practiques ninnovadores de lavantguarda educativa de lensenyament actiu, els processos nde democratitzacio i el moviment de les Escoles Noves en el marc del proces de la nrenovacio de la cultura educativa italiana i europea a principis del segle xx. Aquest nambit dinvestigacio, encara poc desenvolupat a Italia, revisa el conjunt de connexions nque lliguen la renovacio educativa italiana amb els processos dexpansio democraticade la instruccio, amb els horitzons de progres de la nova pedagogia experimental i namb levolucio del paper de leducacio, entesa com una important forca motriu per al ndesenvolupament social, civil i economic de la societat. Es una epoca amb nombroses ni significatives practiques educatives i pedagogiques que promouen els processos de ntransformacio i la reforma de lescola, que maduren, en un sentit democratic, associats nal treball social i filantropic per a la proteccio dels drets de linfant, el proces dalfabetitzacio ni leducacio popular. En aquest context sorgeixen els fonaments per a una nnova relacio entre Escola Nova i democracia, tot i que patira un fort retroces amb la nprogressiva consolidacio del regim feixista.Els mestres renovadors dabans de la Republica treballaven per dignificar lescola npublica i la feina del mestre. I ho feien a partir duna nova concepcio de linfant i de nlescola, amb aplicacio de metodologies actives i tambe inculcant determinats valors. nPer aquests mestres lescola havia de ser una fornal de ciutadans per bastir un pais nmodern, just, democratic. Per aixo parlaven de civisme, educacio moral, ciutadania, nescola laica, etc. en una escola de qualitat, per a tothom.El text aborda la relacio entre levolucio tecnica i implantacio social de la fotografia ndes del seu descobriment el 1839 i lincrement del nombre dimatges de tematica educativa ndisponibles al llarg daquest temps. A continuacio relaciona diversos recursos ndocumentals per a la localitzacio, en lambit estatal, dels principals arxius i col·leccions en els quals es poden conservar fotografies de la materia que ens ocupa, dedicant especial natencio als fons corresponents a les Illes Balears.