Trinidad García Fernández

Psychometric characteristics of the BRIEF scale for the assessment of executive functions in Spanish clinical population

BACKGROUND The Behavior Rating Inventory of Executive Functions (BRIEF) scale, completed by families, is widely known in the assessment of executive functions in children and adolescents. However, its application is limited to English-speaking population. METHOD This study analyzes the preliminary results from its application in a Spanish clinical sample, comprising 125 participants aged 5-18 years. Internal structure and reliability of the translated scale were analyzed, as well as its relationship with other behavioral measures through the analysis of their correlations with the Assessment of Attention Deficit Hyperactivity Disorder Scale (EDAH). The results were compared with those from the original validation study. RESULTS The data revealed the presence of the same internal structure, as well as acceptable internal consistency and significant correlations with the Attention Deficit and Hyperactivity components of the EDAH scale. CONCLUSIONS This study provides preliminary evidence of the utility of the BRIEF scale in cultural contexts different from the original, particularly in Spanish clinical population.

Factors involved in making post-performance judgments in mathematics problem-solving

BACKGROUND This study examines the impact of executive functions, affective-motivational variables related to mathematics, mathematics achievement and task characteristics on fifth and sixth graders’ calibration accuracy after completing two mathematical problems. METHOD A sample of 188 students took part in the study. They were divided into two groups as function of their judgment accuracy after completing the two tasks (accurate= 79, inaccurate= 109). Differences between these groups were examined. The discriminative value of these variables to predict group membership was analyzed, as well as the effect of age, gender, and grade level. RESULTS The results indicated that accurate students showed better levels of executive functioning, and more positive feelings, beliefs, and motivation related to mathematics. They also spent more time on the tasks. Mathematics achievement, perceived usefulness of mathematics, and time spent on Task 1 significantly predicted group membership, classifying 71.3% of the sample correctly. CONCLUSIONS These results support the relationship between academic achievement and calibration accuracy, suggesting the need to consider a wide range of factors when explaining performance judgments.

Trastorno por Déficit de Atención e Hiperactividad (TDAH): Prevalencia y Características Sociodemográficas en Población Reclusa

Diversos estudios coinciden en senalar que la prevalencia de enfermedades mentales en internos penitenciarios es significativamente mayor que en la poblacion general. En este contexto, la literatura muestra que existe una importante presencia de sintomas del Trastorno por Deficit de Atencion con Hiperactividad (TDAH) en esta poblacion. Sin embargo, la investigacion al respecto es escasa. En este estudio se estimo la prevalencia con cribado positivo para TDAH en la poblacion penitenciaria, y se establecieron las caracteristicas sociodemograficas asociadas al trastorno. Se administraron dos escalas de evaluacion del TDAH ampliamente empleadas y validadas en poblacion adulta - ASRS y WURS. Los participantes fueron 143 presos del Establecimiento Penitenciario de Villabona (Asturias, Espana), con un rango de edad entre 18 y 69 anos. Los resultados obtenidos indican una prevalencia aparente del TDAH en torno al 25% utilizando ambas escalas y con resultados coincidentes entre ellas. Ademas se encontraron diferencias significativas por sexo, por nivel de escolaridad y situacion laboral, con diferentes perfiles segun la presencia de los sintomas del TDAH. Estos resultados evidencian la necesidad de estudiar las consecuencias de este trastorno en la poblacion penitenciaria, con el objeto de mejorar el manejo terapeutico en este contexto, atendiendo a sus caracteristicas.

Metodologies actives i desenvolupament de competències en estudiants universitaris amb diferents estils de pensament

La implementacio exitosa de metodologies actives per estimular el desenvolupament de competencies en el context universitari requereix la consideracio previa de les caracteristiques dels alumnes que poden influir en la seva manera d’afrontar l’aprenentatge, com son els seus estils de pensament. En aquest context s’ha plantejat el present estudi el qual te com a objectius, en primer lloc, comparar el potencial diferencial de diferents metodologies actives (experts, Aprenentatge Basat en Problemes, estudi de casos, estudi dirigit i estudi compartit) per estimular el desenvolupament de competencies generals en els estudiants universitaris i, en segon lloc, analitzar si l’estil de pensament dels alumnes prediu el desenvolupament de competencies en funcio de la metodologia emprada. La mostra ha estat composta per 87 estudiants de Grau de la Facultat d’Educacio de la Universitat de Lleo (Espanya), que van cursar assignatures diverses, les tematiques de les quals van ser implementades mitjancant les diferents metodologies actives objecte d’analisi. Per valorar l’estil de pensament dels alumnes es va utilitzar l’adaptacio espanyola del Thinking Styles Inventory ( Sternberg i Wagner, 1991). Per coneixer el desenvolupament de competencies percebut pels alumnes, van haver de respondre, despres de la implementacio de cada metodologia, el Questionari d’Avaluacio de les Competencies Transversals (Fidalgo, Arias i Garcia, 2007). Els resultats indiquen, por una banda, que les cinc metodologies analitzades estimulen de manera similar el desenvolupament de competencies en els universitaris, essent les competencies instrumentals les mes afavorides en tots els metodes. Per una altra banda, els resultats evidencien que els estils de pensament dels alumnes i la seva edat actuen com a variables predictores del desenvolupament competencial de manera diferent en relacio a cada metode. Per tant, des del punt de vista aplicat, es recomana l’us combinat de diferents metodologies actives per ajustar-se als perfils diversos de la generalitat dels estudiants i estimular aixi en tots l’optim desenvolupament de les competencies transversals.