Susana Ridao Rodrigo

Entre veritat i mentida. Estratègies (des)corteses en els judicis

L’article descriu les estrategies de (des)cortesia que ocorren en els judicis orals (sense jurat). Aquestes estrategies es relacionen amb la credibilitat dels oradors, un assumpte d’importancia vital per al desenllac d’un judici. Els qui hi participen es divideixen en dos bandols segons els interessos que tinguin. Per aixo hi ha un «bloc acusador» enfront d’un «bloc defensor» i, entremig d’ambdos, hi ha el jutge, qui s’encarrega de dictar la sentencia. Es demostrara que en aquells contexts en que hi ha un conflicte implicit, els individus prioritzen semblar creibles en comptes de mostrar una bona imatge de si mateixos. Amb aquest proposit, no dubten a mostrar una mala imatge d’ells mateixos si pensen que aixo sera beneficios per al veredicte desitjat. D’altra banda, frequentment projecten una mala imatge del grup contrari, ja que aporten informacio que questiona la veracitat dels fets que relaten els oponents. En resum, els contextos judicials constitueixen marcs comunicatius complexos en que els interessos prevalen per sobre del desig de mostrar una bona imatge (tant d’un mateix com d’un altre actor).

Evolución léxico-terminológica de las enfermedades raras: revisión de los diccionarios de la real academia española

This paper focuses on the terminological development of fifty-four rare diseases. It analyzes the degree of lexical acceptance that these terms have and have had –over time– in their treatment and inclusion in academic dictionaries of Spanish language. Until now, only twenty of the selected terms have been included in DRAE, accounting for 37.03 %. This situation shows the lack of solid criteria in incorporating new terms about rare diseases in this general dictionary. The most noticeable case is fibromyalgia, a pathology that has recently ceased to be considered a rare disease, which, however, does not appear in DRAE. If, on the one hand, it must be assumed that the DRAE is not a specialized medical dictionary; on the other, it must assess the degree of incorporation of these voices in social life.

Los signos de puntuación en español: cuestiones de uso y errores frecuentes

The current paper aims to analyze how first year university students ofthe Spanish Language and Literature Degree use punctuation marks.For this purpose, a sample of 128 interventions was collected. Thediscursive frame where participations took place was the academicvirtual forum; particularly, two thematic forums were provided.Results show that comma and full stop are the most usual punctuationmarks; it is also significant the high frequency with which Englishinverted commas appear in the written texts, as well as the incorrectand widespread use of dashes with explanatory function.

Función, forma y significado: la mezcla de criterios en los análisis sintácticos

En la practica del analisis sintactico, es un hecho generalizado que un buen numero de oraciones admitan diversas interpretaciones. Con frecuencia, estas arbitrariedades estan justificadas por la mezcla de criterios que atienden a tres componentes del lenguaje: funcion, forma y significado. Las distintas clasificaciones que los gramaticos han ofrecido sobre las oraciones compuestas y complejas en espanol representan el ejemplo mas significativo de esta indistincion en los criterios aplicados. En este trabajo se discute el papel que han desempenado la morfologia, la sintaxis y la semantica en el analisis oracional. Finalmente, se priman los criterios de tipo morfosintactico frente a los semanticos.