Xosé Manuel Cid Fernández

Educació per a la pau en la trajectòria freinetiana. Del seu discurs originari als actuals moviments de l'escola moderna a la península Ibèrica

Aquest article estudia la politica de drastica reduccio de la xarxa d?instituts publics que el franquisme dugue a terme a la postguerra. A l?article es dona compte del creixement d?aquesta xarxa des de final de la decada dels vint i es conclou, a partir de fonts d?arxiu, que els governs republicans doblaren el nombre d?instituts. Per contrast, el tancament de centres constitui un eix central de la politica franquista en el batxillerat. A la postguerra es clausura la meitat dels instituts, especialment aquells que se situaven fora de les capitals de provincia. L?article investiga els criteris emprats per dur a terme aquest desmantellament i, finalment, analitza des de diferents parametres la xarxa resultant.Amb una diferència de pocs mesos, i a causa probablement de raons editorials, el professor Juan Mainer Baqué dóna a conèixer per separat dos llibres1 inicialment integrats en la seua tesi doctoral «Sociogènesi de la Didàctica de les Ciències Socials. Tradició discursiva i camp professional (1900-1970)», defesa en el Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Saragossa el juny de 2007. L’autor, que des de fa diversos anys centra la seua tasca com a investigador en la història social de la cultura i de l’educació escolar en l’Espanya del segle XX, de la qual aquests llibres són una conseqüència lògica, és catedrà-En aquest recull bibliografic s?apleguen un conjunt de referencies (llibres, estudis, articles, webs, etc.) per a l?estudi de la joventut durant l?epoca contemporania, classificades en cinc grans apartats: joventut; associacions i moviments juvenils; escoltisme; joventut en el mon, i pagines web.espanolEl medico y psicologo Claparede fundo en el ano 1912 en Ginebra una Escuela de Ciencias de la Educacion que bautizo con el nombre de Jean-Jacques Rousseau. Los conceptos «paidologia, pedagogia, ciencia (as) de la educacion, psicologia infantil, nueva pedagogia, educacion funcional» se iban dibujando bajo la pluma de los que disenaban la necesaria edificacion del «premier temple tout entier dedie a l�enfance» (Carta de Claparede a Bovet, 23 de noviembre de 1911). Este templo, dedicado a Rousseau, se ubico en pleno paisaje pedagogico y psicologico del siglo xx. La pregunta que cabe formularse incide acerca de la equivalencia de todos estos conceptos y sobre la posibilidad que todos ellos, de manera indistinta, puedan realmente cohabitar bajo el mismo padrinazgo de Rousseau. Nada es menos cierto si atendemos a las tergiversaciones terminologicas y las controversias teoricas entre los primeros constructores de las ciencias de la educacion. Nuestras investigaciones en los archivos y analisis documentales sobre estas primeras decadas del siglo xx confirman esta percepcion. Sin embargo, mas alla de esta constatacion o por la misma razon de las confusiones mencionadas, parece como si estos elementos de signo contrario pudieses seguir cohabitando bajo la divisa del inquieto filosofo. En el momento de conmemorar el 300 aniversario del nacimiento de Rousseau y el 250 aniversario de la publicacion del Emile y del Contrat social, las confusiones y contradicciones persisten de manera tenaz, mas alla de la terminologia, y el pensamiento de Rousseau sigue interrogado en pleno auge de las disputas escolares. Claparede, al lado de sus primeros companeros de ruta, contribuyo profundamente a mantener este plebiscito reivindicando esta filiacion, con una precisa argumentacion que, a pesar de todo, es valorada de manera paradoxal desde distintos puntos de vista. A lo largo del articulo nos proponemos demostrar estas afirmaciones partiendo del contenido de los voluminosos archivos que muestran las primeras decadas de vida y actividad intelectual del Instituto Rousseau y de las reflexiones terminologicas, epistemologicas y conceptuales de los protagonistas �Claparede, Ferriere y Piaget�, a los cuales hemos intentado reinterpretar a partir de sus referencias a Rousseau. catalaEl metge i psicoleg Claparede va fundar l�any 1912, a Ginebra, una Escola de Ciencies de l�Educacio a la qual va donar el nom de Jean-Jacques Rousseau. Els conceptes «pedologia, pedagogia, ciencia/es de l�educacio, psicologia infantil, nova pedagogia, educacio funcional» s�anaven dibuixant sota la ploma dels qui dissenyaven l�edificacio necessaria d�aquell «premier temple tout entier dedie a l�enfance» (carta de Claparede a Bovet, 23 de novembre de 1911). Aquest «temple», dedicat a Rousseau, s�ubicara enmig del paisatge pedagogic i psicologic del segle xx. La pregunta pertinent es si aquestes denominacions son totes equivalents i poden cohabitar, de manera indistinta, sota el mateix apadrinament de Rousseau. No hi ha res menys segur si fem cas de les tergiversacions terminologiques i les controversies teoriques dels primers constructors de les ciencies de l�educacio. Ens ho confirmen les nostres recerques en els arxius i les analisis dels documents sobre aquestes primeres decades del segle xx. Malgrat tot, mes enlla d�aquesta constatacio o per la mateixa rao d�aquestes confusions, sembla com si aquests elements contraris puguin seguir cohabitant sota la divisa de l�inquiet filosof. En el moment de commemorar el 300 aniversari del naixement de Rousseau i el 250 aniversari de la publicacio de l�Emile i del Contrat social, les confusions i contradiccions persisteixen amb tenacitat, mes enlla de la terminologia, i Rousseau segueix interrogat, enmig de les disputes escolars. Claparede, seguit dels seus primers companys de ruta, ha contribuit profundament a mantenir aquest debat reivindicant aquesta filiacio, finament argumentada i, malgrat tot, de manera paradoxal, segons diversos punts de vista. Tot aixo es el que ens proposem demostrar en aquest article, sobre la base dels voluminosos arxius que reten comptes de les primeres decades de vida i activitat intel·lectual de l�Institut Rousseau i de les reflexions terminologiques, epistemologiques i conceptuals dels protagonistes �Claparede, Ferriere i Piaget�, que hem volgut reinterpretar a partir de les seves referencies a Rousseau. EnglishThe doctor and psychologist Claparede founded a School of Educational Sciences in 1912 in Geneva, which he named after Jean-Jacques Rousseau. The concepts of «paedology, education, science(s) of education, child psychology, new pedagogy, functional education» were being drawn under the pen of those who designed the building needed for that, premier temple tout entier dedie a l�enfance (Letter from Claparede to Bovet, 23 November 1911). This «temple» dedicated to Rousseau, was to be located in the middle of the pedagogical and psychological landscape of the twentieth century. The relevant question is whether these terms are all equal and can coexist, interchangeably, under the sponsorship of Rousseau. Nothing is less certain if we take a look at the distortions of terminology and theoretical controversies of the early builders of the sciences of education. Our research in the archives and analyses of documents in the first decades of the twentieth century confirm this. In spite of that, beyond this observation and for the same reason as this confusion, it seems as if these opposed elements can continue cohabiting under the insignia of the restless philosopher. At the time of commemorating the 300th anniversary of Rousseau and the 250th anniversary of the publication of Emile and the Social Contract, the confusion and contradictions tenaciously persist, beyond terminology, and Rousseau is still questioned amid the school disputes. Claparede, followed by his first fellow travellers, has contributed deeply to maintaining this plebiscite claiming this finely argued affiliation, and, in spite of everything, paradoxically, according to several viewpoints. This is what we intend to demonstrate in this article, based on the voluminous archives that give accounts of the first decades of life and intellectual activity of the Rousseau Institute and terminological, epistemological and conceptual reflections of the protagonists: Claparede Ferriere and Piaget, which we wanted to reinterpret based on their references to Rousseau.Durant la seva segona estada a Paris (1297-1299), Ramon Llull compongue una serie d’obres en que es defineix una nova forma de procedir per a diverses ciencies. En aquest context, el present estudi te com a objecte l’analisi de les raons per les quals Llull compongue tals obres durant aquest periode concret, aixi com la finalitat que perseguien. L’analisi es divideix en dues parts: en la primera, s’analitzen les relacions de Ramon Llull amb la Universitat de Paris i els canvis socials, economics i intel·lectuals que en aquesta es produiren durant les decades de 1270 a 1290; en la segona, s’analitzen l’estructura i el contingut de la proposta de Llull. La conclusio a la qual aquesta analisi preten arribar es, en la mesura del que sigui possible, que foren les circumstancies esdevingudes durant la decada de 1290 les que portaren aquest autor a proposar una modificacio dels curricula dels estudis d’arts que partia de la supressio de la filosofia antiga i la seva substitucio per un sistema propiament cristia. Paraules clau: Ramon Llull, filosofia medieval, universitat, arts lliberals, teologia, filosofia antiga, educacio.Aquest treball preten escatir les idees pedagogiques que es troben disponibles en l’antiga tradicio del taoisme xines, l’origen del qual se situa a la Xina dels inicis del segle V a. C. La nostra aportacio no preten explicar l’aparicio de la pedagogia taoista en el seu context, ni tampoc com va ser rebuda en d’altres. El que s’ha dut a terme es una lectura pedagogica de la doctrina filosofica taoista a traves de la seva literatura canonica per tal de perfilar-ne l’ideal pedagogic i normatiu. A banda de l’interes pel saber en si mateix, hi ha un interes practic per coneixer aquest ideal pedagogic: millorar la comprensio de les actuals teories i practiques de pedagogia liquida i educacio alternativa que inspiren les filosofies orientals.PARAULES CLAU: Historia de l’educacio, taoisme, pedagogia oriental, pedagogia liquida, educacio alternativa.Les darreres publicacions sobre els inicis de les tecniques Freinet a les escoles de l’Estat espanyol son una bona oportunitat per coneixer les aportacions dels mestres que van apostar per una renovacio pedagogica, i posen de manifest la vigencia de les practiques del pedagog Celestin Freinet. La nostra aportacio recull i relaciona les idees principals d’alguns dels estudis recents sobre les tecniques Freinet, relacionades amb l’aprenentatge del llenguatge, amb l’objectiu de ressenyar alguns aspectes importants de les investigacions i fer un breu repas a la figura dels mestres que impulsaren l’us de la impremta a l’escola, la creacio de les revistes escolars i els llibres de vida a l’Estat espanyol. Propostes basades en la manipulacio, el tempteig experimental, la necessitat d’expressio de l’infant, el foment de la reflexio linguistica i la creativitat, que van renovar l’enfocament de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i que es reivindiquen com a practiques utils actualment. Es preten contribuir a la difusio del valuos llegat dels mestres que van creure en una escola renovada i, al mateix temps, a la recuperacio de les bases del seu ideari pedagogic. La vitalitat de les recerques actuals es una mostra del creixent interes per recuperar les aportacions de Freinet, per coneixer el nostre passat i poder reflexionar sobre la millora de la practica docent present i de futur.PARAULES CLAU: renovacio pedagogica, educacio activa, tecniques Freinet, impremta escolar, llibres de vida, revista escolar, ensenyament de la lectura i l’escriptura.espanolEn el contexto de las primeras decadas del franquismo, el presente articulo analiza algunas de las politicas educativas de marcado acento paternalista llevadas a cabo enel ambito laboral de una empresa de calzado en la localidad castellonense de la Vall d�Uixo. En un clima que conjugaba formacion profesional con adoctrinamiento, control e instruccion, los trabajadores de la empresa podian aprovecharse de las distintas iniciativas educativas que les ofrecia la fabrica, entre las cuales se encontraba la Escuela de Aprendices Segarra. catalaEn el context de les primeres decades del franquisme, aquest article analitza algunes de les politiques educatives de marcat accent paternalista portades a terme en l�ambit laboral per part d�una empresa de calcat a la localitat castellonenca de la Vall d�Uixo. En un clima que conjugava formacio professional amb adoctrinament, control i instruccio, els treballadors de l�empresa podien aprofitar-se de les iniciatives educatives que els oferia la fabrica, entre les quals hi havia l�Escola d�Aprenents Segarra EnglishIn the context of the first decades of the Franco period, this article analyzes some of the paternalistic educative politics carried out in the working field of a shoes company based in La Vall d�Uixo, Castellon. In an atmosphere that mixed professional training with indoctrination, control and instruction, the employees of the company could benefit from different educative initiatives offered by the manufacture. La Escuela de Aprencices Segarra (Segarra Apprentice School) is one of them. These training activities were located within the company paternalistic politics, in which masters, employees, instructors and trainees composed a «big family. Within this family and industrial amalgamation, the social and pedagogic program played an essential role due to beneficent and welfare reasons inspired in the Christian doctrineon one hand, and to lucrative interests, more mundane and typical of an enterprise, on the other hand. In fact, it can be stated that everybody profited from it. On one side, the employees and their families could access to a social and educative system, which was only possible then for a few people and, on the other side, the masters achieved trained disciplined and moralized manpower. This was the real motivation that drove the shoes company to carry out an indoctrinating and controlling program. The ideological features in which the educative program, that oriented every training action, was based, totally matched with the pedagogical pillars of the first Franco period. In this context, concepts like education, discipline, work, patriotism and religiosity were always on hand, being it very difficult to distinguish one from each other. In conclusion, it can be said that these ideological and indoctrinating basis allowed the inhabitants of La Vall d�Uixo to benefit from various educative initiatives (apprentice school, library, School Enclosure, mutual benefit school, summer camps, cultural extension courses, etc.), as well as from social and assistance programs (accommodation, stewardship, clinic, canteen, etc.).La manera como en el siglo XIX se han tratado juridicamente los principios de igualdad y libertad educativa, nos muestra aquellos espacios donde Iglesia y Estado, conservadores y revolucionarios, se enfrentaron por el control de la juventud, y, se vera como la educacion se configura en el elemento del que se hace depender el progreso de la sociedad. En este contexto, y al amparo de la politica educativa liberal del sexenio revolucionario, surge y vive durante los cuatro cursos que van de 1870 a 1874 una universidad, la cual, a la vez que reclamaba ser la heredera de los estudios universitarios gerundenses clausurados por Felipe V, pretendia hacerse un lugar en el complejo mapa universitario e ideologico catalan y espanol. Del estudio del perfil del estudiante, del examen del numero de alumnos comparados con los que tuvo la Universidad de Barcelona, de su procedencia geografica, de los resultados academicos, y de la trayectoria de algunos de los que fueron alumnos de la Universidad Libre de Girona, nos dara buena prueba de cuales fueron los resultados de esta institucion educativa. Con este examen veremos si efectivamente se pudo instituir una universidad lejos de los canones de la ortodoxia cientifica y academica marcados por la Iglesia y el Estado en la precedente epoca isabelina, y ver si se podian cubrir las necesidades educativas reales de la Girona del ultimo tercio del siglo XIX, a la vez que se mantenian las prescripciones y exigencias de la ensenanza superior, y, en definitiva, ver a traves de esta institucion educativa donde estaba situada la frontera entre las libertades formales y las reales de la politica educativa de los revolucionarios liberales del sexenio.Aquells que controlaren la xarxa assistencial falangista de l’Auxilio Social –Convertit en Delegacio Nacional de FET-JONS el maig 1937–, varen donar molta importancia a l’educacio com a peca clau del seu projecte reeducador i regenerador de la poblacio infantil assistida. En aquest article es recullen alguns dels projectes que dissenyaren els integrants de l’equip assessor d’Auxilio Social durant la guerra civil i la primera postguerra. A banda d’alguns projectes molt inicials influenciats per les corrents pedagogiques mes modernes i progressistes, que feien referencia tan a l’educacio integral del nen com a la seva salut fisica i psicologica, es va imposar el model educatiu nacionalcatolic basat en la disciplina i la moral catolica, que defensa amb forca l’assessor de pedagogia i falangista Antonio Juan Onieva. Aixi mateix la ingerencia de l’Esglesia es deixa sentir amb claredat a partir de 1939. Com a consequencia, els projectes d’ Auxilio Social evolucionarien vers propostes que insistien mes en la disciplina, el control ideologic i la necessitat de «redimir» i «reeducar» als acollits –nens pobres i fills de republicans– mitjancant l’educacio catolica. Gracies als testimonis oferts pels que foren «nens d’Auxilio Social» durant els anys quaranta i cinquanta, podem concloure que es va imposar un model assistencial basicament punitiu, que va desatendre l’educacio dels acollits i mai va tenir interes per dur a la practica el projecte de regeneracio que havia estat dissenyat amb detall sobre el paper. PARAULES CLAU: Guerra civil, franquisme, Auxilio Social, educacio, falangisme, catolicisme, memoria oral.Una atenta observacio de les activitats aquatiques de caire educatiu mostra que aquestes practiques es fonamenten, principalment, en constructes que no son propis de la pedagogia, ans provenen de l?antropologia i/o de les cultures establertes a l?entorn de l?aigua. Aixi, el present article es pregunta pels sentits que acompanyen aquests imaginaris que sorgeixen de la relacio que s?estableix entre l?home i el medi aquatic. Per a fer-ho, s?utilitza el recurs hermeneutic de comprendre quines han estat les practiques aquatiques que han anat sorgint al llarg de la historia, ja que la idea principal del treball soste que l?activitat educativa en el medi aquatic s?ha construit a partir dels imaginaris culturals, sorgits de les mateixes practiques aquatiques que l?han precedit.En aquest article s?aprofundeix en l?estudi de la influencia que els Estats Units ha exercit en la genesi de l?educacio, l?escola catalana i la renovacio pedagogica. Mostrem com els principals seguidors (Bardina, Homs, Palau i Vera, entre d?altres) de l?educacio classica nordamericana (Emerson i Franklin, principalment) son partidaris de l?educacio nacionalitzadora o pedagogia nacional. La conjuncio d?ambdos factors derivara en un civisme liberal, ates que la relacio entre la cultura estadounidenca i la catalana no es conservadora. Els Estats Units influiran tambe notablement en altres maneres d?entendre la societat, ja que es caracteritza per haver estat bressol de l?utopisme, de les experimentacions iniciades en conjuncio amb un esperit darwinia; sense bandejar la presencia de Pestalozzi, la filosofia escocesa, l?espiritisme i la frenologia. Tot plegat, per confluencia amb els interessos catalans, va generar un filoamericanisme innegable pero poc reconegut. Aquesta relacio es feu material en la publicacio de llibres, de revistes, en definitiva, en la transmissio de certes caracteristiques de l?educacio publica que ajudaren a construir i mantenir un model antropologic basat en les que podriem anomenar virtuts protestants del treball i de l?esforc quotidia.During the Franco dictatorship, the Catholic Boy and Girl Scout movement in Mallorca represented an educational and cultural alternative to the regime�s official youth movements. The educational model that the scouts advocated aimed to train young and girls with critical skills, responsibility and the capacity to develop for themselves values contrary to the submission the dictatorship aimed to instil. Based on a compilation of more than 5000 photographs of Catholic guides and scoutsin Mallorca from their reintroduction in 1956 after the Spanish Civil War until now, this article reviews the information these graphic sources contribute towards knowledge of this youth movement�s activities and culture. The article also aims to contribute to the debate on the use of photographs as historical documents, in this case by analysing the images of an extra-curricular educational movement. The analysis of the photographic corpus that has been located demonstrates that, despite the many amateur photographers who took part and the diverse situations, periods and circumstances to which these photographs attest, they tend to share an iconic code and symbolic function that reinforces aspects considered basic to the scouting culture and method throughout this period. This photographic corpus demonstrates the importance to the Mallorcan scouts of those days of activities in nature and the discovery of a social and cultural reality that was overlooked in the schools of those years. Furthermore, it proves that photographs are additional source of historical documentation that needs the hands of historians or the other similar interpretative techniques all historical documents require, yet photographs can complement other sources and provide information that is difficult to obtain from other documents. This article particularly focuses on the photographic depiction of the post-war Mallorcan Catholic scout movement from its inception until the late 1960s.La premsa periòdica ha estat, i és, una font de consulta indispensable per als historiadors de l’educació d’ençà que es començà a generalitzar en el context de la Il·lustració. Així és que l’historiador de l’educació ha consultat i analitzat tant la premsa general, en què l’educació ha tingut i té presència social, com la premsa especialitzada. Precisament, com a fruit de l’especialització temàtica que la premsa assolí des dels inicis, atenent interessos socials i polítics, també es desenvolupà el que hom ha anomenat premsa pedagògica –la premsa específica de l’ensenyament i de l’educació, les revistes pedagògiques, que la història de l’educació ha tingutL’Escolania de Lluc, que data els seus origens a principis del segle XVI i es una de les mes antigues d’Europa, ha tingut com a tasca central i prioritaria, tot i que no exclusiva, la formacio musical dels seus escolans, coneguts a Mallorca, pel color del vestit que duen, com a «blauets». El fons fotografic de l’Escolania, tant per les seves dimensions com per la singularitat de la mateixa institucio, representa una de les colleccions fotografiques mes interessants que hem localitzat a Mallorca. En aquest article volem presentar una primera aproximacio a aquest fons, d’especial valor tant des del punt de vista patrimonial com historicoeducatiu.PARAULES CLAU: fotografia, educacio, ensenyament musical, historia de la musica, agrupacions musicals, Escolania de Lluc.