Natàlia Alonso

Reconstruction of Climate and Crop Conditions in the Past Based on the Carbon Isotope Signature of Archaeobotanical Remains

Reconstruccio de les condicions climatiques i de conreu en el passat a partir de lanalisi isotopica de restes arqueobotaniques Laparicio i progressiu desenvolupament de lagricultura durant els darrers 10.000 anys ha alterat radicalment lestructura social i poblacional dels grups humans, aixi com la seva relacio amb lentorn. De fet, ladopcio de lagricultura pot constituir el primer exemple en el temps dinteraccio reciproca entre el medi ambient i la humanitat. Per tant, la reconstruccio de les condicions ambientals (dorigen climatic o degudes a laccio humana) que van caracteritzar aquest proces es de gran interes per tractar de coneixer-ne les causes, aixi com per entendre els efectes a llarg termini que ha tingut leconomia agricola en el medi. Lobjectiu general de la tesi es desenvolupar noves eines destinades a reconstruccio de les condicions climatiques i de conreu durant lorigen i dispersio de lagricultura a la prehistoria. La metodologia que es proposa esta basada en lestudi de les restes vegetals (fustes i llavors carbonitzades) que son recuperades rutinariament en excavacions arqueologiques, posant especial emfasi en lus dels isotops estables com a indicadors paleoambientals. El treball es pot dividir en dos grans blocs. El primer preten configurar lentorn climatic en el que va evolucionar lagricultura, en tant que el segon se centra en la caracteritzacio de les condicions especifiques de creixement de les especies conreades. El primer bloc te com a objectiu la posada a punt duna metodologia que permeti quantificar els canvis daridesa en el passat, a partir de lanalisi isotopica de carbons despecies forestals. Aixo requereix una calibracio previa amb material actual, aixi com una valoracio de lefecte de la carbonitzacio sobre la signatura isotopica de la fusta. Al primer capitol, es va caracteritzar la signatura climatica present a la composicio isotopica de carboni (d13C) de la fusta en condicions mediterranies, fent servir Pinus halepensis Mill. i Quercus ilex L. Com a especies de referencia, trobant que en totes dues especies aquesta es podia relacionar sobretot amb la precipitacio. Al segon capitol, es va estudiar la relacio entre el clima i la composicio isotopica doxigen (d18O) per P. halepensis, aixi com les diferencies en la signatura isotopica (d13C i d18O) present als dos components fonamentals de la fusta: cel×lulosa i lignina. Es va trobar que la component climatica de la d13C es igualment present a cel×lulosa i lignina, en tant que per la d18o lextraccio de cel×lulosa es necessaria per tal dobtenir informacio climatica, fet que impedeix la seva aplicacio en material arqueologic. Finalment, al tercer capitol es va poder demostrar com la carbonitzacio, tot i alterar significativament la d13C de la fusta, no nelimina la component climatica original, que pot recuperar-se mitjancant una senzilla correccio, que fa servir el contingut de carboni com a variable de referencia. Amb aquesta metodologia es reconstrueixen els canvis daridesa que han tingut lloc a les valls del Cinca i del Segre (Depressio de lEbre) durant els darrers 10.000 anys, trobant una major disponibilitat hidrica al llarg dels darrers mil×lenis que no pas en el present. El segon bloc aborda la descripcio de diferents vessants de les condicions de conreu a lagricultura prehistorica, combinant lanalisi de la d13C amb mesures morfometriques en llavors despecies conreades, fonamentalment cereals. El capitol quart constitueix una revisio critica de les dades existent sobre isotops estables en restes arqueobotaniques, proposant noves aproximacions per tal de maximitzar la informacio que sen pot derivar. Es mostra com la combinacio danalisis en especies conreades i forestals, aixi com la comparacio entre diferents conreus, pot ajudar a detectar canvis en la disponibilitat hidrica dels conreus, fruit de laccio humana.El cinque capitol desenvolupa una nova metodologia que permet estimar el pes del gra dels cereals conreats en el passat, a partir de les seves dimensions, tot considerant lefecte de la carbonitzacio. Aixo permet, per primer cop, establir una lligam directe entre les dades obtingudes a partir de restes arqueobotaniques i els estudis agronomics. Finalment, el capitol sise combina dades obtingudes a partir dels metodes descrits en els tres capitols anteriors per resoldre les possibles causes dels canvis observats en la mida del gra als jaciments les valls del Cinca i del Segre durant els darrers 4.000 anys.

Stable carbon isotopes in archaeobotanical remains and palaeoclimate

Es descriu una metodologia recent per a inferir la precipitacio en nel passat basada en lanalisi de la composicio isotopica del carboni n(δ13C) en restes arqueobotaniques. Un cop descrita la base nfisiologica de la tecnica, sil·lustra laplicabilitat de δ13C mitjancant nun exemple referent al NE peninsular. Hom preten proporcionar nuna estimacio quantitativa de levolucio de la precipitacio nestacional (primavera) i anual al llarg dels darrers quatre mil anys nbasada en δ13C. Les mostres analitzades comprenen carbons n(pi blanc) i llavors carbonitzades (blat i ordi), i sobtenen estimes npluviometriques superiors en el passat que actualment, amb una ntendencia gradual cap a condicions progressivament mes arides. nNo obstant aixo, aquesta tendencia no esdeve uniforme, ni es detecten dues fases de major precipitacio (1800-900 aC; n300 aC - 300 dC) alternadament amb periodes relativament nsecs (900-300 aC; 900 dC - present). Dels resultats presentats ntambe es despren que la importancia relativa de la pluja primaveral nen el passat fou variable. Des daproximadament el 300 aC nen endavant, el periode primaveral subministra una major proporcio nde pluja anual que actualment. Contrariament, durant el nperiode 1800-800 dC la seva contribucio va esdevenir inferior, i nva apareixer una fase transitoria (800-300 aC) que mostra una nrecuperacio sobtada en aportacio primaveral. Posteriorment a naquesta fase la sincronia de canvis en δ13C en granes i carbons nsuggereix larribada del clima mediterrani a la regio.

Crop growing and plant consumption in coastal Languedoc (France) in the Second Iron Age: new data from Pech Maho (Aude), Lattara (Hérault) and Le Cailar (Gard)

Archaeological and archaeobotanical research in coastal Languedoc, southern France, has been extensive over the last 30xa0years, with work on several major sites aiming to understand not only the role of local crop growing but also exchanges of plant products with many Mediterranean societies. With regard to the Iron Age, recent excavations and studies have provided new information about the agricultural systems and plant consumption practices there during the 6th–4th centuries bc. The results demonstrate a well-structured crop growing based on cereals and pulses together with an increasing amount of fruit, especially grapevine. During the 3rd–2nd centuries bc there are changes representing the new Roman trends. The main aim of this article is therefore to discuss these two Second Iron Age periods, 6th–4th and 3rd–2nd centuries, focusing on both economic and cultural aspects through their comparison. For this, we present new archaeobotanical data on seed and fruit analyses from three archaeological sites, Pech Maho, Lattara and Le Cailar, which share many environmental, economic and cultural characteristics.

Plant uses and storage in the 5th century bc Etruscan quarter of the city of Lattara, France

An area between land and water was chosen in the 7th century bc by native Gauls and foreign Etruscan and Greek merchants to establish a commercial enclave. Then, in the early 5th century bc, this initial settlement at La Cougourlude with post-built houses on the banks of the small coastal river Lironde was relocated to the margins of a nearby lagoon along the Mediterranean coast, giving rise to the walled port city of Lattara. Archaeological excavations undertaken in the 2000s along the southern wall of Lattara in Quarter 27 revealed three houses which contained almost exclusively Etruscan pottery. The objective of this study is to analyse the archaeobotanical remains from these dwellings so as to identify the plant foods which were consumed and used by their inhabitants, as well as the methods of storage. The question arises whether anything particularly relating to Etruscan origins can be detected from the diet of the inhabitants. To study this aspect we have compared the data collected during the excavation with research undertaken at neighbouring settlements dating from periods either older, contemporary with or younger than Lattara, as well as research undertaken at sites in the Etruscan area of Italy.